Limitant els salaris de tramitació

Una situació econòmica complicada, les relacions laborals cada vegada més crispades, la manca de personal als Jutjats Socials... totes aquestes circumstàncies estan vigents en aquest moment, i sembla que s'han conjurat per aconseguir que els assenyalaments judicials siguin cada vegada més tardans. Encara hem de donar gràcies a que els procediments per acomiadament siguin preferents i es resolguin en un termini no exagerat, tanmateix a l'habitual disgust que suposa no veure resolta una pretensió ràpidament, s'afegeix un perjudici per a les empreses que perden una demanda per acomiadament: els salaris de tramitació es disparen.

Els salaris de tramitació compensen al treballador de la manca d'ingressos que li ha ocasionat un acomiadament declarat nul o improcedent, durant el temps que ha intervingut des del propi acomiadament fins a la data de notificació de sentència (sigui en la instància que sigui). Per tant, contra més tard se celebri el judici i es dicti sentència, més s'incrementarà la despesa per aquests salaris i la cotització a Seguretat Social que comporten.

Abans que ens posem les mans al cap, els vaig a parlar de l'única arma que tenen les empreses per a no arruïnar-se a força de salaris de tramitació: aplicar l'article 116 de la Llei de Procediment Laboral, és a dir, sol•licitar a l'Estat que es faci càrrec dels salaris i cotitzacions corresponents que excedeixen d'un termini raonable, entenent per termini raonable 60 dies feiners.

Així, si una empresa és condemnada transcorreguts més de 60 dies feiners des que la demanda va ser interposada i fins que es declara la improcedència o nul•litat de l'acomiadament per primera vegada, està facultada per sol•licitar a l'Estat el reintegrament dels salaris i cotitzacions que sobrepassen aquest límit.

El procediment és el següent: cal sol•licitar un escrit al Jutjat en què la sentència ha originat els salaris en el qual es faci constar la fermesa de la mateixa així com una relació de les possibles incidències que hagin pogut sorgir durant el procés. Un cop s'obtingui aquesta certificació, es presentarà una reclamació prèvia administrativa a l'Estat en sol•licitud del muntant calculat, aportant justificació del pagament efectuat al treballador i Seguretat Social per aquest concepte. En cas de resolució desfavorable, es pot interposar demanda contra l'Estat davant del Jutjat Social, en el termini de dos mesos a comptar des de la presentació de la reclamació prèvia.

Sembla que la normativa va crear aquest mecanisme per compensar els perjudicis que causa en les empreses demandades (i condemnades) un funcionament deficient i lent de la Justícia. És per aquest motiu que l'Estat no es faria càrrec de les despeses ocasionades per dilacions no atribuïbles a l'Administració, per exemple, si el retard es deu al fet que la part actora va presentar la demanda per acomiadament davant d'un Jutjat no competent. D'aquesta manera, cal incloure com a demandat al treballador acomiadat, ja que és possible que el Jutjat resolgui que qui ha de rescabalar a l'empresa és ell.

En tot cas, l'ideal seria que els Jutjats poguessin treballar amb major fluïdesa, i això només s'aconsegueix dotant-los de més mitjans (personals i materials), o fent que es redueixi el nombre de plets. El primer és més fàcil que el segon, i de fet la litigació no pot descendir per art de màgia, sinó quan la conjuntura econòmica millori. Tanmateix, prendre una mesura com imposar costes processals en seu laboral, faria que el volum de processos disminuís ostensiblement.

Carolina Robuste
Responsable del Departament laboral de Consultoria Jurisa SL