Operacions vinculades: nou escenari fiscal

Amb la publicació de la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de Mesures per a la prevenció del Frau Fiscal i el desenvolupament posterior del Reglament de l'impost de societats en el Reial Decret 1793/2008, de 3 de novembre, s'ha agreujat considerablement el tractament fiscal de les operacions vinculades. Ens trobem amb un nou increment de les obligacions formals a càrrec de les societats amb l'evident finalitat de facilitar o permetre un major control per part de l'Administració Tributària.

En el marc de les Aules Formatives de Jurisa i sota el rètol 'Fiscalitat de les operacions vinculades', César Ruiz i Marc Viñes, del departament fiscal de Jurisa, van exposar les grans línies d'aquesta nova normativa. Es van abordar en profunditat la importància dels preus de transferència, els supòsits de vinculació, les obligacions de documentació, el règim sancionador, així com l'anomenat ajust secundari. Diversos enfocaments pràctics complementaren la conferència.

Però què són les operacions vinculades? Es poden definir les operacions vinculades com totes aquelles transaccions que es realitzin entre entitats vinculades. L'apartat 3 de l'article 16 del text refós de la Llei de l’Impost de Societats estableix els supòsits per a considerar a dues entitats com vinculades. Però es podrien definir, tal com va explicar César Ruiz, "com aquelles operacions que pel fet de realitzar-se entre parts no independents són susceptibles de ser acordades a preus diferents dels de mercat".

Els preus entre entitats vinculades, anomenats de transferència, plantegen un escenari en què es donen les circumstàncies següents:

1. Les societats hauran d'elaborar i posar a disposició de la inspecció certa documentació, àmplia i complexa d'elaborar, en funció del tipus de relació que hi hagi entre les entitats i les persones vinculades.

2. Totes les transaccions entre entitats vinculades han de ser sotmeses a un previ procés de valoració que, necessàriament, s'ha de fer segons algun dels cinc mètodes compresos en el text legal.

3. Apareix la figura de "l’ajust secundari", mitjançant el qual, amb independència del concepte que s'hagi atorgat a la transacció, la inspecció d'hisenda qualificarà pel seu compte la mateixa atenent al que ella interpreti com "veritable naturalesa de l'operació". En la majoria de les ocasions, les conseqüències fiscals de l'ajust secundari seran més importants que la mera correcció del valor en la transacció "primària".

4. El règim sancionador de l'absència de documentació de l'aplicació de preus diferents als que s'han calculat en la documentació, deriva en unes sancions molt importants.

Aquest escenari ens obliga segons Ruiz 'a anticipar-nos, a preparar bé la documentació i a ser conscients que estem en una àrea de creixent conflictivitat amb l'Administració Tributària".

D’altra banda, Marc Viñes va desgranar els supòsits de vinculació, resumint-los en 10 casos possibles. Viñes va fer especial èmfasi en les relacions societàries entre familiars, que la nova normativa contempla fins al tercer grau. Un altre punt important són les obligacions de documentació, i el capítol de sancions que va qualificar de "molt dures". Sobre l'ajust secundari Viñes va argumentar que quan el valor convingut sigui diferent al de mercat, la diferència entre ambdós tindrà per a les entitats vinculades el tractament fiscal corresponent a la naturalesa de les rendes posades de manifest com a conseqüència de tal diferència".

Viñes va finalitzar la seva intervenció amb una sèrie d'exemples pràctics que afecten la pràctica totalitat de les empreses. A l'exposició va seguir un ampli debat amb els assistents a la conferència. La propera Aula formativa, oberta a tot el públic interessat tindrà lloc el 15 d'abril amb el títol 'Conflictes entre socis. Com evitar-los '.