A causa de les necessitats de capital de les empreses, i en especial del sector financer, han començat a sortir gran quantitat d'emissions de bons convertibles.
Són títols de renda fixa on hi ha la possibilitat o l'obligació de convertir-los en accions. Els bons convertibles són un producte complex i com a tal estan contemplats per les directives i lleis comunitàries com la MIFID. Com a producte complex, necessita de la comprensió de l'inversor i del corresponent Test de Conveniència o Idoneïtat.
Però a causa de les característiques del mateix, l'inversor molt poques vegades arriba a comprendre totes les implicacions d'aquest. Sobretot si tenim en compte que hi ha principalment tres tipus de bons convertibles amb implicacions diferents.
Tipus de bons convertibles:
1) De conversió voluntària (o quasi voluntària): són títols de renda fixa en què el posseïdor del bo els pot canviar de forma voluntària en accions. I només en alguns casos molt especials es converteixen en accions, però normalment en circumstàncies favorables per a l'inversor.
2) Bons de conversió obligatòria de preu pendent de determinar. Al contrari que els anteriors, la conversió és obligatòria i per tant mai rebrà el capital invertit en diners sinó que el rebrà en forma d'accions. En aquest cas el preu de canvi de les accions i per tant el nombre d'accions a rebre es determina els últims dies abans del venciment de bo.
3) Bons de conversió obligatòria a preu fix. Són semblants als anteriors, però en aquest cas es fixa el preu de canvi a l'inici de l'emissió i només es modifica per circumstàncies especials com a devolucions de nominal o ampliacions de capital.
Ens centrarem en aquest últim que és el que està utilitzant majoritàriament el sector financer espanyol per a recapitalitzar-se. I addicionalment és el que té més sorpreses per a l'inversor.
Per què són els més utilitzats per les entitats financeres?
1) Per ser de conversió obligatòria. L'entitat no tornarà cap diners sinó que tindrà una entrada de nous accionistes. L'inversor passarà a tenir accions vulgui o no vulgui i serà accionista de l'entitat. Per tant és una fórmula molt semblant a una ampliació de capital però diferida.
2) Són bons subordinats. En cas de dificultat de l'entitat i en certes circumstàncies, l'entitat pot deixar de pagar els interessos. Estalviant-se aquests pagaments en cas de gran dificultat.
3) La conversió de les accions se sol fer a un preu més alt del normal. Les entitats aprofiten emmascarant sota el cobrament d'un interès molt alt, un preu de conversió superior al normal. I així els surt més favorable que una ampliació de capital clàssica en què normalment cal fer un descompte.
Quines implicacions té per a l'inversor?
1) Passarà a tenir accions de l'entitat. No recuperarà els diners en forma de capital.
2) Com que el preu de canvi es fixa a l'inici de l'emissió, la variació del preu del bo en el mercat secundari és similar al de l'acció. Això vol dir que si l'inversor vol vendre el bo abans de temps guanyarà o perdrà un percentatge semblant al que hagi variat l'acció.
Com a exemple tenim diverses emissions que ja hi ha al mercat on l'inversor perd més del 35% si ven ara. I que llevat d’una gran pujada de les accions, la seva inversió valdrà bastant menys del que va posar.
Aquí tenim l'exemple de la convertible del Santander que va ser el precursor en aquest període. El preu va expressat en percentatge, on el 100% és el capital invertit. En aquest cas el preu és de 59,181% i per tant si es ven ara, recupera només 591,81 euros per cada 1.000 invertits, perdent més del 40%.
3) Si l'entitat té grans dificultats, deixarà de cobrar els interessos a causa de la subordinació a un nivell similar al de les accions.
I en cas de fallida la situació és realment molt delicada, ja que tenim consideració semblant a un accionista i per tant possiblement ho perdrem tot.
4) En cas de voler ser accionista de l'entitat sol ser una fórmula més cara que comprar accions directament a mercat. Ja que encara que cobrem uns bons interessos, hem de pagar sobrepreu. I si restem els dividends cobrats com accionistes, surt més favorable a la compra d'accions. Sense tenir en compte que addicionalment la liquiditat de les accions és molt superior a les del bo.
Carlos Ferrer
Departament Inversions
Consultoria Jurisa
