Fons d'inversió: alternativa a l'estalvi tradicional enfront de la pujada d'impostos.

En l'última reforma fiscal que afectava a l'estalvi d'un tram del 18% s'ha passat a 2 trams: un del 20% per als primers 6.000 euros i un altre del 21% per la resta. A això cal excloure els primers 1.500 euros de dividends sempre que es compleixin certs requisits legals.

Aquesta modificació representa un increment de més del 10% dels impostos i per tant, un menor rendiment per als nostres estalvis. Si a això unim els baixos tipus d'interès, fa que els dipòsits hagin perdut gran part del seu atractiu. Davant això el client va buscant alternatives. La majoria solucionen el tema de rendibilitat assumint una major volatilitat o risc, però no així el tema fiscal.

Els fons d'inversió compleixen diverses característiques que els fan molt atractius:

1) En la majoria de casos compleixen el criteri de diversificació.

2) Gestió professionalitzada: la inversió en el mateix és duta a terme per professionals que han de complir uns criteris estrictes.

3) Seguretat jurídica: els fons d'inversió estan regulats i supervisats per organismes estatals.

4) Possibilitat de canvi d'inversió sense pagament d'impostos via traspàs entre fons.

5) Possibilitat de planificació fiscal, ja que podem triar en quin moment paguem els impostos.

Aquestes són algunes de les seves característiques que aprofundirem més endavant. Vegem ara què és un fons d'inversió.

"Patrimoni sense personalitat jurídica constituït per les aportacions de múltiples inversors. La unitat mínima d'inversió és la participació. "És un producte d'estalvi on inverteixen múltiples inversors en comú sota les decisions dels professionals d'una entitat financera. Poden invertir segons el reglament del mateix en accions, renda fixa, actius monetaris i fins i tot derivats. La participació de cada estalviador serà proporcional al capital aportat.

Qui intervé en un fons d'inversió?

Primer els estalviadors, que són els propietaris de les participacions i per tant del fons.

L'entitat gestora que és la que decideix i executa les inversions del fons dins de les restriccions legals i del reglament d'aquest.

L'entitat dipositària, sol ser un banc o caixa d'estalvis que s'ocupa de la custòdia i dipositaria dels actius o títols on inverteix el fons.

I la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) que és l'organisme supervisor. A través d'ella podem consultar si el fons i l'entitat gestora estan supervisats i per tant, si compleixen els criteris de seguretat jurídica.

Pel que fa a alguna de les seves característiques, anem a ampliar alguns punts:

Com hem dit, en un fons s'inverteix l'estalvi de múltiples persones que fa que arribi a un gran volum (a més obligatori per llei) i permet al gestor fer compres molt diversificades a costos reduïts. Evidentment, tenim el cost del gestor i del dipositari, però es veu compensat en part ja que d'altra manera no podríem accedir a la majoria de mercats com el de renda fixa institucional.

Un altre dels punts importants és que aquesta inversió està dirigida per l'entitat gestora a través de professionals i amb criteris estrictes. Si això ho unim amb la selecció d'un Fons coherent amb el nostre termini d'inversió i necessitats, ens evitarà sorpreses desagradables com les que podem trobar en una compra directa d'accions.

Des del punt de vista fiscal cal destacar diverses coses:

Els rendiments (en aquest cas plusvàlues) no tributen fins a la venda del fons.

La llei permet traspassar la inversió d'un fons a un altre sense haver de tributar i per tant diferir l'impost. Així, en el cas d'haver de canviar de tipus d'inversió, no ens trobem amb cap inconvenient fiscal. A part, ens permet planificar un estalvi fiscal tenint en compte altres actius que no tenen aquest avantatge com la inversió directa en accions o immobles.

Un exemple pot ser el de la venda d'una acció amb pèrdues en la qual podem aprofitar la plusvàlua d'un fons per a realitzar-la i compensar-la. Encara que també es podria donar el cas invers.

Un altre avantatge és que podem disposar de part del capital sense tributar tot el benefici generat, posposant la resta.

Vegem un exemple amb el mateix rendiment financer. Per simplificar suposem que tots els rendiments de l'estalvi són exclusius d'aquests productes.

1) En un dipòsit a 1 any al 4% de 10.000 euros ens generarà un rendiment de 400 euros, dels quals 80 euros (20%) aniran a impostos.

2) En un fons on posem 10.000 euros i al final de l'any tinguem 10.400 euros, si traiem 400 euros per disposar l'impost és molt diferent. Suposem que el preu de la participació a l'inici de la inversió valia 100 euros. Per tant, som propietaris de 100 participacions del Fons de 100 euros de valor cadascuna. Al final de l'any cada una de les nostres participacions val 104 euros que per 100 participacions que tenim són els 10.400 euros.

Per disposar de 400 euros bruts del nostre estalvi haurem de vendre les participacions equivalents. Per tant, 400 euros dividits entre 104 euros de valor per participació equivalen aproximadament a 3,8462 participacions. És a dir, pagarem impostos pel benefici generat per aquestes. Com a l'inici valien 100 euros la inversió va ser de 384,62 euros i es van transformar en 400 euros. Per tant, pagarem impostos sobre 15,38 euros que al 20% són 3,08 euros.

Aquí podem comprovar com gràcies a diferir l'impost, passem a pagar només 3,08 euros en lloc de 80 euros.

Aquestes són algunes de les causes que fan que els fons d'inversió hagin guanyat atractiu amb la pujada d'impostos.


Carlos Ferrer
Jurisa Inversiones