Exempció en l’IRPF per als treballadors desplaçats a l’estranger

Immersos un any més en la campanya de la declaració de la renda, és procedent treure a col•lació una qüestió d'especial interès per a aquells treballadors que hagin estat desplaçats pels seus ocupadors fora de les nostres fronteres durant l’exercici fiscal. I és que la Llei de l'IRPF (Llei 35/2006 del 28 de novembre), al seu article 7.p, eximeix de tributar als treballadors, residents a Espanya, per les rendes del treball generades durant els desplaçaments a l'estranger per prestar els serveis que les seves empreses els encomanin.

El fonament jurídic buscat amb aquesta mesura no és cap altre que incentivar, mitjançant la reducció de la pressió fiscal suportada pels treballadors desplaçats, la internacionalització del capital humà amb residència al nostre país, alhora que millorar la seva experiència laboral a l'exterior. D'aquesta manera, es pretén indirectament que la mesura redundi en una major competitivitat i desenvolupament de les nostres empreses a l'exterior.

Els requisits per a poder aplicar l'esmentada exempció són els següents:

• La quantia exempta en l'IRPF no pot superar els 60.101 €. Es calcularà aplicant a la remuneració anual obtinguda, el percentatge de dies de permanència efectiva a l'estranger durant l'exercici fiscal.

• La renda obtinguda ha de ser qualificada de rendiment del treball, sent el treballador contribuent per l'IRPF a Espanya. Es considerarà resident fiscal qui hagi romàs més de 183 dies a l'any en territori espanyol o qui, en defecte, mantingui el seu centre d'interessos econòmics o vitals (nucli familiar) a Espanya.

• El treballador s'ha de desplaçar físicament fora del territori espanyol per prestar els seus serveis, havent d'efectuar els treballs per a una empresa o entitat no resident a Espanya, el que requerirà demostrar que aquesta empresa estrangera és la beneficiària última d’aquest treball.

• És necessari que el país on es prestin els serveis hagi establert un Conveni de Doble Imposició Internacional amb Espanya, amb clàusula d'intercanvi d'informació. Aquest és un requisit de tipus formal, que no exigeix de cap manera que s'hagi tributat efectivament al país on s'ha residit temporalment. En l'actualitat, dels països pertanyents a la Unió Europea només queda Xipre per signar el Conveni de Doble Imposició amb el nostre país.

• Els treballs no poden realitzar-se en països qualificats com a paradisos fiscals.

• Finalment, resulta incompatible l'exempció esmentada amb el règim d'excessos de dietes exclosos de tributació.

Arribats a aquest punt, és necessari precisar que la Llei de l’Impost no condiciona l'exempció a què l'entitat contractant a l'estranger sigui independent de l'espanyola. No obstant això, s'ha de reconèixer que s'haurà de posar especial atenció a aquells casos en els quals l'empresa destinatària del treball i la prestadora formin part d'un mateix grup societari. I és que l'Administració ve entenent que quan el desplaçat presta serveis a una empresa vinculada és necessari que aquesta (la no resident) rebi una utilitat del mateix, o en termes de la pròpia Dirección General de Tributos:

"És a dir, si, en circumstàncies comparables, una empresa independent hagués estat disposada a pagar a una altra empresa independent l'execució d'aquesta activitat o si l'hagués executat ella mateixa internament. Si l'activitat no és de les que una empresa independent hagués estat disposada a pagar per ella o hagués executat ella mateixa, no s'hauria de considerar, en general, que el servei s'ha prestat. "

Per això, és recomanable que abans d'aplicar l'exempció regulada a l'article 7.p, i especialment en operacions amb entitats vinculades, es posseeixin els mitjans de prova suficients de l'esmentada utilitat, sent especialment necessari al meu entendre que existeixi una correcta documentació de preus de transferència.

En qualsevol cas, i davant de l'eventual comprovació a què l'Administració pot sotmetre al contribuent, és recomanable disposar de la documentació justificativa necessària, i que enumero a títol il•lustratiu: carta d'assignació, partes de treball a l'estranger, sol•licitud de certificat de cobertura a efectes de Seguretat Social (model E-101), permisos de treball al país de destí, justificants que acreditin el desplaçament (bitllets d'avió) o justificants d'allotjament (factures d'hotels, contractes d'arrendament d'habitatges, etc.).

El meu consell als responsables d'Administració i de Personal d'empreses amb una base transnacional d'operacions és que analitzin al costat del seu assessor els moviments dels seus treballadors, i en la mesura possible, abordin l'exempció explicada en aquest article. La transcendència econòmica que aquesta mesura pot suposar en l'IRPF dels treballadors afectats no és fútil, i constitueix una interessant forma de fidelització i retenció de l'empleat, a cost zero per a l'empresa. Una mesura gens menyspreable en els temps que corren.


Marc Vinyes
Departament fiscal
CONSULTORIA JURISA