Jurisa es trasllada a Tecnoparc

Fri, 05 Aug 2011 11:43:02 +0200

Durant els últims 30 anys, JURISA ha experimentat una constant evolució tot consolidant-se com a referent en el sector. Aquest èxit ha estat fruit de l’excel·lència i professionalitat en el servei, però sobretot pel compromís amb clients que han dipositat la seva confiança en el nostre assessorament. Ens complau anunciar un important pas endavant, traslladem la nostra seu central a Reus a unes instal·lacions més modernes i funcionals situades en el Tecnoparc. Aquestes noves dependències permetran una millor disposició dels nostres professionals per tal d’assegurar un servei de proximitat als nostres clients: tant a particulars com a empreses. A paritr del proper 1 de setembre de 2011, ens trobarà en dues oficines a la ciutat de Reus: Edifici Tecnoparc (Avinguda Cambra de Comerç, 35-34) i Passeig Sunyer, 45.

Seu central Edifici TECNOPARC Avinguda de la Cambra de Comerç, 35-37 43204 REUS (Tarragona) Telèfon: 977 300 500 Fax: 977 775 756

Oficina Reus Passeig Sunyer, 45 43202 REUS (Tarragona) Telèfon: 977 300 606 Fax: 977 300 605

La lletra petita de l'assegurança amaga grates sorpreses

Fri, 10 Jun 2011 10:05:46 +0200

La lletra petita de les pòlisses d'assegurances no sempre amaga clàusules desagradables a l'hora de fer efectiva l'assegurança contractada. Les garanties de l'assegurança revelen també sorpreses agradables. L'exemple més clar són les cobertures de l'assistència en viatge de la nostra assegurança de cotxe, que inclou qualsevol mitjà de locomoció, i les despeses mèdiques i farmacèutiques provocades per qualsevol causa, retorn per mort o hospitalització, i altres serveis normalment desconeguts per a l'usuari. Aquest seria un exemple, però hi ha molts més. Els més significatius van ser abordats en l'última de les conferències de les Aules Formatives de Jurisa sota li títol 'La seva assegurança cobreix més del que creu ...' Seguint amb l'assegurança d'automòbil, la majoria de les companyies cobreixen també les despeses derivades dels cursos de recuperació de punts, per exemple. Però l'assegurança de cotxes no és l'únic que té afegides compensacions 'desconegudes'. Així, la segueixen també l'assegurança de llar, el multirisc, les assegurances d'accident, salut o vida. La conferència va ser conduïda per Joan Carles González de Jurisa Corredoria amb exemples per il·lustrar els casos aportats per Víctor López. Segons González, "el mercat de les assegurances ha anat evolucionant, incorporant en els seus condicionants garanties que el client demanava, o, en la majoria dels casos, les han anat afegint a les pòlisses tradicionals'. Per exemple el servei d'assistència telefònica informàtica per solucionar els problemes del nostre ordinador domèstic. Prestació que inclouen moltes pòlisses de llar. O el servei d'assistència mèdica telefònica que ofereixen moltes pòlisses de llar, vida, plans de pensions o salut. González va anar desgranant els detalls de moltes d'aquestes pòlisses i els avantatges per als seus subscriptors. Igualment va recalcar la necessitat de contractar les assegurances amb mediadors qualificats que ofereixin tota la informació que comporta la lletra petita de l'assegurança, i la possibilitat d'escollir entre diverses opcions. I que quan arribi l'hora desagradable d'un sinistre es preocupin perquè tots els tràmits siguin complerts ajudant el client en la mediació amb la companyia. Amb aquesta conferència finalitzava el segon cicle de les Aules Formatives de Jurisa, que en aquesta segona edició ha comptat amb cinc conferències en diversos àmbits.

Exempció en l’IRPF per als treballadors desplaçats a l’estranger

Wed, 01 Jun 2011 10:10:22 +0200

Jurisa, en base a l'experiència professional adquirida en la fiscalitat internacional del treballador expatriat, ha creat el portal LexPat.es, dedicat en exclusiva a la fiscalitat del treballador impatriat, expatriat i desplaçat temporalment a l'estranger. Visiti'ns a www.lexpat.es Immersos un any més en la campanya de la declaració de la renda, és procedent treure a col•lació una qüestió d'especial interès per a aquells treballadors que hagin estat desplaçats pels seus ocupadors fora de les nostres fronteres durant l’exercici fiscal. I és que la Llei de l'IRPF (Llei 35/2006 del 28 de novembre), al seu article 7.p, eximeix de tributar als treballadors, residents a Espanya, per les rendes del treball generades durant els desplaçaments a l'estranger per prestar els serveis que les seves empreses els encomanin. El fonament jurídic buscat amb aquesta mesura no és cap altre que incentivar, mitjançant la reducció de la pressió fiscal suportada pels treballadors desplaçats, la internacionalització del capital humà amb residència al nostre país, alhora que millorar la seva experiència laboral a l'exterior. D'aquesta manera, es pretén indirectament que la mesura redundi en una major competitivitat i desenvolupament de les nostres empreses a l'exterior. Els requisits per a poder aplicar l'esmentada exempció són els següents: • La quantia exempta en l'IRPF no pot superar els 60.101 €. Es calcularà aplicant a la remuneració anual obtinguda, el percentatge de dies de permanència efectiva a l'estranger durant l'exercici fiscal. • La renda obtinguda ha de ser qualificada de rendiment del treball, sent el treballador contribuent per l'IRPF a Espanya. Es considerarà resident fiscal qui hagi romàs més de 183 dies a l'any en territori espanyol o qui, en defecte, mantingui el seu centre d'interessos econòmics o vitals (nucli familiar) a Espanya. • El treballador s'ha de desplaçar físicament fora del territori espanyol per prestar els seus serveis, havent d'efectuar els treballs per a una empresa o entitat no resident a Espanya, el que requerirà demostrar que aquesta empresa estrangera és la beneficiària última d’aquest treball. • És necessari que el país on es prestin els serveis hagi establert un Conveni de Doble Imposició Internacional amb Espanya, amb clàusula d'intercanvi d'informació. Aquest és un requisit de tipus formal, que no exigeix de cap manera que s'hagi tributat efectivament al país on s'ha residit temporalment. En l'actualitat, dels països pertanyents a la Unió Europea només queda Xipre per signar el Conveni de Doble Imposició amb el nostre país. • Els treballs no poden realitzar-se en països qualificats com a paradisos fiscals. • Finalment, resulta incompatible l'exempció esmentada amb el règim d'excessos de dietes exclosos de tributació. Arribats a aquest punt, és necessari precisar que la Llei de l’Impost no condiciona l'exempció a què l'entitat contractant a l'estranger sigui independent de l'espanyola. No obstant això, s'ha de reconèixer que s'haurà de posar especial atenció a aquells casos en els quals l'empresa destinatària del treball i la prestadora formin part d'un mateix grup societari. I és que l'Administració ve entenent que quan el desplaçat presta serveis a una empresa vinculada és necessari que aquesta (la no resident) rebi una utilitat del mateix, o en termes de la pròpia Dirección General de Tributos: "És a dir, si, en circumstàncies comparables, una empresa independent hagués estat disposada a pagar a una altra empresa independent l'execució d'aquesta activitat o si l'hagués executat ella mateixa internament. Si l'activitat no és de les que una empresa independent hagués estat disposada a pagar per ella o hagués executat ella mateixa, no s'hauria de considerar, en general, que el servei s'ha prestat. " Per això, és recomanable que abans d'aplicar l'exempció regulada a l'article 7.p, i especialment en operacions amb entitats vinculades, es posseeixin els mitjans de prova suficients de l'esmentada utilitat, sent especialment necessari al meu entendre que existeixi una correcta documentació de preus de transferència. En qualsevol cas, i davant de l'eventual comprovació a què l'Administració pot sotmetre al contribuent, és recomanable disposar de la documentació justificativa necessària, i que enumero a títol il•lustratiu: carta d'assignació, partes de treball a l'estranger, sol•licitud de certificat de cobertura a efectes de Seguretat Social (model E-101), permisos de treball al país de destí, justificants que acreditin el desplaçament (bitllets d'avió) o justificants d'allotjament (factures d'hotels, contractes d'arrendament d'habitatges, etc.). El meu consell als responsables d'Administració i de Personal d'empreses amb una base transnacional d'operacions és que analitzin al costat del seu assessor els moviments dels seus treballadors, i en la mesura possible, abordin l'exempció explicada en aquest article. La transcendència econòmica que aquesta mesura pot suposar en l'IRPF dels treballadors afectats no és fútil, i constitueix una interessant forma de fidelització i retenció de l'empleat, a cost zero per a l'empresa. Una mesura gens menyspreable en els temps que corren Marc Vinyes CONSULTORIA JURISA Jurisa, en base a l'experiència professional adquirida en la fiscalitat internacional del treballador expatriat, ha creat el portal LexPat.es, dedicat en exclusiva a la fiscalitat del treballador impatriat, expatriat i desplaçat temporalment a l'estranger. Visiti'ns a www.lexpat.es

Compte amb els Bons Convertibles

Mon, 30 May 2011 12:26:58 +0200

A causa de les necessitats de capital de les empreses, i en especial del sector financer, han començat a sortir gran quantitat d'emissions de bons convertibles. Són títols de renda fixa on hi ha la possibilitat o l'obligació de convertir-los en accions. Els bons convertibles són un producte complex i com a tal estan contemplats per les directives i lleis comunitàries com la MIFID. Com a producte complex, necessita de la comprensió de l'inversor i del corresponent Test de Conveniència o Idoneïtat. Però a causa de les característiques del mateix, l'inversor molt poques vegades arriba a comprendre totes les implicacions d'aquest. Sobretot si tenim en compte que hi ha principalment tres tipus de bons convertibles amb implicacions diferents. Tipus de bons convertibles: 1) De conversió voluntària (o quasi voluntària): són títols de renda fixa en què el posseïdor del bo els pot canviar de forma voluntària en accions. I només en alguns casos molt especials es converteixen en accions, però normalment en circumstàncies favorables per a l'inversor. 2) Bons de conversió obligatòria de preu pendent de determinar. Al contrari que els anteriors, la conversió és obligatòria i per tant mai rebrà el capital invertit en diners sinó que el rebrà en forma d'accions. En aquest cas el preu de canvi de les accions i per tant el nombre d'accions a rebre es determina els últims dies abans del venciment de bo. 3) Bons de conversió obligatòria a preu fix. Són semblants als anteriors, però en aquest cas es fixa el preu de canvi a l'inici de l'emissió i només es modifica per circumstàncies especials com a devolucions de nominal o ampliacions de capital. Ens centrarem en aquest últim que és el que està utilitzant majoritàriament el sector financer espanyol per a recapitalitzar-se. I addicionalment és el que té més sorpreses per a l'inversor. Per què són els més utilitzats per les entitats financeres? 1) Per ser de conversió obligatòria. L'entitat no tornarà cap diners sinó que tindrà una entrada de nous accionistes. L'inversor passarà a tenir accions vulgui o no vulgui i serà accionista de l'entitat. Per tant és una fórmula molt semblant a una ampliació de capital però diferida. 2) Són bons subordinats. En cas de dificultat de l'entitat i en certes circumstàncies, l'entitat pot deixar de pagar els interessos. Estalviant-se aquests pagaments en cas de gran dificultat. 3) La conversió de les accions se sol fer a un preu més alt del normal. Les entitats aprofiten emmascarant sota el cobrament d'un interès molt alt, un preu de conversió superior al normal. I així els surt més favorable que una ampliació de capital clàssica en què normalment cal fer un descompte. Quines implicacions té per a l'inversor? 1) Passarà a tenir accions de l'entitat. No recuperarà els diners en forma de capital. 2) Com que el preu de canvi es fixa a l'inici de l'emissió, la variació del preu del bo en el mercat secundari és similar al de l'acció. Això vol dir que si l'inversor vol vendre el bo abans de temps guanyarà o perdrà un percentatge semblant al que hagi variat l'acció. Com a exemple tenim diverses emissions que ja hi ha al mercat on l'inversor perd més del 35% si ven ara. I que llevat d’una gran pujada de les accions, la seva inversió valdrà bastant menys del que va posar. Aquí tenim l'exemple de la convertible del Santander que va ser el precursor en aquest període. El preu va expressat en percentatge, on el 100% és el capital invertit. En aquest cas el preu és de 59,181% i per tant si es ven ara, recupera només 591,81 euros per cada 1.000 invertits, perdent més del 40%. 3) Si l'entitat té grans dificultats, deixarà de cobrar els interessos a causa de la subordinació a un nivell similar al de les accions. I en cas de fallida la situació és realment molt delicada, ja que tenim consideració semblant a un accionista i per tant possiblement ho perdrem tot. 4) En cas de voler ser accionista de l'entitat sol ser una fórmula més cara que comprar accions directament a mercat. Ja que encara que cobrem uns bons interessos, hem de pagar sobrepreu. I si restem els dividends cobrats com accionistes, surt més favorable a la compra d'accions. Sense tenir en compte que addicionalment la liquiditat de les accions és molt superior a les del bo. Carlos Ferrer Departament Inversions Consultoria Jurisa

Si és empresari, compte amb les compres per Internet a la Unió Europea

Wed, 23 Mar 2011 13:25:30 +0100

Avui en dia navegar per Internet i visitar pàgines web on comprar és molt habitual. La rapidesa amb què es pot visualitzar el producte ofert així com el procés de realització de compra i la seguretat en el mitjà de pagament ha facilitat l'explosió del comerç electrònic, ja sigui directament del fabricant al consumidor particular, anomenat B2C, bé sigui entre empreses B2B. Aquesta facilitat en la transacció també ha permès que les operacions creuin les fronteres sense moure'ns del seient. Si som un professional o una empresa i volem comprar dins de la Unió Europea un producte sense pagar l'IVA del país on radica l'empresa venedora, no podem oblidar que estem "creuant la frontera" i per això hem de complir una sèrie de passos. Abans de realitzar la compra, hem de notificar a la nostra Agència Tributària que tenim la intenció de comprar a algun país de la Unió Europea. Per a això cal tramitar l'alta en el Registre d'operadors intracomunitaris. Un cop estem inclosos en aquest Registre podem operar a la Unió Europea, d'aquesta manera l'empresa europea que ens ven el producte pot comprovar que estem inclosos com a operadors intracomunitaris a través de la seva Agència Tributària. Un cop comprovada la nostra inclusió, poden realitzar la venda sense l'IVA d'aquest país. Si som nosaltres els venedors i el comprador és una empresa de la Unió Europea, haurem de comprovar que aquesta empresa és operador intracomunitari, com?. Consultant amb la nostra Agència Tributària a través de la seva pàgina web. Si la pàgina web ens diu que aquest CIF està inclòs com a operador intracomunitari podem emetre la factura sense IVA i hem d'assegurar-nos que la mercaderia surt d'Espanya, ja que si no és així, hem d'emetre la factura amb IVA. A més de l'obligació de incloure'ns en el Registre d'operadors intracomunitaris, l'Agència Tributària ens obliga a informar de les nostres operacions intracomunitàries a través del model 349. Estaran obligats a presentar el model 349 d'operacions intracomunitàries, els subjectes passius de l'impost sobre el valor afegit que adquireixin o venguin béns a empreses situades en països membres de la UE, i també aquells que presten serveis a membres de la UE i compleixin amb les següents condicions: 1. Que, d'acord amb les regles de localització aplicables a aquestes, no s'entenguin prestades en el territori d'aplicació de l'impost. 2. Que estiguin sotmeses efectivament a gravamen en un altre Estat membre. 3. Que el seu destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal i radiqui en l'esmentat Estat membre la seu de la seva activitat econòmica, o hi tingui un establiment permanent o, si no, el lloc del seu domicili o residència habitual, o que aquest destinatari sigui una persona jurídica que no actuï com a empresari o professional però tingui assignat un número d'identificació a efectes de l'impost subministrat per aquest Estat membre. 4. Que el subjecte passiu sigui el destinatari. Generalment el període de declaració comprendrà, amb caràcter general les operacions realitzades en cada mes natural i es presentarà durant els vint primers dies naturals del mes immediat, és a dir, el 20 d'abril es declararan les operacions realitzades durant el mes de març. No obstant, la presentació podrà ser bimestral, trimestral o anual segons l'import del volum de les operacions. Per aquesta raó, quan vostè prengui la decisió de realitzar operacions amb alguna empresa d'un país membre de la Unió Europea consulti amb el seu assessor sobre els passos a seguir i les obligacions fiscals que se'n deriven. Jorge Calvo Consultoria Jurisa

Com negociar amb la banca en temps de crisi?

Fri, 18 Feb 2011 16:46:00 +0100

Estem davant un nou escenari. Ja no serveixen els usos d'abans per a obtenir finançament de les entitats financeres. L'aixeta està pràcticament tancada i per obrir-la convé canviar l'estratègia que fins ara s'utilitzava. Les dades són clares: el 80% de les pimes sense historial de morositat té problemes per aconseguir finançament. Què hem de fer davant d’aquesta situació?, Com afrontarem la negociació amb la banca? , Quines són les línies a seguir?, Com hem de fer cada pas en l'estratègia negociadora? Aquestes i altres qüestions es van abordar a l'Aula Formativa de Jurisa del passat 17 de febrer. Marc Viñes del departament fiscal de Jurisa, i Enric Llauradó, director financer de l'empresa La Morella Nuts, van ser els encarregats de desgranar alguns dels aspectes que concorren en la negociació amb la banca, però des de la nova òptica en la qual s'ha d'afrontar aquesta relació. La primera part de l'exposició, a càrrec de Viñes, va argumentar la necessitat d'invertir la tendència actual i replantejar les relacions amb la banca. Segons Viñes, 'ens hem de mentalitzar que nosaltres som els clients i ells els proveïdors, i que els bancs ja no són els nostres amics ni els nostres socis'. En l'actualitat la banca no té la disponibilitat que tenia en temps de bonança econòmica, i per tant 'hi ha poca oferta de diners i molta demanda de finançament'. La conseqüència d'aquesta situació és que la banca tendeix a seleccionar els clients, concentrant-se gairebé exclusivament en el criteri del risc, escollint als clients amb menor risc de devolució de capital. “Si ens deixen diners és per guanyar-lo ells, no per fer-nos un favor", va assenyalar Viñes. En aquest nou marc de relacions ja no valen els antics usos. 'No podem anar a demanar diners amb arguments com: amplia’m la pòlissa que la necessito, l'any que ve aniré millor, confia en mi, no et fallaré, ...' Tot això ja no serveix. El que s'imposa ara és 'fer els deures'. Això passa 'per diferenciar-nos de la resta d'empreses que demanen finançament', va explicar Viñes. Per tant, cal preparar bé la negociació, recopilant informació de la nostra empresa i sector, preparant les preguntes que ens farà el director de l'oficina, presentant arguments rigorosos i creïbles, mostrant un pla de viabilitat, entre altres accions que han de conduir-nos a una negociació 'professional i seriosa'. A la segona part de la conferència, Enric Llauradó es va ocupar dels factors de la negociació, d'avaluar els punts forts i febles. Llauradó va assenyalar que "la nova situació ens obliga a adaptar-nos a les noves normes 'i per tant, tenir clara la nova filosofia de les relacions amb la banca. 'El que és molt important és basar la relació en la transparència, tenir clar quin tipus de finançament i serveis es necessiten d'un banc: definir què necessito de l'entitat i què vaig a oferir, amb la finalitat que les dues parts guanyin' . Llauradó va argumentar la necessitat de concentrar el pool bancari, el que ens permetria una major força a l'hora de negociar les condicions. En aquest sentit, cal tenir en compte que en el marc actual de fusions entre entitats cal preveure el que pugui passar i tenir dues entitats amb les quals es pugui treballar, però no diversificar en excés el nombre de proveïdors bancaris, per les raons exposades. 'Un únic proveïdor es pot aprofitar de les nostres debilitats'. L'ideal en aquests casos és poder establir relacions amb les entitats molt abans que sorgeixin les necessitats. En el camp concret de les nostres peticions, Llauradó va subratllar que "hem d'evitar demanar finançament per import inferior al de veritat necessari, o demanar finançament a curt termini per anar renovant successivament. I tampoc demanar major finançament del necessari en previsió de futures restriccions per part dels bancs '. Llauradó va abordar altres aspectes com la gestió de la liquiditat. Aquesta s’ha de planificar 'cada setmana, amb un horitzó de 3-6 mesos'. En aquest sentit Llauradó va recordar que "menys del 30% de les empreses té un pressupost de tresoreria a 12 mesos”. L'Aula formativa es va tancar amb un debat amb els assistents sobre les circumstàncies que poden donar-se en la relació amb les entitats financeres. La propera Aula Formativa tindrà lloc el 7 d'abril sota el títol: 'Planificació en l'actual marc legal de successions i donacions'.

On invertir el 2011?

Fri, 11 Feb 2011 12:12:46 +0100

Continuem recomanant la renda variable com a actiu fonamental per a la inversió. Per això exposarem els fets en què ens basem, fets en general sense tenir en compte casos específics. I la forma en la qual realitzaríem la inversió. Abans de tot destacar que parlem d’inversió i no d’estalvi a curt termini o liquiditat. I que les inversions necessiten un cert termini a causa de les variacions de preu que a curt termini són imprevisibles. Raons per invertir en Renda Variable: 1) Empreses a preus baixos tant en relació amb els beneficis generats, perspectives de creixement de beneficis i els preus que cal pagar en una OPA perquè surti amb èxit. Els grans inversors no venen les accions a preus pròxims als actuals. Cal destacar que els creixements de beneficis comencen a provenir de l'increment de vendes i no només de retallades de despesa. 2) Gir econòmic: La majoria d'economies mundials estan creixent molt i superen les expectatives. Addicionalment està apareixent inflació, no solament de matèries primeres sinó també de consum, i desapareixen els riscs de deflació. 3) Gran liquiditat als mercats i falta d'alternatives sense risc elevat. La relació entre dipòsits i capitalització borsària mundial està en un dels punts més alts, això indica la gran quantitat de liquiditat que hi ha en relació al valor de les empreses. D'altra banda les alternatives són poques: La Renda Fixa de Curt termini: ens aporta gran estabilitat però el seu rendiment si volem seguretat és molt baix, només per a gestió de liquiditat i estalvi de curt termini. Dipòsits Bancaris: en aquest cas a l'estabilitat hem d'afegir-li una rendibilitat més acceptable a causa de la situació del sistema financer espanyol. Però això hauria de ser un tema que s'ha de resoldre en breu tornant a la normalitat que és pagar els dipòsits per sota de l'Euribor. Si que és una bona opció per a l'estalvi de curt termini però no com a solució de mitjà-llarg termini, ja que en condicions normals perdrem poder adquisitiu amb la pujada de preus prevista. Renda Fixa de mitjà-llarg termini: amb el repunt de la inflació i la més que probable pujada de tipus d'interès l’hauríem de descartar ja que a curt ens pot provocar pèrdues I a llarg perdrem poder adquisitiu si continuen pujant els preus. Immobles: Estan amb baixades de preus constants a causa de l'excés d'oferta i la manca de finançament fàcil. Les perspectives continuen sent dolentes ja que les entitats financeres amb el repunt de la morositat continuen acumulant oferta. I la rendibilitat per lloguer és molt més baixa que la rendibilitat per dividend de les empreses. Matèries primeres: només aptes per a especuladors que facin un seguiment molt estret ja que s'estan creant les condicions per a futures "bombolles" per la gran demanda artificial creada pels ETF i Fons d'inversió. Aquests creen demanda però no consumeixen,amb la qual cosa aportaran oferta posterior. La nostra recomanació per fer la inversió en renda variable és a través de fons d'inversió pel criteri de diversificació. I sobreponderant les economies mundials i sectors amb major projecció de creixement. Addicionalment i per poder maniobrar davant de la volatilitat del mercat i qualsevol imprevist s'hauria de combinar amb un percentatge adequat de liquiditat ja sigui en renda fixa de curt termini o dipòsits. I molt important, estar assessorat per un professional per a poder fer un seguiment i prendre les mesures correctores que en cada moment siguin oportunes. Carlos Ferrer Departament d’Inversions Jurisa

Nova forma de publicitat d'actes societaris a través de la pàgina web de la societat i altres novetats legislatives

Tue, 25 Jan 2011 11:01:12 +0100

Un any més, per no perdre el costum, en finalitzar l’any ens hem trobat amb la introducció d’una sèrie de modificacions legislatives. Concretament, el Reial Decret-Llei 13/2010, de 3 de desembre, que recull, entre altres mesures, alguna de les reformes contingudes en el projecte de llei d’economia sostenible, que tenen la finalitat d’incidir directament en la millora de la competitivitat del teixit econòmic espanyol. A través de l’esmentat Reial Decret-Llei, que va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació, és a dir, el passat 3 de desembre de 2010, s’introdueix un nou règim per a la constitució de societats mercantils de capital per via telemàtica, escurçant els terminis i reduint les despeses necessàries per a això. No obstant això, no podem oblidar que a la nostra normativa ja des de l’any 2003 es preveia la constitució de societats mitjançant el procediment telemàtic, encara que únicament en seu de societats de responsabilitat limitada (l’anomenada “societat limitada nova empresa”). El curiós és que les estadístiques revelen que aquest tipus societari no ha tingut una acollida destacada. En qualsevol cas, haurem d’esperar per saber si aquesta vegada la constitució telemàtica té una major acollida. D’altra banda, per tal de reduir càrregues administratives vinculades a actes societaris també es modifica la recent Llei de Societats de Capital (havent transcorregut només 3 mesos des que va entrar en vigor), bàsicament pel que fa al sistema de publicitat de determinats actes societaris. En línies generals es permet que determinats actes societaris es publiquin mitjançant anuncis publicats en la pàgina web de la societat, sense ser necessari el recurs a la publicació en diaris de circulació a la província. Concretament, la convocatòria de juntes generals, i per al cas de societats anònimes: l’acord de canvi de denominació, de domicili, de substitució o qualsevol altra modificació de l’objecte social, de reducció de capital així com de dissolució. Concretament, la convocatòria de juntes generals, i per al cas de societats anònimes: l’acord de canvi de denominació, de domicili, de substitució o qualsevol altra modificació de l’objecte social, de reducció de capital així com la dissolució. No obstant això, i sense ànim de infravalorar les avantatges que suposa la reforma pel que fa a la facilitació i reducció de costos, el gran problema que presenta és que no preveu cap sistema de garantia per a la publicitat a través de la web de la societat, el que comporta una enorme inseguretat jurídica. A priori es plantegen múltiples problemes i interrogants pel que fa a la seva aplicació pràctica. Així, desconeixem el temps que l’anunci ha estat publicat a la web i, el que és més important, la forma d’acreditar davant el Registre Mercantil o fins i tot davant d’un soci o tercer que la publicació ha estat efectivament realitzada. Seria convenient que aquest silenci legal es pogués aclarir com més aviat possible, evitant possibles contenciosos sobre aquesta matèria. Aquestes mesures es complementen amb l’establiment de l’exempció de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats per als casos de constitució de societats, l’augment de capital, així com les aportacions que efectuïn els socis que no suposin augment de capital i el trasllat a Espanya de la seu de direcció efectiva o del domicili social d’una societat quan ni una ni l’altre estiguessin prèviament situats en un Estat membre de la Unió Europea. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, S.L.

Mesures legislatives amb transcendència econòmica per al 2011

Mon, 03 Jan 2011 12:20:29 +0100

Seguint la pràctica habitual d'introduir novetats legislatives en finalitzar l'exercici, ens trobem, un any més, davant d'un bombardeig de modificacions que afecten directament a empreses i treballadors, i que cal conèixer en vista al nou exercici 2011.
El Reial Decret Llei 13/2010 inclou un conjunt de mesures tributàries que tracten d'estimular l'activitat econòmica i reduir els impostos, especialment en l'àmbit de la petita i mitjana empresa.

Es redueix l'Impost sobre Societats per a les PIMES. Amb efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l'1 de gener de 2011:
- S'augmenta de 8 a 10 milions d'euros el llindar relatiu a l'import net de la xifra de negoci que possibilita acollir-se al règim especial d'entitats de reduïda dimensió.
- S'augmenta l'import fins al qual la base imposable de les entitats de reduïda dimensió es grava amb el tipus reduït del 25%. En l'actualitat només gaudien d'avantatge fiscal els primers 120.000 euros de benefici, es fixa la quantia en 300.000 euros.
S'estén la llibertat d'amortització. S'amplia en tres anys, fins al 2015, el període de vigència del règim fiscal de llibertat d'amortització per a inversions vinculades a l'activitat econòmica, eliminant el condicionant del manteniment d'ocupació i permetent la seva extensió a totes les empreses, persones físiques i professionals.
S'exonera del gravamen per la modalitat d'operacions societàries de l'ITP i AJD totes les operacions societàries dirigides a la creació, capitalització i manteniment de les empreses amb la finalitat d'eliminar obstacles que dificulten la consecució d'aquests fins.
Es produeixen en altres àmbits diferents, un conjunt de mesures destinades a eliminar en la mesura possible aquelles càrregues econòmiques que recauen sobre les empreses de forma directa i a fomentar la inversió i la creació d'ocupació entre les PIMES:
Eliminació de l'obligatorietat del Recurs Cameral Permanent. Es fa voluntària la pertinença a cambres de comerç, industria i navegació, i per tant, la contribució a la quota cameral.
Agilització de la constitució de societats. Se suprimeixen algunes càrregues administratives, s'escurcen terminis, s'eliminen tràmits i es redueixen els costos derivats d'iniciar noves activitats empresarials.
Publicitat d'actes societaris. S'elimina l'obligatorietat de publicar actes societaris tals com els de constitució, modificació d'estatuts, reducció de capital, convocatòria de juntes d'accionistes o dissolució d'empreses, per mitjà de premsa escrita.

Pressupostos Generals de l'Estat per a 2011
Els Pressupostos per a 2011 contemplen, de forma general, les següents novetats destacables en relació a l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques):

Pujada dels tipus impositius per a les rentes més altes. A partir de l'1 de gener de 2011, a Catalunya, les rendes superiors a 120.000 euros tributaran a un tipus marginal del 46% mentre que les rendes superiors a 175.000 euros tributaran al tipus marginal del 49%.
Eliminació del “xec nadó”. Amb efectes des de l'1 de gener de 2011 se suprimeix la deducció de 2.500 euros per cada fill nascut o adoptat en el període impositiu.
Reducció de les deduccions fiscals per adquisició de nova vivenda habitual. Amb efectes des de l'1 de gener de 2011 se modifica la deducció per adquisició de vivenda habitual, la deducció per aportacions a “comptes habitatge” així com la deducció per obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual que només s'aplicarà a aquells contribuents que la seva base imposable sigui inferior a 24.107,20 euros anuals, el que suposa una reducció important en el nombre de contribuents de l'IRPF que podran beneficiar-se de la mateixa en cas d'adquirir un nou habitatge.

Obligatorietat per a les empreses, a partir de l'1 de gener de 2011, de rebre notificacions de l'Agència Tributària per via electrònica.
L'1 de gener de 2011 entra en vigor el RD 1363/2010 que estableix que determinades empreses (entre elles totes les societats limitades i anònimes) estaran obligades a rebre les notificacions d'Hisenda exclusivament per Internet.
En els propers mesos s'assignarà a cada empresa un correu electrònic que, a partir d'aquest moment, serà l'única via per rebre les notificacions fiscals de l'Agència Tributària. Per qüestions de seguretat, no es remetran els missatges al correu habitual de les empreses. Seran les empreses les que hauran d'accedir a la pàgina web de l'Agència Tributària per mitjà de certificat digital.
Donada la importància de la mesura, es recomana a totes les empreses que tramitin un certificat digital o, alternativament, cursin l'apoderament necessari al seu assessor per tramitar correctament aquestes notificacions.
Llei Antitabac a partir del 2 de gener de 2011.
Per acabar, permetin que els recordi que està prevista l'entrada en vigor de la Llei Antitabac per al 2 de gener de 2011, data a partir de la qual estarà prohibit fumar en tots els espais públics tancats i en alguns oberts com els parcs infantils, i els voltants d'hospitals i escoles. Sí que es permetrà fumar a les zones a l'aire lliure dels campus universitaris.
Les úniques excepcions en llocs tancats seran els centres penitenciaris, residències de gent gran i discapacitats i els psiquiàtrics amb estades de mitja i llarga durada, on es podrà fumar només en sales especials però no a les zones comunes.
Els majors damnificats d'aquesta nova llei antitabac són els empresaris que van emprendre obres als seus locals de més de 100 metres per habilitar una zona de fumadors. Aquestes inversions, encara sense amortitzar, serviran de poc amb l'entrada de la nova llei. Tanmateix, queda en l'aire per als pròxims mesos la possibilitat d'operar algun tipus de compensació en forma de benefici fiscal.
Estudiïn amb detall les mesures que s'acosten, prenguin bona nota d'aquelles que els afectin i, en qualsevol cas, comencin a adaptar els tòpics: a partir d'ara serà cafè, copa ... i punt.

Marc Vinyes, departament fiscal, Consultoría Jurisa

Nova etapa revista Empresa al dia

Fri, 24 Dec 2010 12:40:40 +0100

Aquest número 119 obre una nova etapa a la revista Empresa al dia, 11 anys ja des que sortís el primer exemplar. A poc a poc hem anat arribant amb la nostra informació a un ventall cada vegada més gran d'empreses i professionals que mes a mes reben la nostra revista de forma gratuïta. Ara, en plena crisi, hem decidit reforçar els continguts amb noves seccions i una ampliació de pàgines. Gràcies als nostres anunciants podem seguir en la nostra tasca que pretén convertir-se en un petit referent de la informació econòmica de les nostres comarques. Tenim la intenció de millorar número a número i de seguir oberts als suggeriments dels nostres lectors. En aquests moments de crisi i incertesa cal multiplicar esforços per donar suport a les nostres empreses i, en el modest paper de la informació econòmica local, procurar donar rellevància als projectes i idees, i als seus protagonistes, que ens serveixen d'exemple.

Subvencions i ajuts per a l'empresa

Fri, 17 Dec 2010 12:17:46 +0100

En un marc d'incertesa i de crisi profunda, la possibilitat de rebre ajuts específics per al desenvolupament o manteniment del nostre negoci cobra una importància capital. En el marc de les Aules Formatives de Jurisa, el passat 16 de desembre va tenir lloc la conferència amb què titulem aquesta nota. El camp dels ajuts i subvencions és complex i ampli. Requereix d'un procediment que en no poques ocasions és preferible externalitzar. Així, Carme Llobet, especialista en aquest tipus de processos va explicar que el procediment té diverses fases que poden durar llarg temps fins a finalitzar. Tindríem, en aquest ordre, la sol·licitud de subvenció, la concessió de la mateixa, el procés de justificació, la carta de conformitat i, finalment, el cobrament de la subvenció. Cada una d'aquestes fases té la seva complexitat. Per això 'és molt important presentar tota la documentació que sol·licita l'administració, perquè qualsevol defecte en aquest sentit pot impedir que segueixi endavant la petició de la subvenció'. Llobet va recordar que hem de tenir en compte que es tracta de processos' molt llargs i que cal tenir paciència a més de complir escrupolosament amb la documentació que ens sol·licitin'. El panorama d'ajuts és molt ampli i abasta des de l'inici de l'activitat o creació d'ocupació, passant per ajuts destinats al medi ambient i l'energia, inversió material i immaterial, I+D, entre d'altres. 'La gran majoria de les empreses s'inclinen, si poden, cap a les subvencions a fons perdut', argumenta Llobet. Existeixen en l'actualitat, d'altra banda, ajuts molt especialitzats com poden ser els de foment de la competitivitat en sectors estratègics industrials, com l'aeroespacial i automoció. I altres com el foment de la internacionalització de les empreses catalanes, o línies ICO centrades en la renovació, per exemple, de flotes d'autobusos. Llobet va assenyalar que, en tot cas, en aquest assumpte de les subvencions s'ha de ser proactiu, és a dir, no esperar que arribi alguna línia d'ajuts, sinó buscar-la al mercat, perquè normalment és habitual que s'ignorin les possibilitats que hi ha i que es doni la circumstància que moltes de les subvencions no s'esgotin. En aquest sentit, Consultoria Jurisa ofereix a tots els seus clients la possibilitat d'atendre les seves consultes en aquest terreny per poder estudiar les possibilitats que el mercat ofereix. La pròxima Aula Formativa de Jurisa tindrà lloc el 17 de febrer, en l'horari habitual a partir de les 18 h. Portarà per títol la 'Negociació financera'.

La Reforma Laboral, a examen

Fri, 19 Nov 2010 12:52:41 +0100

La segona conferència del cicle d'Aules Formatives de Jurisa, celebrada el passat 11 de novembre, es va desenvolupar sota el títol de la 'Incidència de la Reforma Laboral ". Josep Maria Solanes, responsable del departament laboral de Consultoria Jurisa, va fer una anàlisi detallada de les mesures adoptades en la Reforma Laboral de recent aprovació (Llei 35/2010). Va resumir les mesures en quatre categories. Les adoptades per reduir la dualitat i la temporalitat del mercat de treball. Les que afavoreixen la mobilitat interna negociada a les empreses i per fomentar l'ús de la reducció de la jornada com a instrument d'ajust temporal d'ocupació. Un tercer bloc relatiu a l'ocupació dels joves i de les persones desocupades. I finalment les mesures per a la millora de la intermediació laboral i sobre l'actuació de les empreses de treball temporal. Solanes va desenvolupar especialment aquest quart punt, en el qual va posar de rellevància el que suposa la nova Reforma Laboral respecte a l'antiga legislació en assumptes com la normalització dels agents privats en el mercat de treball, la limitació de la contractació temporal, l'encadenament de contractes, les indemnitzacions, la contractació indefinida, els contractes formatius, la reforma de l'acomiadament per causes empresarials, l'acomiadament col·lectiu, la suspensió del contracte de treball, entre d'altres aspectes. Segons el parer de Solanes, en aquest apartat, 'la limitació de la contractació temporal de la nova norma no és el més idoni, potser no és el moment adequat. No calia fer-ho tan restrictiu '. Solanes va assenyalar igualment que amb l'aplicació de la nova norma, donada la seva complexitat, en alguns casos fins i tot interpretativa, calia observar les futures sentències dels tribunals en l'àmbit d'aquesta reforma, que marcaran les línies interpretatives a seguir. El responsable de l'àrea laboral de Jurisa va oferir finalment una valoració general d'aquesta reforma des del seu criteri professional. Així, va parlar d'avenços i insuficiències. Entre els primers va destacar la potenciació dels contractes formatius, la promoció de les mesures suspensives col·lectives enfront de les extensives, la possibilitat i una representació 'ad hoc' a les empreses sense representants legals dels treballadors, la reforma de l'acomiadament col·lectiu i objectiu respecte a les causes organitzatives, entre d'altres destacades. Pel que fa a les insuficiències, Solanes va subratllar el fet que no s'hagués reformat el contracte a temps parcial, la manca de determinades competències a les agències de col·locació en el mercat de treball, la limitació excessiva de la contractació temporal, el manteniment de l’autorització administrativa en els acomiadaments i suspensions col·lectives, la manca d'una solució més realista al desacord empresarial sobre els processos de flexibilitat interna i la inseguretat jurídica de conviure dos contractes indefinits, quan es podien haver unificat. 'Subvencions i ajuts a l'empresa' és el títol de la propera Aula formativa que se celebrarà el 16 de desembre a les 18hs. a la seu de Jurisa a Reus.

Prevenció de Riscos i Inspecció de Treball

Fri, 29 Oct 2010 10:14:56 +0200

La segona edició de les Aules Formatives de Jurisa es va iniciar amb una conferència-debat sobre la Inspecció de Treball i la Prevenció de Riscos Laborals. La jornada del passat 28 d'octubre va tenir com a protagonista José Bernardo Herrero, Cap de la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Herrero va centrar la seva intervenció en l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut i Inspecció de Treball de la Generalitat. Què és l'Estratègia Catalana de Seguretat i Salut? Es tracta d'un acord final del Govern de la Generalitat aprovat el 7 de juliol de 2009. 'Dissenya un marc general de les polítiques en matèria de seguretat i salut laboral, dels diferents departaments de la Generalitat, potenciant la participació de totes les parts implicades'. La missió de l'Estratègia Catalana és la d'establir un marc en el qual es contemplen 17 objectius operatius, 40 línies d'actuació i 110 programes. Entre els objectius més importants Herrero assenyalà el de millorar les condicions de treball i qualitat de la Prevenció de Riscos Laborals. Desenvolupar una cultura preventiva, que s'apliqui a tota la societat a través d'instruments educatius. Potenciar la formació i investigació en matèria de seguretat. Garantir el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. Implicar totes les institucions i actors relacionats amb la Prevenció de Riscos. Millorar la detecció i el seguiment dels danys derivats del treball, entre d'altres. Sobre la Prevenció de Riscos Laborals, Herrero va apuntar que "hi ha dues perspectives: la pública i la privada. La perspectiva pública obliga als poders públics a vetllar per la seguretat sobre la base del que dictamina l'art. 40.2 de la Constitució Espanyola i els arts. 5 a 13 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. La perspectiva privada, per la seva banda, se centra en l'avaluació de riscos, planificació i el pla de prevenció de cada empresa'. Finalment Herrero va resumir la història i el desenvolupament de la Inspecció de Treball a Catalunya. Des que es creés la Inspecció per a tot l'Estat en 1906, passant per diverses normatives fins a arribar a març d'aquest any en què es produeix el traspàs de la Inspecció de Treball a la Generalitat. Abans d'iniciar el col·loqui amb els assistents, Herrero va voler destacar que la 'despesa en seguretat i salut és finalment una inversió, ja que redunda en beneficis per a l'empresa'. El cap de la Inspecció de Treball va explicar algunes anècdotes de la feina del seu departament, així com les àrees que són més sensibles a la Inspecció. Posteriorment es va desenvolupar un debat amb preguntes dels assistents a aquesta jornada. La propera Aula Formativa de Jurisa tindrà lloc el 18 de novembre amb el títol: 'Incidència de la Reforma Laboral ".

Segona edició de les Aules Formatives de Jurisa

Wed, 20 Oct 2010 17:38:53 +0200

El grup Jurisa posa en marxa la segona edició de les seves Aules Formatives, una serie de seminaris pràctics dirigits a gestors d'empreses i els seus equips directius. Sota el format de conferències participatives, Jurisa vol que els assistents puguin aprofundir en aspectes essencials de la gestió del seu propi negoci. Per a això, aquests seminaris volen ajudar a identificar les claus que permetran una millora de la gestió de l'empresa. Amb aquesta finalitat, en aquest segon cicle 2010-2011, Jurisa ha dissenyat sis seminaris. El primer d'ells s'inicia el proper 28 d’octubre amb la conferència sota el títol 'Inspecció de Treball i la Prevenció de Riscos Laborals’, al qual seguirà al novembre mbre un sobre 'Incidència de la Reforma Laboral’, i posteriorment al desembre, ‘Subvencions i ajudes a l’empresa’ . Al 2011, s'abordaran temes com la 'Negociació financera' (febrer); 'Planificació en l’actual marc legal de successions i donacions’ (abril); i finalment al juny tancarà el cicle el seminari 'La seva assegurança cobreix més del que creu... '. El cicle es desenvoluparà a la seu de Jurisa (raval Sant Pere, 5 de Reus). La participació en aquestes Aules Formatives és gratuïta. L’horari de cada conferència sera de 18 h a 19,30 h. N'hi ha prou amb realitzar prèvia reserva al Tel 977 300 500 o bé inscriure's a través de l'e-mail: formacio@jurisa.com. Igualment en aquesta web pot trobar un full d'inscripció.

Nou text refós per a les societats mercantils

Fri, 10 Sep 2010 13:44:19 +0200

Vam començar el curs amb l'entrada en vigor el passat dia 1 de setembre de l’anomenat "text refós de la Llei de Societats de Capital" (excepte l'article relatiu a la desaparició de les limitacions de vot en les societats cotitzades que no entrarà en vigor fins l'1 de juliol de 2011). L'objecte consisteix a unificar el dret de societats espanyol, concretament la normativa sobre Societats Anònimes (incloses les Cotitzades), Societats de Responsabilitat Limitada i Societats Comanditàries per Accions, plasmant-lo en un únic text normatiu que agrupi totes les lleis existents i que alhora posi fi a descoordinacions, imperfeccions i llacunes existents entre els diferents tipus socials. És curiós que la pròpia Exposició de Motius remarqui que el text refós neix "amb decidida voluntat de provisionalitat" i "amb el desig de ser superat aviat" en no descartar un futur Codi de les Societats Mercantils o fins i tot un nou Codi Mercantil. No semblen mal encaminats aquells que opinen que l'esmentada provisionalitat és si més no optimista tenint en compte que l'actual Codi de Comerç és de 1885. L'única excepció pel que fa a la normativa sobre societats es deriva de la Llei sobre Modificacions Estructurals que no ha estat inclosa en la refosa. La nova Llei és extensa i deroga íntegrament la Llei de Societats Anònimes, la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada i alguns preceptes del Codi de Comerç i de la Llei del Mercat de Valors. Malgrat que la refosa no es limita a una mera transcripció d'articles, tampoc es pot dir que es tracti d'una Llei innovadora (ni el Govern estava habilitat per a això) ja que la seva finalitat no és, en cap cas, la d'incloure solucions legals diferents de les que existien en les diferents normes reguladores, sinó més aviat la de millorar el conjunt sense necessitat de substitucions. Amb tot, existeixen alguns aspectes a destacar, entre altres, s'arrodoneix el capital social (3.000 € per a les SL i 60.000 € per a les SA), s'incorpora una definició expressa dels grups de societats, els drets del soci queden regulats per a totes les societats de capital (abans només en seu de SA), es generalitza i unifica el règim jurídic aplicable a l'òrgan d'administració marcant en tot cas les diferències encara existents entre els diferents tipus socials així com les normes relatives a la dissolució i liquidació, respecte a les Juntes Generals (un dels apartats on la nova Llei ha posat més èmfasi) també es generalitza el règim aplicable (enumeració de les competències de la Junta i aplicació del règim de convocatòria judicial en SA abans només en SL o l'obligació dels administradors de les SL d'assistir a les Juntes abans només en SA) i s'apliquen les causes legals de separació abans previstes per a les SL a totes les societats de capital. No obstant això, també se'ns plantegen alguns interrogants com la possible desaparició de la competència de la Junta per autoritzar als administradors l'exercici d'una activitat igual, anàloga o complementària a l'objecte social, o la finalitat de mantenir en el nou text la sol·licitud de convocatòria de la Junta pels socis en cas d'insolvència si precisament la legitimació per instar el concurs és de l'òrgan d'administració. Encara que resulti aviat realitzar una valoració de la nova normativa, el que resulta indiscutible és la seva vital importància a efectes d'unificar el dret de societats espanyol que ens permetrà apreciar-lo en el seu conjunt, evitant així les innombrables remissions d'uns texts a d'altres i a l'haver d'acudir a raonaments per trobar solucions no sempre encertades. Mónica Martín Vivancos Responsable del Departament Jurídic Consultoria Jurisa, S.L.

Fons d'inversió: alternativa a l'estalvi tradicional enfront de la pujada d'impostos.

Mon, 19 Jul 2010 13:20:58 +0200

En l'última reforma fiscal que afectava a l'estalvi d'un tram del 18% s'ha passat a 2 trams: un del 20% per als primers 6.000 euros i un altre del 21% per la resta. A això cal excloure els primers 1.500 euros de dividends sempre que es compleixin certs requisits legals. Aquesta modificació representa un increment de més del 10% dels impostos i per tant, un menor rendiment per als nostres estalvis. Si a això unim els baixos tipus d'interès, fa que els dipòsits hagin perdut gran part del seu atractiu. Davant això el client va buscant alternatives. La majoria solucionen el tema de rendibilitat assumint una major volatilitat o risc, però no així el tema fiscal. Els fons d'inversió compleixen diverses característiques que els fan molt atractius: 1) En la majoria de casos compleixen el criteri de diversificació. 2) Gestió professionalitzada: la inversió en el mateix és duta a terme per professionals que han de complir uns criteris estrictes. 3) Seguretat jurídica: els fons d'inversió estan regulats i supervisats per organismes estatals. 4) Possibilitat de canvi d'inversió sense pagament d'impostos via traspàs entre fons. 5) Possibilitat de planificació fiscal, ja que podem triar en quin moment paguem els impostos. Aquestes són algunes de les seves característiques que aprofundirem més endavant. Vegem ara què és un fons d'inversió. "Patrimoni sense personalitat jurídica constituït per les aportacions de múltiples inversors. La unitat mínima d'inversió és la participació. "És un producte d'estalvi on inverteixen múltiples inversors en comú sota les decisions dels professionals d'una entitat financera. Poden invertir segons el reglament del mateix en accions, renda fixa, actius monetaris i fins i tot derivats. La participació de cada estalviador serà proporcional al capital aportat. Qui intervé en un fons d'inversió? Primer els estalviadors, que són els propietaris de les participacions i per tant del fons. L'entitat gestora que és la que decideix i executa les inversions del fons dins de les restriccions legals i del reglament d'aquest. L'entitat dipositària, sol ser un banc o caixa d'estalvis que s'ocupa de la custòdia i dipositaria dels actius o títols on inverteix el fons. I la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) que és l'organisme supervisor. A través d'ella podem consultar si el fons i l'entitat gestora estan supervisats i per tant, si compleixen els criteris de seguretat jurídica. Pel que fa a alguna de les seves característiques, anem a ampliar alguns punts: Com hem dit, en un fons s'inverteix l'estalvi de múltiples persones que fa que arribi a un gran volum (a més obligatori per llei) i permet al gestor fer compres molt diversificades a costos reduïts. Evidentment, tenim el cost del gestor i del dipositari, però es veu compensat en part ja que d'altra manera no podríem accedir a la majoria de mercats com el de renda fixa institucional. Un altre dels punts importants és que aquesta inversió està dirigida per l'entitat gestora a través de professionals i amb criteris estrictes. Si això ho unim amb la selecció d'un Fons coherent amb el nostre termini d'inversió i necessitats, ens evitarà sorpreses desagradables com les que podem trobar en una compra directa d'accions. Des del punt de vista fiscal cal destacar diverses coses: Els rendiments (en aquest cas plusvàlues) no tributen fins a la venda del fons. La llei permet traspassar la inversió d'un fons a un altre sense haver de tributar i per tant diferir l'impost. Així, en el cas d'haver de canviar de tipus d'inversió, no ens trobem amb cap inconvenient fiscal. A part, ens permet planificar un estalvi fiscal tenint en compte altres actius que no tenen aquest avantatge com la inversió directa en accions o immobles. Un exemple pot ser el de la venda d'una acció amb pèrdues en la qual podem aprofitar la plusvàlua d'un fons per a realitzar-la i compensar-la. Encara que també es podria donar el cas invers. Un altre avantatge és que podem disposar de part del capital sense tributar tot el benefici generat, posposant la resta. Vegem un exemple amb el mateix rendiment financer. Per simplificar suposem que tots els rendiments de l'estalvi són exclusius d'aquests productes. 1) En un dipòsit a 1 any al 4% de 10.000 euros ens generarà un rendiment de 400 euros, dels quals 80 euros (20%) aniran a impostos. 2) En un fons on posem 10.000 euros i al final de l'any tinguem 10.400 euros, si traiem 400 euros per disposar l'impost és molt diferent. Suposem que el preu de la participació a l'inici de la inversió valia 100 euros. Per tant, som propietaris de 100 participacions del Fons de 100 euros de valor cadascuna. Al final de l'any cada una de les nostres participacions val 104 euros que per 100 participacions que tenim són els 10.400 euros. Per disposar de 400 euros bruts del nostre estalvi haurem de vendre les participacions equivalents. Per tant, 400 euros dividits entre 104 euros de valor per participació equivalen aproximadament a 3,8462 participacions. És a dir, pagarem impostos pel benefici generat per aquestes. Com a l'inici valien 100 euros la inversió va ser de 384,62 euros i es van transformar en 400 euros. Per tant, pagarem impostos sobre 15,38 euros que al 20% són 3,08 euros. Aquí podem comprovar com gràcies a diferir l'impost, passem a pagar només 3,08 euros en lloc de 80 euros. Aquestes són algunes de les causes que fan que els fons d'inversió hagin guanyat atractiu amb la pujada d'impostos. Carlos Ferrer Jurisa Inversiones

Assegurances: el mite de la lletra petita

Fri, 18 Jun 2010 12:58:42 +0200

Comunament tots estem convençuts que la lletra petita dels contractes d'assegurances conté múltiples trampes per al prenedor. Allà, creiem, es reflecteixen tots els casos que ens van a afectar negativament si hem de reclamar les cobertures de l'assegurança. I estem convençuts que la lletra petita del contracte amaga trampes. La conferència 'La lletra petita dels contractes d'assegurances' va desmuntar aquesta creença tan popular. Aquest va ser el títol de la darrera jornada de les Aules Formativa celebrada per Jurisa aquesta temporada, concretament el 17 de juny. Precisament la Llei obliga que els contractes d'assegurances portin ben subratllades o marcades les exclusions perquè el prenedor les pugui identificar clarament. No obstant aquestes exclusions de vegades no són tan clares als ulls del contractant o bé no se sap l'abast final de les mateixes. I això és així perquè el redactat de les mateixes més o menys confús difereix a més entre companyies, i encara que des de fa temps s'intenta que les asseguradores unifiquin els seus textos en aquest apartat es tracta d'un procés que no ha aconseguit encara un consens. Aquest i altres arguments van ser desenvolupats per Joan Biosca, Joan Carles González i Víctor López, de Jurisa Corredoria d'Assegurances. Una altra de les conclusions va ser que les companyies d'assegurances han de canviar per millorar la percepció de l'assegurat. Que alguna cosa falla en elles que no han sabut canviar aquesta idea, ja un tòpic, de la lletra petita. Així, l'usuari ha de posar tot de part seva. Això vol dir, fonamentalment, que hem de llegir-nos els contractes i molt especialment les exclusions, que com assenyalem han d'aparèixer de manera destacada. Perquè a més, no obliguem al mediador d'assegurances que ens expliqui detalladament què inclou o exclou el contracte que subscrivim. En aquest sentit és molt important la figura del corredor com a especialista. Que sent imparcial pugui determinar què pot anar millor a l'assegurat, i si l'opció que tria és la del menor preu que sàpiga exactament les qualitats d'aquesta assegurança, ja que normalment, com sabem, el més econòmic no és el millor, encara que hi ha excepcions . Aquesta jornada formativa celebrada a Jurisa és l'última que tanca el cicle de 6 iniciades l'octubre passat amb la dedicada a la banca. Clients i representants de companyies asseguradores van compartir un extens col·loqui amb molts exemples que van ser debatuts entre els assistents a aquesta aula formativa.

La pujada del IVA

Wed, 26 May 2010 13:13:22 +0200

Discrepàncies a part sobre la conveniència o no de la pujada de l'IVA, el pròxim 1 de juliol entrarà en vigor l'increment de tipus aprovat en els Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2010, en el qual es contempla elevar el vigent tipus impositiu general del 16% fins al 18% i el tipus reduït del 7% fins al 8%. I per a qui vulgui veure l'ampolla mig plena, informar-los que el tipus superreduït del 4% es manté invariable (aplicable principalment a aliments bàsics, material escolar, medicaments i habitatges de protecció oficial). Tot això suposarà un important maldecap administratiu per a moltes empreses, més encara quan parlem d'operacions parcials entre el primer semestre i el segon semestre. I per no parlar-los dels problemes comercials que generà a aquells empresaris que venguin els seus productes o serveis a clients que no tenen dret a deduir l'Impost, i per tant aquest constitueix un major cost (particulars, hospitals, escoles...) Moment d'aplicació dels nous tipus Un aspecte molt important a tenir en compte és el moment en què s'ha de determinar l'aplicació del tipus impositiu corresponent a cada operació, el que en termes tributaris s’anomena la meritació de l'impost. Les regles de meritació solen venir referides al moment en què s'efectuen els lliuraments de béns o les prestacions de serveis, però existeixen diverses excepcions que hem de prendre en consideració. Sense ànim d'exhaustivitat, els n'enumero algunes: - Als contractes d'arrendament o de subministrament amb les companyies elèctrica, del gas, etc.. la meritació de l'impost es produeix quan resulti exigible la renda corresponent, amb independència que la factura s'hagi emès abans de l'1 de juliol. Si l'exigibilitat del preu és posterior a 1 de juliol s’hi haurà d'aplicar el tipus incrementat del 18% o 8%. - Els pagaments anticipats impliquen la meritació de l'impost per la part de l'import efectivament percebut en cada moment. Per tant, els pagaments anticipats que s'efectuïn amb anterioritat a l'1 de juliol de 2010 meritaran l'impost als tipus actualment vigents, encara quan el lliurament del bé o la prestació del servei a què es refereixin es produeixi posteriorment a l'esmentada data. Lògicament, les quantitats pendents de satisfer tributaran ja als tipus incrementats. I això ofereix possibilitat d'economia d'opció per a qui opti per contractar les seves vacances d'estiu abans de l'1 de juliol, per als particulars que esperen que els lliurin un vehicle i avancin el pagament o per als petits comerciants minoristes que desitgin anticipar el pagament de les comandes venidores. - Els contractes subscrits amb l'Administració Pública (es liciten amb l'IVA inclòs) que es trobin pendents d'execució, en tot o en part, el dia 1 de juliol de 2010, s'hauran de complir abonant al contractista el preu d'aquells contractes incrementats en la quota de l'IVA corresponent al moment en què es meriti l'impost. En particular, per a les operacions meritades després del 30 de juny de 2010, la quantitat pendent d'abonar per les entitats públiques serà la que resulti de calcular la quota de l'impost al tipus del 18% o 8%. Modificació i Rectificació de bases imposables Un altre aspecte destacable de la pujada de tipus és el relatiu a la casuística de modificació de la base imposable. Així, les factures rectificatives que s'emetin s'han de realitzar tenint en compte el tipus que es va aplicar quan es va facturar originàriament, amb independència del moment en què s'efectuï la rectificació. Existeixen ja consultes de contribuents dirigides a l'Administració en relació amb l'aplicació de ràpels anuals, als qui s'ha indicat que per calcular el tipus impositiu del ràpel s'haurà de tenir en compte el tipus impositiu aplicat en cada període en què van ser vigents els corresponents tipus impositius als quals corresponguin els ràpels. Conclusions Ho vulguem o no, l'IVA pujarà el juliol. Ara els empresaris han de prendre la difícil decisió d'absorbir l'esmentada pujada (si el seu marge comercial ho permet), o pel contrari l’han de repercutir als seus clients (amb la consegüent afectació a la ja malmesa demanda). Mentrestant, no dubtin que de cara a l'estiu assistirem al "màrqueting de l'IVA". Algunes empreses començaran a elevar gradualment els preus perquè l'aterratge al juliol sigui suau o neutre per tal de llançar la campanya publicitària de contenció de preus. Altres tècniques que utilitzaran les empreses de fabricació i distribució serà la de reduir la quantitat de producte mantenint el preu. I finalment una classe d'aritmètica bàsica per a consumidors: Que l'IVA pugi un 2% no implica que el preu pugi un 2%. Si un article que val 100 € + IVA al 16%, té un preu de 116 €, la pujada de l'IVA al 18%, col•loca un preu de 118 €. L'increment en el preu és de l'1,724%. Aquest detall generarà efecte arrodoniment a l'alça, bé per desconeixement o creat de manera voluntària. Però que ningú no acusi a qui subscriu en cas d'insinuar que un canvi en la normativa econòmica provocarà una pujada de preus... Seria com dir... per exemple... que si es passés de la pesseta a l'euro els preus pujarien un 66'386 per cent... Marc Viñes, Departament fiscal-comptable. Consultoria Jurisa.

Seguretat informàtica a l'empresa

Fri, 21 May 2010 11:19:54 +0200

Aquest és, sens dubte, un dels grans desafiaments amb què s'enfronten la majoria d'empreses avui en dia. Si com resa l'estadística 8 de cada 10 ordinadors al nostre país estan infectats per algun tipus de virus, hem de ser conscients que aquest tipus d'incidència afecta igualment a les empreses, encara que amb models diferents i més sofisticats que en un pc domèstic. Tot i així, el 70 per cent dels atacs informàtics que sofreixen les empreses són d'ordre intern; és a dir, es produeixen per fugues, per mal ús dels sistemes o per desconeixement. Aquest argument és el que va exposar Josep Mª Cugat, directiu de l'empresa S21sec, reforçant així la teoria de Kevin Mitnick que diu que 'les organitzacions gasten milions de dòlars en firewalls i dispositius de seguretat, però llencen els diners perquè cap d'aquestes mesures cobreix la baula més feble de la cadena de seguretat: la gent que usa i administra els ordinadors'. A fi d'abordar la seguretat de la informació al si de les companyies, Jurisa va organitzar en el marc de les seves Aules Formatives la conferència que titula aquest article. En ella van participar representants de l'empresa S21 sec, especialista en seguretat digital. La presentació de l'acte va córrer a càrrec de Carles Moles, de l'empresa Summar. Cugat va parlar de la història i característiques de S21sec, societat fundada fa deu anys, amb una plantilla a Espanya de 265 persones i amb una cartera de clients molt rellevant al nostre país. La majoria d'empreses de telecomunicacions que operen a Espanya, així com el 90 per cent del sector financer espanyol és client d'aquesta societat amb seu a Sant Cugat del Vallès . Compta a més amb oficines a la Gran Bretanya, Mèxic i EUA. Entre altres característiques, S21sec té un servei de protecció als seus clients durant tots els dies de l'any i les 24 hores, aplicant en molts casos una plataforma de gestió integral. Centra la seva feina en especialitats com l'auditoria informàtica, consultoria, seguretat, frau electrònic i formació, entre d'altres. Per la seva part, Omar Benjumea, també executiu de l'empresa, va detallar als assistents que la informació ha de ser únicament accessible al personal autoritzat, que ha de ser veraç en els seus continguts i disponible quan sigui requerida. També va exposar les diverses normatives que contemplen la protecció de la informació, com per exemple la Llei Orgànica de Protecció de Dades, la de Serveis de la Societat d'Informació, entre moltes d'altres. Davant de les regulacions, la seguretat i les amenaces convé tenir un Sistema de Gestió de la Seguretat de la Informació, eina que estableix un marc de gestió adequat que permet a més la reducció de riscos. Precisament els atacs informàtics són un dels perills que de manera constant afecten les empreses. Benjumea va desgranar diverses tipologies com els virus, l'enginyeria social (fer ús de les xarxes socials per obtenir dades d'empreses), els fraus amb targetes de crèdit, el phising, atacs interns, entre altres. Amb diversos exemples i anècdotes, la dissertació va ser participativa amb la interpel·lació de diverses preguntes per part dels assistents. Benjumea va insistir que la Seguretat de la Informació ha de ser un procés integrat a l'organització i subjecte a millora contínua. La pròxima sessió de les Aules Formatives de Jurisa, i que tanca la temporada serà la que porta per títol 'La lletra petita dels contractes d'assegurances' el pròxim 17 de juny a les dependències de Jurisa a Reus.

Conflictes entre socis. Com evitar-los

Mon, 19 Apr 2010 12:14:26 +0200

Quan es crea una empresa l'esperó de la il·lusió pot deixar al marge la necessitat d'estipular unes normes que facin front als possibles conflictes que poden sorgir en un futur. Moltes vegades els estatuts socials són simples, senzills, amb els mínims per poder actuar, però sense tenir en compte les circumstàncies concretes de l'empresa ni els problemes o dificultats que poden donar-se entre els socis. En el moment de la constitució de la societat o després, mitjançant un acord privat, podem evitar i deixar coberts molts dels problemes que poguessin sorgir en un futur. Aquesta va ser la idea bàsica de la conferència 'Conflictes entre socis. Com evitar-los', quarta del cicle que sota el títol d'Aules Formatives de Jurisa es desenvolupen cada cert temps des d'octubre passat a les dependències de Jurisa a Reus. La persona encarregada d’impartir la conferència va ser Mónica Martín, responsable del departament jurídic de Consultoria Jurisa. Martín va subratllar la important necessitat de totes les empreses de planificar a través dels pactes parasocials, els estatuts i, si escau, l’anomenat protocol familiar, a fi d'evitar en la mesura possible conflictes ulteriors. L'explicació es va centrar en els pactes parasocials que Mónica Martín va definir com "aquells acords a què arriben els socis d'una empresa a fi de completar, concretar o modificar les seves relacions internes, legals i estatutàries i regular tots aquells aspectes en què la regulació dels quals a través d'estatuts socials resulta insuficient o massa rígida, o fins i tot quan el seu contingut es prefereixi mantenir reservat entre els seus signants". Martín va desmitificar que aquest tipus d'acords fossin exclusius de les grans empreses, com es creu comunament. 'El que passa és que és en el si de les grans companyies on es té més consciència de la importància d'aquest tipus d'acords'. També va desgranar una sèrie d'exemples que poden afectar multitud d'empreses, i la manera de solucionar-los. La intenció d'aquests pactes parasocials pot ser molt diferent en funció de les circumstàncies concretes, des de 'protegir reforçadament a socis minoritaris com regular la participació de socis inversors. I en un altre terreny, el de l'empresa familiar, poder planificar bé la successió i la seva fiscalitat amb els protocols familiars. Així mateix el contingut d'aquests acords parasocials pot ser molt divers. Martín va argumentar amb exemples, entre ells, poden figurar la restricció per a la transmissió d'accions/participacions; els que afecten la composició de l'òrgan d'administració: la distribució de dividends; els pactes de no competència; la possible sortida d'un soci, o els pactes de tag along i drag along, entre d'altres. Finalment, un aspecte molt important que s'ha de tenir en compte és l'exigibilitat dels esmentats acords, que obliguen plenament entre els seus signants encara que llevat que constin en estatuts manquen d'eficàcia davant tercers, podent reforçar-se el seu compliment mitjançant l'establiment d'una sèrie de garanties via clàusula penal, penyora sobre les accions, avals, etc. La conferència va finalitzar amb un col·loqui entre els assistents en el qual es van plantejar una sèrie de preguntes molt cenyides a la casuística de les empreses. La pròxima Aula Formativa de Jurisa tindrà lloc el 25 de maig sota el rètol 'Seguretat informàtica en l'empresa'.

La reforma de l'impost sobre successions a Catalunya

Thu, 18 Feb 2010 10:16:40 +0100

Coincidint amb les rebaixes de gener, el mateix dia 1 va entrar en vigor a Catalunya la tan esperada reforma de l’impost sobre successions i donacions (mitjançant la llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives). Coincidència o no, el cas és que la reforma suposa per als hereus dels “residents” en aquesta Comunitat Autònoma unes merescudes “rebaixes” respecte a la tributació del mateix al millorar-se el tractament fiscal sobretot referent als familiars directes (parella i fills). Sense endinsar-nos de nou en el debat sobre el possible trencament del principi constitucional d’igualtat, el cert és que, actualment, en funció de la Comunitat Autònoma en què resideixi el difunt, els seus hereus pagaran molt, poc o res per l’impost sobre successions. No és el mateix que el causant residís a Madrid on existeix una bonificació en la quota de l’impost a familiars directes del 99% que, a Catalunya, on per l’impost es podia arribar a pagar fins un tipus màxim del 32,98 %. Doncs bé, sent Catalunya una de les Comunitats on resultava “més car morir-se” amb ocasió de la reforma que ha entrat en vigor el passat 1 de gener de 2010 s’han establert una sèrie de mesures que, si bé es poden considerar per a alguns de decebedores (sobretot si es comparen amb les condicions actuals existents respecte a aquest mateix impost a Europa així com a la resta de Comunitats Autònomes), és evident que disminueixen la tributació. Fundamentalment s’han ampliat de forma considerable les reduccions per parentiu (nous mínims exempts i reduccions addicionals), de manera que si l’import de l’herència és menor a aquestes quantitats no s’haurà de pagar per l’impost. Malgrat aquesta ampliació de les reduccions serà aplicable de forma progressiva en tres fases, la primera de l’1 de gener al 30 de juny de 2010, la segona de l’1 de juliol de 2010 al 30 de juny de 2011 i la tercera a partir de l’1 de juliol de 2011. En conseqüència, si fins ara en el denominat grup II a què pertanyen el cònjuge o parella estable, descendents de 21 anys o més i ascendents, la reducció per parentiu era per a tots de 18.000 euros, amb la nova regulació s’ha ampliat per al cònjuge o parella a 125.000 € (durant la 1a fase + una addicional màxima de 37.500 €), 312.500 € (durant la 2a fase + una addicional màxima de 93.750 €) i a 500.000 € (a partir de la 3a fase + una addicional màxima de 150.000 €), per als fills de 21 anys o més als 68.750 € (durant la 1a fase + una addicional màxima de 31.250 €), 171.875 € (durant la 2a fase + una addicional màxima de 78.125 €) i a 275.000 € (a partir de la 3a fase + una addicional màxima de 125.000 €), establint-se’n altres diferents per a la resta de descendents i per als ascendents així com per a la resta de grups de parentiu. Malgrat els esmentats imports de reducció personal i addicional es redueixen a la meitat si el contribuent decideix aplicar-se altres reduccions com la d’empresa familiar, no així la de vivenda habitual que es pot aplicar sense minoració de l’import de la reducció. Pel que fa a l’habitatge habitual s’introdueix la seva definició ampliant el seu concepte (traster i dues places d’aparcament) i considerant-la com a tal, així i tot, en els casos de canvi de residència efectiva a un altre domicili no propietat del difunt sempre que aquest immoble tingués la condició de vivenda habitual, dins dels deu anys anteriors a la mort o sense limitació temporal en cas d’última residència en centre residencial o sociosanitari. Es redueix i simplifica la tarifa de l’impost (també per al cas de donacions) que malgrat mantenir el seu caràcter progressiu queda establert en cinc trams (abans setze) amb un tipus mínim del 7% i un màxim del 32%. Se suprimeixen els coeficients multiplicadors per patrimoni preexistent i únicament es mantenen per als grups III i IV independentment del patrimoni. Per últim, en la pròpia llei de reforma es preveu la presentació al Parlament abans del 31 de gener de 2010 d’un nou projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions que codificarà en un sol text tota la normativa autonòmica, actualment presentat encara que això sí, fora del termini previst. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, S.L.

Operacions vinculades: nou escenari fiscal

Fri, 12 Feb 2010 16:57:06 +0100

Amb la publicació de la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de Mesures per a la prevenció del Frau Fiscal i el desenvolupament posterior del Reglament de l'impost de societats en el Reial Decret 1793/2008, de 3 de novembre, s'ha agreujat considerablement el tractament fiscal de les operacions vinculades. Ens trobem amb un nou increment de les obligacions formals a càrrec de les societats amb l'evident finalitat de facilitar o permetre un major control per part de l'Administració Tributària. En el marc de les Aules Formatives de Jurisa i sota el rètol 'Fiscalitat de les operacions vinculades', César Ruiz i Marc Viñes, del departament fiscal de Jurisa, van exposar les grans línies d'aquesta nova normativa. Es van abordar en profunditat la importància dels preus de transferència, els supòsits de vinculació, les obligacions de documentació, el règim sancionador, així com l'anomenat ajust secundari. Diversos enfocaments pràctics complementaren la conferència. Però què són les operacions vinculades? Es poden definir les operacions vinculades com totes aquelles transaccions que es realitzin entre entitats vinculades. L'apartat 3 de l'article 16 del text refós de la Llei de l’Impost de Societats estableix els supòsits per a considerar a dues entitats com vinculades. Però es podrien definir, tal com va explicar César Ruiz, "com aquelles operacions que pel fet de realitzar-se entre parts no independents són susceptibles de ser acordades a preus diferents dels de mercat". Els preus entre entitats vinculades, anomenats de transferència, plantegen un escenari en què es donen les circumstàncies següents: 1. Les societats hauran d'elaborar i posar a disposició de la inspecció certa documentació, àmplia i complexa d'elaborar, en funció del tipus de relació que hi hagi entre les entitats i les persones vinculades. 2. Totes les transaccions entre entitats vinculades han de ser sotmeses a un previ procés de valoració que, necessàriament, s'ha de fer segons algun dels cinc mètodes compresos en el text legal. 3. Apareix la figura de "l’ajust secundari", mitjançant el qual, amb independència del concepte que s'hagi atorgat a la transacció, la inspecció d'hisenda qualificarà pel seu compte la mateixa atenent al que ella interpreti com "veritable naturalesa de l'operació". En la majoria de les ocasions, les conseqüències fiscals de l'ajust secundari seran més importants que la mera correcció del valor en la transacció "primària". 4. El règim sancionador de l'absència de documentació de l'aplicació de preus diferents als que s'han calculat en la documentació, deriva en unes sancions molt importants. Aquest escenari ens obliga segons Ruiz 'a anticipar-nos, a preparar bé la documentació i a ser conscients que estem en una àrea de creixent conflictivitat amb l'Administració Tributària". D’altra banda, Marc Viñes va desgranar els supòsits de vinculació, resumint-los en 10 casos possibles. Viñes va fer especial èmfasi en les relacions societàries entre familiars, que la nova normativa contempla fins al tercer grau. Un altre punt important són les obligacions de documentació, i el capítol de sancions que va qualificar de "molt dures". Sobre l'ajust secundari Viñes va argumentar que quan el valor convingut sigui diferent al de mercat, la diferència entre ambdós tindrà per a les entitats vinculades el tractament fiscal corresponent a la naturalesa de les rendes posades de manifest com a conseqüència de tal diferència". Viñes va finalitzar la seva intervenció amb una sèrie d'exemples pràctics que afecten la pràctica totalitat de les empreses. A l'exposició va seguir un ampli debat amb els assistents a la conferència. La propera Aula formativa, oberta a tot el públic interessat tindrà lloc el 15 d'abril amb el títol 'Conflictes entre socis. Com evitar-los '.

Supòsits d'entitats vinculades L'apartat 3 de l'article 16 del text refós de la Llei de l'Impost de Societats estableix els supòsits per a considerar a dues entitats com vinculades. Els podem agrupar en els següents grups: - Relacions soci – societat. - Relacions administrador – societat. - Relacions per pertinença a grup de societats. - Relacions per participació en societats, sense formar grup. - Relacions amb establiments permanents. - Relacions relatives a cònjuges i parents de socis i administradors.

Dipòsits combinats. Què són?

Fri, 15 Jan 2010 11:44:33 +0100

Davant la baixada de rendibilitat dels dipòsits bancaris clàssics i els terminis fixos, tornen a aparèixer amb força els dipòsits combinats. Intentarem exposar què són i la seva possible conveniència. En principi i per simplificació agafarem el cas més comú, que és la combinació de 2 productes, un dipòsit a curt termini amb una rendibilitat superior al mercat i un producte de capital garantit vinculat normalment a un índex de borsa o cistella d'accions. El dipòsit a curt termini és un termini fix bancari tradicional. Actua com a 'ganxo' publicitari ja que la seva rendibilitat sol ser molt superior a la del mercat. No sol tenir penalització ja que l'entitat no té gaire interès en mantenir-lo perquè no és la part rendible del producte. La part on treu rendiment l'entitat és en el garantit. El producte garantit, com hem assenyalat, és on l'entitat guanya diners i el que fa és traspassar part del marge al dipòsit a curt termini perquè aquest sigui atractiu. Des del punt de vista tècnic i per simplificar, el producte garantit es compon de 2 productes a la vegada: Un Títol de renda fixa cupó zero (en lloc de cobrar interessos periòdicament es descompten a l'inici del preu de compra, semblant a les Lletres del Tresor), que actua de garantia ja que al venciment del mateix equival al capital invertit. I unes opcions amb el descompte obtingut en la compra del títol de renda fixa. És aquí on part d'aquest descompte en lloc d'invertir-lo en opcions es destina a augmentar l'atractiu del dipòsit de curt termini i part al marge de guanys de l'entitat. Vegem 2 exemples hipotètics de 2 títols de renda fixa cupó zero. En els 2 casos li exigirem una rendibilitat del 3% (el que podem esperar d'una entitat de solvència). A tres anys podem comprar un nominal de 1.000 euros per aproximadament 915 euros. Això vol dir que per muntar un producte garantit a tres anys disposem d'un 8,5% de capital del garantit per comprar opcions (rendibilitat del garantit), incrementar la rendibilitat del dipòsit de curt termini i el marge de l'entitat. Si el termini és de 5 anys, per a un nominal de 1.000 euros necessitarem aproximadament 862.6 euros. Disposarem d'un 13.74% del capital per a la resta del producte. Respecte a la seva conveniència, és una mica més complex, ja que és bastant difícil que s'adapti a les nostres necessitats. És preferible tenir els productes separadament ja que encara que en un dipòsit em pagaran menys, podré escollir un garantit a la meva mida i amb un potencial de rendibilitat molt superior. Com a exemple per a un combinat amb un garantit a 3 anys se sol parlar de rendibilitats del 50% de la mitjana d'un índex, mentre que en un garantit a 5 anys sense vincular a un dipòsit, podem estar parlant del doble. L'ús de garantits hauria d'integrar-se dins d'una combinació de productes i utilitzar-lo com a complement a una estratègia de compres periòdiques. En aquest cas ens protegiria d'una pujada ràpida de les borses en que l’estratègia anterior no és eficient. Vegem uns exemples on les estratègies es complementen. Posarem 2 imports de 6.000 euros. Un en un garantit al ibex35 a 5 anys on ens donen el 100% de la pujada mitjana anual. I els altres 6.000 euros comprant participacions d'un fons indexat al ibex35 un cop l'any. Primer un període de pujada ràpida i caiguda forta al final. Ometrem càlculs i anirem al resultat. Com podem veure en un mercat que al final ha pujat un 18,9% hem obtingut un 23.56%. Evidentment en aquest cas hagués estat millor tenir només el garantit, però això ho sabem ara. A més dins de l'estratègia de compres periòdiques cal tenir en compte possibles consolidacions de guanys i reinversions. Però què passa si el mercat hagués anat a l’inrevés. En aquest cas és al contrari. El garantit no dóna revalorització. I malgrat que el mercat està un 22% més baix, l'estratègia de compres periòdiques ens fa guanyar diners en un període on la majoria estan perdent. Cal fer constar que en els 2 exemples un any més tard es guanyava molts més diners. Ja que en el primer cas a desembre del 2009 estem al voltant dels 12.000 punts en lloc de 9.196 i a Desembre de 2005 estava a 10.734 en lloc de 9.080 de l'any anterior. La principal recomanació és no deixar-se portar per l'atractiu publicitari i analitzar en profunditat el producte. I si pot ser, de la mà d'un professional d'experiència que conegui els productes. Carlos Ferrer Departament d’Inversions de Jurisa

Alternatives a l'augment de sou

Fri, 04 Dec 2009 10:57:54 +0100

Un entorn difícil, de plena crisi, fa que moltes de les reivindicacions laborals d'abans, que es consideraven normals, passin ara a ser una excepció. Sens dubte, fa impensable plantejar en les empreses increments laborals com en els anys passats. És temps de moderació i d'imaginació. De buscar alternatives al clàssic augment de sou que, a més, puguin suposar un estalvi per a l'empresa. La segona de les Aules Formatives de Jurisa, celebrada el passat 3 de desembre, va abordar aquesta qüestió sota el títol de 'Negociació salarial i retribucions alternatives'. De la mà de Carolina Robusté, responsable laboral de Consultoria Jurisa, es va tractar aquest tema oferint un ampli ventall de possibilitats tant en l'àmbit col·lectiu com en l'individual. Abans d'abordar la implementació de la negociació salarial cal tenir en compte 'la bona importància de la comunicació', argumenta Robusté. Es tracta que al posar en marxa un sistema alternatiu de retribució salarial es 'comuniqui bé, de manera que els receptors percebin el valor del que se'ls està oferint'. Com a pròleg a tota negociació salarial, és bàsic com assenyalem l'aspecte comunicatiu en el qual convé definir bé les eines que s'utilitzaran i la seva estratègia: qui ho ha de comunicar, amb quins materials, sota quines fórmules, etc. En la negociació salarial alternativa, és primordial conèixer els interessos dels treballadors per poder saber quines formules podem aplicar. Així, no és el mateix un treballador amb fills petits i que valori el cost de les quotes d'una escola bressol, de les que pot fer-se càrrec l'empresa; que un altre molt més sensibilitzat en tenir una assegurança de vida, que a través de la seva empresa pot accedir a un cost molt més econòmic que si fos contractat de forma individual. El camp de les retribucions alternatives és molt ampli. Es tracta de 'destinar els augments de sou a conceptes exempts, de manera que rebaixem el cost de Seguretat Social, el brut necessari perquè el treballador percebi un net de mercat i a més no s'integren a la base computable a efectes d'acomiadament', explica Robusté. Els exemples són molts. Vals restaurant, quotes de llars d’infants, compra d’equips informàtics, cursos de formació, lliurament d'accions o participacions, plus transport, pagaments de viatge o altres formes de lleure, entre d’altres. També hi ha una àrea important com són les millores no retributives, en les quals els treballadors donen valor a conceptes motivadors com la distribució horària o l'horari flexible. En tots els casos, és important tenir un 'catàleg' dels béns que es van a oferir, implementar un bon procés de comunicació del sistema, i signar un acord marc que empari la modificació de les condicions. A títol individual, és important també que el treballador signi el producte o servei que desitja com a complement. En tot cas, com diem, l'estalvi per a l'empresa és important en els seus costos i pot aconseguir, a més, una especial motivació del treballador i crear l'harmonia i bon clima necessaris per a la marxa de l'empresa. Òbviament, totes aquestes mesures requereixen de l'assessorament d'un especialista. La propera conferència participativa d'aquestes Aules Formatives de Jurisa tindrà lloc l'11 de febrer vinent sota el títol de 'Fiscalitat encoberta: operacions vinculades'

Impagats. I els impostos, què?

Mon, 16 Nov 2009 10:35:23 +0100

La situació de crisi que travessem en els darrers temps ha disparat de forma molt considerable els efectes comercials impagats per les empreses. Això es tradueix, inevitablement, en un empitjorament de les posicions de tresoreria de les nostres empreses, que suporten quantitats impagades després d'un prolongat període de finançament comercial que es demora seixanta, noranta o més dies. Davant aquesta situació, i malgrat constatar que les empreses han extremat la precaució en les seves operacions de tràfic comercial, continuen sorgint casos de clients reconvertits a morosos que passen a engrossir el compte d'impagats de les empreses. Arribats a aquest punt és quan l'empresari es pregunta: "I els impostos, què?". Com és conegut pel lector, per la venda efectuada i no cobrada, l'empresa ha imputat un ingrés en la comptabilitat que li suposarà una major quota en l'Impost sobre Societats. D'altra banda, i per regla general, s'ha vist obligada a repercutir IVA a les factures expedides als seus clients, i a liquidar a la Hisenda Pública un impost que no ha obtingut del seu client. Quant a l'Impost sobre Societats, la normativa comptable vigent permet dotar "Pèrdues per deteriorament per a insolvències", fiscalment deduïbles per a deutes vençuts de més de sis mesos d'antiguitat o, sense necessitat de terminis temporals si s'ha interposat reclamació judicial. En aquest cas, durant el tancament de l'exercici fiscal hauran d'analitzar les provisions necessàries per tal d'evitar tributar per les vendes que no ha cobrat. Pel que fa a l'IVA, permetin que els recordi que la normativa espanyola estableix la possibilitat que les empreses recuperin l'impost que hagin liquidat a la Hisenda Pública i que correspongui a factures impagades pels seus clients, quan es produeixi alguna de les següents dues circumstàncies i segons un estricte procediment: a) El client està incurs en un procediment concursal. En aquest cas, s’hauran de realitzar els tràmits formals de recuperació de l'IVA en el termini màxim d'un mes des de la publicació al BOE del procediment concursal. b) En els altres casos en què el crèdit reuneixi els requisits que estableix específicament la Llei de l'IVA per ser considerat incobrable. Els principals requisits a complir són: 1. Que hagi transcorregut un any des de la data d'emissió de la factura sense que s'hagi obtingut el cobrament (total o parcial) de la mateixa. 2. Que l'empresari afectat hagi instat el seu cobrament mitjançant reclamació judicial al deutor. 3. Que es realitzin els tràmits formals de recuperació de l'IVA abans de transcórrer un any i tres mesos des de la data d'emissió de la factura. Pel que fa a aquests tràmits formals, l'empresa haurà: d’enviar al deutor una factura rectificativa de la impagada, de base imposable zero i IVA negatiu; Dirigir un escrit a l'Agència Tributària comunicant la recuperació de l'impost juntament amb la documentació justificativa, i finalment, recuperar l'impost minorant l'import de l'IVA repercutit en la propera liquidació de l'IVA (model 303). Com veuen, el procediment de recuperació de les quotes de l'IVA requereix el compliment rigorós per part de l'empresa d'una sèrie de requisits materials, formals, subjectius i temporals. La meva recomanació per als responsables de comptabilitat de les empreses és que estableixin un procediment intern per assegurar la recuperació de l'impost amb els següents passos: • Generi periòdicament informes amb la composició de saldos impagats, junt amb l'antiguitat dels mateixos. • Atenent a una quantia mínima predefinida, i preferiblement abans de complir l'any d'emissió de la factura impagada, analitzi amb el seu assessor legal la forma més adequada de reclamar judicialment el deute (monitori, canviari, ordinari, verbal ...). La interposició de la reclamació es pot realitzar en qualsevol moment després de detectar l'impagat de la factura, encara que s'ha de coordinar aquesta acció amb el compliment de terminis temporals descrits a efectes de recuperar l'IVA. • Un cop admesa la demanda al jutjat, generi un sistema d'avisos per assegurar el compliment escrupolós dels terminis temporals establerts per notificar al deutor i a l'Agència Tributària, a comptar a partir de l'any d'emissió de la factura. Sigui rigorós i analitzi les causes de demora dels seus clients morosos. Per regla general, no accepti demorar amistosament el deute més enllà d'un any, o perdrà definitivament la possibilitat de recuperar l'IVA. I no estan els temps com per deixar perdre res. Marc Viñes Departament Fiscal-Comptable CONSULTORIA JURISA

Es pot negociar amb la Banca?

Mon, 02 Nov 2009 10:27:56 +0100

És possible avui demanar i aconseguir un crèdit sense excessius problemes?, estan els bancs oberts a finançar projectes o han tancat totalment l'aixeta?, és cert que, tot i el descens de la demanda, s'autoritzen en percentatge tantes sol·licituds com abans ?, què ha de fer una empresa per negociar amb els bancs?, convé preparar una estratègia?, com afrontar les dificultats en la negociació? Aquestes van ser algunes de les moltes qüestions que es van abordar en el seminari que porta per títol aquest article. En el marc de les primeres Aules Formatives de Jurisa, la primera jornada es va celebrar el passat 29 d’octubre amb l'aportació de dos conferenciants especialistes en el sector. D'una banda, Joan Perona, director d'operacions del BBVA a Barcelona, i Juan Pablo Vizcaíno, advocat expert en temes bancaris. Perona va abordar en l'inici de la seva exposició alguns paràmetres macroeconòmics relatius a la província de Tarragona. Va destacar, entre altres, que 'l’evolució de la renda per càpita de Tarragona és inferior a la de la resta de Catalunya perquè ha crescut molt més la seva població'. De tota manera, la nostra província es troba en la posició 9 de totes les d'Espanya per renda per càpita. També va destacar el directiu del BBVA que 'la construcció a Tarragona pesa més que a la resta de Catalunya'. Han tancat l'aixeta els bancs? Amb aquesta pregunta, Perona va iniciar una sèrie de reflexions per analitzar la situació actual. Va aportar dades com el molt alt endeutament familiar en relació al PIB, i el mateix per a les empreses que en aquest barem han arribat al 90% del PIB. Aquest nivell d'endeutament 'alentirà la sortida de la crisi'. Així les coses, 'el decreixement de la demanda de crèdit ha caigut un 25% a causa de la manca de confiança dels consumidors i dels empresaris'. No obstant això, Perona va aportar una dada rellevant respecte a la concessió de crèdits que en temps de bonança, en la seva entitat, s'autoritzava el 78% de sol·licituds mentre que ara és el 73%. Resulta paradoxal observar que no poques línies de crèdit oficial no s'esgoten per manca de sol·licitud, encara que en no pocs casos la burocràcia en la seva tramitació impedeix arribar a un bon fi. En aquest sentit Perona va animar els assistents a perdre la por a demanar, perquè 'el nostre negoci és captar i deixar diners i si no ho fem a la banca, els que entrem en fortes dificultats som nosaltres', va concloure. Juan Pablo Vizcaíno va centrar la seva exposició en la negociació amb els bancs en el marc de la crisi actual. Vizcaíno va assenyalar que 'és imperatiu negociar amb la banca'. I davant de les dificultats actuals, 'cal estrènyer els bancs i treballar amb diversos, encara que no amb molts, per poder trobar solucions'. Segons l'advocat especialista en negociació bancària, 'els consumidors no consumeixen, els empresaris no contracten i els inversors no inverteixen'. D'altra banda, a l'hora de negociar en aquests temps de crisi, 'cal preparar bé l'estratègia bancària, trobar l'interlocutor vàlid en l'entitat i oferir la màxima informació possible, ja que ens estem movent en un entorn en el qual s'està produint un ajust del crèdit i un enduriment d'aquesta oferta'. En una bona negociació, 'no és suficient presentar balanços i números, cal oferir al banc un pla de viabilitat de l'empresa, una projecció realista que ajuda a convèncer a l'hora de deixar-nos diners'. I, en tot cas, 'cal estrènyer als bancs i insistir'. Vizcaíno va aportar la seva opinió sobre una problemàtica que es dóna actualment: el concurs de creditors, antiga suspensió de pagaments. 'Normalment, l'empresari creu que aquesta és una sortida molt popular, que és per a tots, quan la realitat ens diu que només és bo per a les grans empreses ja que el seu cost és molt elevat'. Es tracta, segons el parer de Vizcaíno, d'una sortida no apta per a la petita i mitjana empresa'. A la conferència van assistir una cinquantena de persones que un cop finalitzades les exposicions van participar en un animat debat en el qual les preguntes, i algunes propostes, van ser analitzades entre els ponents i els assistents. Les Aules Formatives de Jurisa tindran un segon capítol el proper dia 3 de desembre en què s'abordarà la temàtica de 'Negociació salarial i retribucions alternatives'.

Jurisa posa en marxa les Aules Formatives 2009-2010

Tue, 06 Oct 2009 11:30:20 +0200

Coincidint amb la celebració del 30è aniversari de Jurisa, el grup Jurisa posa en marxa les seves Aules Formatives, una primera experiència de seminaris pràctics dirigits a gestors d'empreses i els seus equips directius. Sota el format de conferències participatives, Jurisa vol que els assistents puguin aprofundir en aspectes essencials de la gestió del seu propi negoci. Per a això, aquests seminaris volen ajudar a identificar les claus que permetran una millora de la gestió de l'empresa. Amb aquesta finalitat, en aquest primer cicle 2009-2010, Jurisa ha dissenyat sis seminaris. El primer d'ells s'inicia a l'octubre amb la conferència sota el títol 'Es pot negociar amb la Banca?', al qual seguirà al desembre un sobre 'Negociació salarial i retribucions alternatives'. Al 2010, s'abordaran temes com la 'Fiscalitat encoberta: operacions vinculades' (febrer); 'Conflictes entre socis' (abril); 'Seguretat informàtica a l'empresa' (maig) i finalment al juny tancarà el cicle el seminari 'La lletra petita dels contractes d'assegurances '. El cicle es desenvoluparà a la seu de Jurisa (raval Sant Pere, 5 de Reus). La participació en aquestes Aules Formatives és gratuïta. N'hi ha prou amb realitzar prèvia reserva al Tel 977 300 500 o bé inscriure's a través de l'e-mail: formacio@jurisa.com. Igualment en aquesta web pot trobar un full d'inscripció.

Limitant els salaris de tramitació

Mon, 28 Sep 2009 17:16:36 +0200

Una situació econòmica complicada, les relacions laborals cada vegada més crispades, la manca de personal als Jutjats Socials... totes aquestes circumstàncies estan vigents en aquest moment, i sembla que s'han conjurat per aconseguir que els assenyalaments judicials siguin cada vegada més tardans. Encara hem de donar gràcies a que els procediments per acomiadament siguin preferents i es resolguin en un termini no exagerat, tanmateix a l'habitual disgust que suposa no veure resolta una pretensió ràpidament, s'afegeix un perjudici per a les empreses que perden una demanda per acomiadament: els salaris de tramitació es disparen. Els salaris de tramitació compensen al treballador de la manca d'ingressos que li ha ocasionat un acomiadament declarat nul o improcedent, durant el temps que ha intervingut des del propi acomiadament fins a la data de notificació de sentència (sigui en la instància que sigui). Per tant, contra més tard se celebri el judici i es dicti sentència, més s'incrementarà la despesa per aquests salaris i la cotització a Seguretat Social que comporten. Abans que ens posem les mans al cap, els vaig a parlar de l'única arma que tenen les empreses per a no arruïnar-se a força de salaris de tramitació: aplicar l'article 116 de la Llei de Procediment Laboral, és a dir, sol•licitar a l'Estat que es faci càrrec dels salaris i cotitzacions corresponents que excedeixen d'un termini raonable, entenent per termini raonable 60 dies feiners. Així, si una empresa és condemnada transcorreguts més de 60 dies feiners des que la demanda va ser interposada i fins que es declara la improcedència o nul•litat de l'acomiadament per primera vegada, està facultada per sol•licitar a l'Estat el reintegrament dels salaris i cotitzacions que sobrepassen aquest límit. El procediment és el següent: cal sol•licitar un escrit al Jutjat en què la sentència ha originat els salaris en el qual es faci constar la fermesa de la mateixa així com una relació de les possibles incidències que hagin pogut sorgir durant el procés. Un cop s'obtingui aquesta certificació, es presentarà una reclamació prèvia administrativa a l'Estat en sol•licitud del muntant calculat, aportant justificació del pagament efectuat al treballador i Seguretat Social per aquest concepte. En cas de resolució desfavorable, es pot interposar demanda contra l'Estat davant del Jutjat Social, en el termini de dos mesos a comptar des de la presentació de la reclamació prèvia. Sembla que la normativa va crear aquest mecanisme per compensar els perjudicis que causa en les empreses demandades (i condemnades) un funcionament deficient i lent de la Justícia. És per aquest motiu que l'Estat no es faria càrrec de les despeses ocasionades per dilacions no atribuïbles a l'Administració, per exemple, si el retard es deu al fet que la part actora va presentar la demanda per acomiadament davant d'un Jutjat no competent. D'aquesta manera, cal incloure com a demandat al treballador acomiadat, ja que és possible que el Jutjat resolgui que qui ha de rescabalar a l'empresa és ell. En tot cas, l'ideal seria que els Jutjats poguessin treballar amb major fluïdesa, i això només s'aconsegueix dotant-los de més mitjans (personals i materials), o fent que es redueixi el nombre de plets. El primer és més fàcil que el segon, i de fet la litigació no pot descendir per art de màgia, sinó quan la conjuntura econòmica millori. Tanmateix, prendre una mesura com imposar costes processals en seu laboral, faria que el volum de processos disminuís ostensiblement. Carolina Robuste Responsable del Departament laboral de Consultoria Jurisa SL

Especial cautela a les compravendes immobiliàries a baix preu a Catalunya

Tue, 01 Sep 2009 10:27:46 +0200

En tota operació immobiliària convé estar ben assessorats amb la finalitat de conèixer amb exactitud no només els drets que es poden fer valer sinó també les obligacions assumides en ocasió de la mateixa. En aquest sentit, en els actuals temps de crisi especial cautela s'ha de tenir quan es tracta d'una compravenda d'un immoble a un preu que per la seva escassa quantia podem considerar que està molt per sota del seu valor real. No hem d'oblidar que en el dret civil català continua vigent l'anomenada "rescissió per lesió ultra dimidium". Es diu del «perjudici sofert pel venedor o alienant a causa d'haver-se assenyalat un preu o contraprestació inferior a la meitat del que es consideri just». És una institució heretada del Dret Romà i, més concretament, del justinianeu. La institució ve a contradir la no exigibilitat del preu just en les vendes i a la possibilitat d'engany entre els contractants, segons el principi liberal de tant paguen, tant vals. Com assenyala la jurisprudència, l'ordenament jurídic català parteix pel que fa a les transaccions econòmiques oneroses sobre béns immobles de que la onerositat no ha de ser merament formal, sinó real o material de manera que les prestacions que recíprocament es comprometin en el negoci de transmissió d’un bé immoble siguin proporcionades i equilibrades almenys en el llindar de la meitat del just preu. En conseqüència, en els contractes de compravenda, permuta i altres de caràcter onerós, relatius a béns immobles, en què l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del just preu, seran rescindibles a la seva instància, encara que en el contracte concorrin tots els requisits necessaris per a la seva validesa. La possibilitat de rescissió es basa en les circumstàncies objectives del contracte i no en les subjectives dels atorgants no sent necessari que hi hagi mala fe. El concepte de just preu es defineix en la norma com el valor en venda que les coses tinguessin al temps d'atorgar-se el contracte en relació a altres d'igual o anàlogues circumstàncies a la respectiva localitat encara que el contracte es consumes després. El just preu ha vingut sent identificat com a preu comú podent-se provar davant els tribunals mitjançant dictamen pericial, declaració de diversos testimonis o confrontació amb immobles similars. No obstant, la normativa preveu una sèrie d'excepcions a la possibilitat d'exercici de l'acció de rescissió per lesió quan la venda s'ha realitzat en pública subhasta -amb la presumpció que s'haurà obtingut el millor preu possible-, quan la contraprestació que es promet es troba decisivament determinada per l'ànim de liberalitat de l'alienant -en el qual es parteix de que la lesió ha estat estimada i consentida pel transmetent en funció del desig de beneficiar a l’adquirent- i també s'exclou quan el preu o contraprestació hagi estat decisivament determinat pel caràcter aleatori o litigiós d'allò adquirit. L'acció rescissòria és de naturalesa personal, transmissible als hereus i caduca als 4 anys de la data del contracte. Per tant, abans de comprar a baix preu o fins i tot a l'hora de fixar el preu en la compravenda d'un immoble (per exemple en els casos en el que es pretengui disminuir la tributació de l'operació) hem de ser conscients del risc que pot suposar per al comprador el possible exercici de l'acció de rescissió per lesió. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, SL.

Invertir en renda variable a llarg termini i sense ensurts

Wed, 01 Jul 2009 14:07:43 +0200

En aquest moment molts estalviadors es plantegen què fer amb el fruit del seu treball. Partim d'una situació de gran incertesa on els mercats financers han patit la major baixada dels darrers 80 anys, hem presenciat la fallida de grans empreses i una baixada de preus al costat de la falta de liquiditat del sector immobiliari. Els dipòsits estan baixant la seva rendibilitat fins i tot per sota del 2%. Això ha provocat l'aparició de productes alternatius que en molts casos l'estalviador no acaba d'entendre (dipòsits mixtos o estructurats) o no percep el risc que comporten (deute subordinat i accions o participacions preferents). La inversió en renda variable es troba en una relació entre preus i beneficis estimats molt atractiva. Però trobem que l'inversor en un moment de tanta variació de preus i incertesa no sap quan invertir i canvia contínuament d'opinió. En un entorn de tipus d'interès baixos, una de les formes de batre la inflació és la inversió en renda variable, però comporta principalment dos preocupacions a les que proposarem sengles solucions: 1r. La possible fallida de l'empresa: per això proposem com a vehicle d'inversió un fons o similar, ja que invertim en una diversificació d'empreses amb el criteri i participació del gestor del fons. 2n. El moment de la compra que ens pot portar a que més endavant la nostra inversió valgui menys. Per això la nostra proposta és disposar d'un temps raonable per poder mantenir la inversió i la utilització d'un mètode matemàtic per a realitzar la compra. Aquest mètode sobretot seria aplicable a aquelles persones que tenen com a objectiu solucionar una necessitat d'estalvi amb un termini superior a 10 anys. Com a exemple podria ser la jubilació o els estudis dels seus fills. I que a més busquen una bona rendibilitat a llarg termini i estan disposades a patir variacions a curt termini en el preu de la seva inversió per obtenir una major rendibilitat. L'estratègia es coneix com "dolar cost average" i es basa en l'aplicació d'una mitjana ponderada de preus. Per simplificar vegem un exemple on compararem una inversió de 10.000 euros feta en una sola vegada, davant la mateixa inversió fraccionada en 5 imports iguals de 2.000 euros. Ho aplicarem en un mercat molt similar al dels moments de crisi, on el mercat passa de l'eufòria al pessimisme absolut per posteriorment tornar-se a recuperar. Com el període entre l'any 2000 al 2007 o els darrers 6 mesos de l'IBEX35. INVERSIÓ ÚNICA INVERSIÓ FRACCIONADA Com podem veure en aquest exemple, la inversió periòdica ens suavitza les oscil•lacions en el valor de la nostra inversió. A part ens transforma les baixades dels mercats en rendibilitat addicional. I un punt molt important és l'efecte tranquil•litzador ja que davant d'una baixada del 50% molts inversors opten per desinvertir per no perdre més. Així, tot invertint en Borsa, guanyem tranquil•litat i rendibilitat. És convenient que totes aquestes estratègies es portin a terme de la mà d'un assessor i adaptar-les a les circumstàncies personals i del mercat. Aplicant addicionalment criteris de consolidació de beneficis (vendes parcials) i reinversió (recompres). Carlos Ferrer Departament d’Inversions Grup Jurisa

30 aniversari de Consultoria Jurisa

Fri, 15 May 2009 12:42:52 +0200

A l’any 1979 va néixer Consultoria Jurisa. 30 anys d'història que s'han fet realitat gràcies a la fidelitat de molts clients i a la incorporació de molts altres al llarg de tot aquest temps. Consultoria Jurisa és avui la matriu d'un grup d'empreses de serveis que compta amb una cartera de clients que sumen més de 6.000. Amb la premissa de la qualitat i a la recerca de l'excel·lència en els nostres serveis, Jurisa ha anat incrementant la seva oferta i buscant alhora els col·laboradors més qualificats per a la seva prestació. A més hem dotat d'una estructura empresarial molts dels nostres nous serveis. Així, per exemple, la nostra Corredoria d'Assegurances i el departament d'inversions són dos puntals del Grup. Durant aquests anys hem consolidat i augmentat les prestacions dels departaments fiscal, laboral i comptable, potenciant igualment l'equip jurídic especialitzat en assumptes mercantils, tributaris i administratius. Tots els nostres serveis s'articulen des de la nostra central a Reus des de la qual pretenem una vocació integral de serveis que també es fa extensiva a la nostra xarxa de sis oficines. De la multinacional a la persona física, Jurisa ha tingut sempre el seu objectiu en la qualitat, per sobre d'altres paràmetres. Adaptar-nos als canvis i necessitats del mercat, avançar-nos quan ens sigui possible, l'exigència en la qualitat, i poder créixer amb els nostres clients són algunes de les nostres premisses i el nostre principal horitzó d'actuació.

Sobre l’absentisme laboral

Mon, 04 May 2009 13:08:29 +0200

L'absentisme dels empleats ha estat sempre una de les majors preocupacions per a les empreses. En l'actualitat, i en vista dels temps que corren, la inquietud s'aguditza, doncs maximitzar els recursos amb què compten s'ha convertit en la màxima a seguir. L'absentisme té un alt cost econòmic, però major (encara que més difícil de quantificar) és el cost organitzatiu. El cost econòmic ve constituït per les prestacions de Seguretat Social a càrrec de l'empresa que cal abonar als treballadors de baixa mèdica; els complements a aquestes prestacions que estableixen els diferents convenis col•lectius; el salari dels dies en què es gaudeix d'un permís retribuït; i en general els dies que, per desídia o per evitar problemes, les empreses acaben abonant a treballadors que s'absenten sense motiu legal que ho empari. Però repeteixo, malgrat que un càlcul detallat d'aquestes partides pot donar unes xifres desorbitades, el cost organitzatiu sempre serà major: l'absència d'un empleat format i adaptat al lloc de treball que ocupa implica la necessitat de substituir-lo, però aquesta substitució (la majoria de les vegades) no serà tan efectiva com si del treballador origen es tractés, ja que evidentment no podrà exercir la feina amb la mateixa eficiència. El problema s’accentua si l'absència és inesperada, ja que falta marge de reacció per gestionar el reemplaçament. Davant de la necessitat de prendre mesures sobre això, i amb l'objectiu de minimitzar l'absentisme, les empreses han de saber que les absències al lloc de treball injustificades són motiu de sanció disciplinària, podent fins i tot arribar a l'acomiadament. El nombre d'absències computables per aplicar aquestes mesures variarà en funció del conveni col•lectiu que reguli les relacions de treball, però en general la inassistència durant 3 dies consecutius acostuma a ser vàlid motiu d'acomiadament, sobretot si l'empleat en qüestió arrossega un històric sancionador. Ara bé, convé tenir en compte que no tota absència no notificada pot ser objecte de sanció, ja que la impossibilitat d'avisar no pot oposar-se al treballador, si el motiu de l'absència és justificat. Tanmateix, continua existint un absentisme justificat, principalment provinent de treballadors que causen baixa mèdica de forma habitual, el qual causa greus problemes organitzatius però que lògicament no pot ser objecte de sanció disciplinària. En aquest sentit, l'ordenació jurídica ofereix una altra eina per resoldre aquest tipus de problemes, que és l'extinció del contracte per causes objectives derivades d'absentisme laboral. Aquest tipus d'acomiadament està destinat a les persones que tenen un nivell d'absentisme superior al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, o al 25% de les jornades hàbils en quatre mesos discontinus (dins d'un període de 12 mesos). És condició indispensable que els períodes d'absència siguin intermitents, per tant són necessaris, com a mínim, dos processos. A més, el centre de treball ha de suportar una taxa d'absentisme superior al 5%. Per integrar aquests percentatges nomes es tenen en compte els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes de durada inferior a 20 dies no derivats d'embaràs, i les absències injustificades. En cas de complir amb tots aquests requisits, l'empresa pot realitzar l'acomiadament, que ha de ser notificat amb un mes d'antelació i comporta l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any treballat. Capítol a part mereix un altre tipus d'absentisme: el presencial. Difícil de detectar, encara més difícil d’eradicar i altament perjudicial per a l'organització empresarial, ja que és una via per la qual es perden part dels diners destinats a costos socials, per no rebre contrapartida en treball efectiu. Consisteix en empleats que assisteixen puntualment al seu lloc de treball, però que no duen a terme les seves tasques amb la diligència que seria exigible, ja que es passen les hores despistats, xerrant, navegant per Internet o directament fent veure que treballen, però sense produir el més mínim. Com apuntava, és complicat descobrir-ho, però convé fer un esforç en aquest sentit, doncs pot donar la resposta del per què malgrat comptar amb una plantilla suficient, el treball no s'executa en les condicions i termes que seria desitjable. El meu consell és donar sempre instruccions concretes sobre el que s'espera de cada treballador, a fi de no deixar lloc a dubtes sobre el que es pot fer o no a l'empresa. En cas de detectar un incompliment sobre això, amonestar verbalment, recordar les instruccions donades i requerir major serietat en el compliment de les seves funcions. Si encara així no s'aconsegueixen resultats satisfactoris, ja podrem començar a parlar de sancions escrites de major envergadura, que podrien arribar en l'acomiadament disciplinari. Carolina Robusté Responsable Departament Laboral CONSULTORIA JURISA

La dació en pagament, actualment una pràctica habitual com a alternativa a la morositat

Wed, 01 Apr 2009 10:20:34 +0200

A l'actual escenari de crisi econòmica no són gaires les alternatives que li queden a les entitats financeres davant del constant increment de la morositat en el pagament de les hipoteques, o bé executen judicialment el bé immoble, o bé apliquen altres alternatives entre les quals ha adquirit en els últims temps un especial protagonisme la dació en pagament. La dació en pagament suposa un acte en virtut del qual el deutor transmet béns de la seva propietat amb la finalitat que el creditor receptor els apliqui al pagament del seu crèdit. Consisteix en el lliurament de l'habitatge a canvi de la cancel•lació total del deute hipotecari. Ni que dir té que la dació en pagament no és una solució ideal ni per a l'entitat financera el negoci de la qual no consisteix a adquirir immobles (amb la problemàtica actual que això comporta), ni per al deutor que haurà de recórrer al lloguer o una altra solució per disposar d'un habitatge, però en moltes ocasions és l'única solució per a ambdós. En termes generals sempre resulta molt més perjudicial haver d'acudir a un procediment judicial d'execució hipotecària el resultat final de la qual en el millor dels casos ve a ser el mateix, és a dir, l'adquisició de l'immoble, però qui sap en quines condicions de conservació i qui sap després de quant de temps de procediment. No obstant això, abans d'acceptar una dació en pagament és imprescindible que el deutor estigui degudament informat de tots els costos i impostos que li suposarà la realització de l'esmentada operació. En aquest sentit, he de destacar que l'assessorament d'un professional especialitzat en la matèria resulta fonamental perquè pot arribar a donar-se el cas que un deutor entengui que amb la dació en pagament s'acaben els seus problemes crediticis sense saber que molt lluny d'aquesta consideració el que ha aconseguit és canviar al creditor Banc pel creditor Hisenda a causa dels impostos derivats de l'esmentada operació dels quals desconeixia la seva existència. D'una banda, tenim l'IRPF, ja que freqüentment l'import del deute pendent és superior al preu de compra, originant-se així un hipotètic guany patrimonial subjecte a tributació (i dic hipotètic perquè ja m'explicaran quin guany pot tenir el deutor que es veu obligat a perdre el seu habitatge per cancel•lar el deute). Però això no és tot, perquè també pot ocórrer que una vegada realitzada la taxació de l'habitatge (obligatòria segons la normativa del Banc d'Espanya) aquesta resulti inferior a l'import del deute pendent, en el cas del qual la valoració que s'ha de donar en l'escriptura al bé transmès és el de la taxació (no el del deute que es cancel•la) produint-se'n així una reducció del deute (per la diferència entre l'import del deute i el de la taxació) que també haurà de tributar com a guany patrimonial. I finalment, no hem d'oblidar-nos tampoc de l'impost sobre increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana que, llevat de pacte en contrari, haurà de pagar així mateix el deutor. En conseqüència, un bon assessorament tant legal com fiscal resulta fonamental en aquest tipus d'operació. La "datio pro soluto" sí, però revisin a quin preu. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, S.L. Article publicat al Diari de Tarragona en la seva edició del 30 de maig de 2009

100 números d’Empresa al dia

Thu, 12 Mar 2009 11:39:58 +0100

Cent números, nou anys. Per a nosaltres un aniversari molt especial. Empresa al dia va néixer com un modest projecte de comunicació del Grup Jurisa: inicialment amb uns continguts exclusivament tècnics, vuit pàgines i en bicolor. Amb el temps vam veure la necessitat d'augmentar els continguts i canviar radicalment la presentació afegint notícies econòmiques del nostre entorn, així com articles d'opinió i entrevistes. També la distribució, gratuïta, s'ha augmentat considerablement, rebent-la un bon nombre de professionals, empreses i institucions. Tot mitjà de comunicació necessita el seu temps de consolidació, en el nostre cas ens hem convertit gairebé sense pretendre-ho en el més antic en la seva especialitat econòmica i periòdica a les nostres comarques. Però no oblidem la vocació de servei que ens mou: complementar l'oferta als nostres clients i donar-nos a conèixer sota unes premisses de rigor i originalitat. Una faceta diferenciadora com a mitjà és també el tractament de les notícies: hem apostat per l'optimisme, per donar a conèixer les iniciatives de certa envergadura que potencien la nostra economia, intentant oferir sempre un to amable i positiu que contrasti amb l'ambient no poques vegades de color gris i pessimista.

Año nuevo normativa nueva sobre sucesiones en Cataluña

Tue, 20 Jan 2009 11:39:58 +0100

El 1 de enero de 2009 hemos “estrenado” nueva normativa catalana sobre sucesiones con la entrada en vigor del Libro IV del “Codi civil de Catalunya”. La nueva regulación no sólo armoniza y sistematiza la legislación catalana en este ámbito sino que además pretende ajustarse a la nueva realidad económica y social de la sociedad catalana. Entre los cambios más significativos que muestran esta nueva línea de modernización se encuentra la actual equiparación de los derechos sucesorios del cónyuge viudo y del que convive en unión estable de pareja sea cual sea su orientación sexual. Estos derechos vienen reconocidos en los casos de sucesión intestada que básicamente se produce cuando una persona muere sin hacer testamento. Otra de las novedades a destacar en la sucesión intestada es la mejora que se otorga al viudo o pareja sobreviviente puesto que si concurre a la sucesión con descendientes del difunto se mantiene el derecho al usufructo universal de la herencia si bien puede optar por conmutarlo (durante el año siguiente a la muerte del causante) por la atribución de una cuarta parte de la herencia (en bienes relictos o con dinero, a elección de los herederos) y, además, el usufructo de la vivienda familiar (siempre que perteneciera al difunto). Ambos usufructos tienen carácter vitalicio y no se pierden aunque se contraiga nuevo matrimonio o se pase a convivir con otra persona. Por lo que respecta a la legítima, es decir, el derecho que se atribuye a los hijos del difunto o, en su defecto, a los progenitores, sobre una porción de los bienes del difunto que la ley les reserva de forma forzosa, continua siendo de una cuarta parte del activo hereditario, pero se acentúa la tendencia a debilitarla, puesto que a efectos de calcularla únicamente deben añadirse las donaciones hechas en los 10 años precedentes a la muerte del causante salvo que se trate de donaciones imputables a la legítima que, en todo caso, deben computarse. Existen muchas otras novedades en materia sucesoria pero sin duda la más significativa de todas es la regulación de la sucesión contractual. Se introduce la figura de los pactos sucesorios que ya no estarán limitados a la institución de heredero o heredamiento, sino que admiten también atribuciones particulares, conjunta o aisladamente, incluso a favor de terceras personas. Se desliga de su contexto matrimonial ya que pueden continuar haciéndose en capítulos matrimoniales pero ya no es requisito necesario sólo basta que se hagan en escritura pública. Con esta nueva regulación se pretende dar cobertura legal a la planificación sucesoria del patrimonio familiar y, en especial, de las empresas familiares puesto que se prevé expresamente la posibilidad de que los pactos sucesorios contengan también estipulaciones propias de un protocolo familiar. El tiempo nos dirá la efectividad de esta nueva normativa pero lo que no se puede negar es la necesidad que existía de una regulación completa, ordenada y sistemática del derecho de sucesiones en Cataluña. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departamento Jurídico de Consultoria Jurisa, S.L. Artículo publicado en el Indicador de Economía en su edición de marzo 2009.

Jurisa Assegurançes abre oficina en La Selva del Camp

Mon, 03 Nov 2008 12:55:55 +0100

Con la asistencia de un gran número de personas, Jurisa Assegurançes inauguró sus oficinas en La Selva del Camp el pasado 31 de octubre. La inauguración, que contó con la presencia de Josep Masdeu, alcalde de la localidad, sirvió para presentar a todos los asistentes la nueva oficina que se encuentra en la avenida Puig i Ferrater, 7. Al frente de la nueva oficina se encuentra Ramona Robledillos, que con el soporte de la central de Jurisa Assegurançes ofrecerá todo el arco de productos que dispone la correduría del Grupo Jurisa. Se da la circunstancia que es la primera oficina que abre una participada del Grupo, que se unirá así al resto de puntos de servicio con los que cuenta Jurisa en la provincia (Cambrils, Mòra d’Ebre, El Morell y la central de Reus).

El seguro en tiempos de crisis

Mon, 27 Oct 2008 23:24:31 +0100

La economía cíclicamente sufre convulsiones que se traducen en una crisis económica. Es como un tira y afloja de los mercados que se expanden y contraen para compensar las leyes de la oferta y la demanda. Nuevamente nos encontramos en una situación de crisis económica, o más bien financiera ya que en esta ocasión las causas pueden estar más en los sistemas financieros que en los mercados de materias primas o de productos energéticos. Pero no es el motivo de éste artículo analizar las causas. Mi reflexión es la función que tiene el seguro en épocas de crisis económica. En la sociedad actual, basada en el consumo y dirigida hacia el estado del bienestar, los individuos adquirimos bienes, patrimonio, a base de esfuerzo económico y con fuerza de trabajo. Este patrimonio esta expuesto a riesgos que lo pueden destruir o menguar, siendo necesario disponer de suficientes medios de protección. Uno de ellos, el más económico por sus prestaciones, es el seguro. Cabe recordar que el principal objetivo del seguro reside en cubrir las pérdidas que, por riesgos de diversas naturalezas, pueda sufrir nuestro patrimonio personal o financiero. El medio que utilizan las entidades aseguradoras es el reparto de daños entre un elevado número de asegurados expuestos al mismo riesgo y basado en cálculos actuariales sobre las probabilidades que ocurra y su intensidad. En las épocas de crisis económicas la función del seguro es fundamental por dos circunstancias. Por una parte se constata un aumento de los siniestros y, por otra se reduce nuestra liquidez y se endurece la concesión de créditos. 1.El incremento de los siniestros esta marcado, especialmente, por los robos en comercios, industrias y viviendas. Pero también por un aumento de los siniestros de incendios, actos vandálicos y daños por agua originados en inmuebles contiguos al nuestro por estar desocupados, por que se ha paralizado su actividad industrial o comercial, por una falta de mantenimiento adecuado o por una disminución de los gastos en prevención de incendios. Aumentan los impagados en la industria de suministro de bines, que pueden llevar a comprometer la solvencia.. Igualmente aumentan los impagos de pólizas de seguro, con la consiguiente anulación de la póliza, falta de cobertura, por lo que las reclamaciones por daños y perjuicios que podamos sufrir serán de difícil cobro. 2.Nuestra capacidad económica para hacer frente a las eventualidades, nuestra liquidez, puede haberse reducido por la disminución de ingresos como consecuencia de una reducción de las ventas o bien nos han aumentado los gastos. Asimismo, en la actual situación, cabe añadir un endurecimiento en la concesión de préstamos por parte de la banca privada. Aún más si sirven para reconstruir y garantizar la continuidad de una actividad industrial o comercial después de un siniestro ante las expectativas de decrecimiento económico de los próximos años. Ante estas circunstancias el servicio que presta el mercado asegurador es importantísimo y requiere de una mayor atención y cuidado en el mantenimiento adecuado de las pólizas de seguro. La prestación económica y compensatoria que abona la aseguradora nos permite reiniciar nuestro comercio o industria, reconstruir nuestra vivienda y reparar los daños sufridos por un siniestro, sin alterar ni comprometer el resto de nuestro patrimonio. Difícilmente, sin el seguro, podríamos volver a una situación similar a la anterior de la ocurrencia del siniestro, únicamente contando con otros medios económicos para reponer y compensar las pérdidas. Como hemos anotado, es un momento muy adecuado para revisar las pólizas que tenemos contratadas y analizar nuestras necesidades de seguro. Al revisar las pólizas debemos prestar atención a los capitales asegurados de Continente (edificaciones) y Contenido (ajuar, mercancías, maquinaria, existencias etc.) deben ser los correctos, en el caso de seguros de vida o accidentes los capitales cubiertos por fallecimiento e invalidez se ajusten a las necesidades familiares, actualizándolos si no son suficientes; comprobar que las coberturas de los riesgos de incendios, robo, pérdidas de beneficios y responsabilidad civil son los adecuados a nuestras necesidades. Para atender estos aspectos, es recomendable acudir a nuestro mediador de seguros. Su experiencia y profesionalidad nos ayudará analizar aquellos riesgos de mayor intensidad a que estamos expuestos y para los que carecemos de cobertura en las pólizas contratadas o presentan alguna deficiencia o, en el peor de los casos, no tenemos ninguna póliza que los cubra, en cuyo caso proponer su contratación. Finalmente no caer en el error de concebir el pago del seguro como un gasto prescindible, sino como un gasto de seguridad activa de protección de nuestro patrimonio y como una inversión. Joan Carles González De la Fuente Jurisa Corredoria d’Assegurançes Publicado en la revista Empresa al dia de octubre de 2008

La división de la cosa común en Cataluña

Fri, 17 Oct 2008 10:09:51 +0200

El Libro Quinto del Código Civil de Cataluña, vigente desde el 1 de julio de 2006, introduce una regulación singularmente novedosa en materia de división de la comunidad de bienes. Existe comunidad cuando dos o más personas comparten de forma conjunta y concurrente la titularidad de la propiedad o de otro derecho real sobre un mismo bien o un mismo patrimonio. Partiendo del principio general que establece que ningún copropietario está obligado a permanecer en la comunidad, cualquier cotitular puede exigir, en cualquier momento y sin expresar sus motivos, la división. Como excepción al principio general de todo copropietario de solicitar la división, no puede pedirse cuando el objeto sobre el que recae la comunidad es una nave o un local que se destina a plazas de aparcamiento o a trasteros de modo que cada cotitular tiene el uso de una o más plazas, salvo que se acuerde previamente modificar su uso y ello sea posible. Hasta la fecha, la normativa aplicable contenida en el Código Civil estatal ofrecía a todos los comuneros un trato igualitario al establecer que, a falta de acuerdo, cualquiera de ellos podía solicitar la venta del bien indivisible en pública subasta y repartirse el precio obtenido en la venta entre los comuneros. Este trato igualitario ha desaparecido en el Código Civil de Cataluña al disponer que el cotitular o la cotitular (curiosa puntualización) de al menos cuatro quintas partes de las cuotas, esto es, de un 80%, puede exigir la adjudicación de la totalidad del bien a su favor pagando en metálico el valor pericial de la participación de los demás cotitulares. En caso que el objeto de la comunidad sea indivisible o desmerezca notablemente al dividirse, se adjudica al cotitular o la cotitular que tenga interés en el mismo. Si varios tienen interés en ello, se adjudica al que tenga la participación mayor. Y si las participaciones de los interesados son iguales decidirá la suerte. Sólo en el caso que ningún cotitular tenga interés en adjudicarse el bien, éste se venderá y se repartirá el precio entre todos en proporción a su participación. En consecuencia, la nueva regulación trata de facilitar la concentración de la plena propiedad en quien mayor cuota de participación ostenta intentando evitar en lo posible la venta en pública subasta que supone la entrada de licitadores extraños y en la que el valor del bien en ocasiones puede verse manipulado por los expertos en este tipo de adquisición de bienes. Asimismo, establecer el valor pericial como valor de liquidación a quienes no resulten adjudicatarios parece una buena solución que al menos garantiza un precio justo de las participaciones de los comuneros salientes. Mónica Martín Vivancos Responsable del Departamento Jurídico de Consultoria Jurisa, S.L. Publicado en el Indicador de Economía en su edición del mes de octubre

El parque fotovoltaico de Jurisa Solar inicia su producción de energía

Thu, 10 Jul 2008 16:53:47 +0200

Una cincuentena de empresas y particulares, mayoritariamente de nuestras comarcas, participan en la inversión Después de 8 meses de construcción, el parque fotovoltaico que la sociedad reusense Jurisa Solar (compañía creada por Consultoría Jurisa y Enalcat) ha puesto en marcha en la localidad toledana de Calera y Chozas ya ha sido conectado a la red eléctrica, último requisito para que el complejo inicie su funcionamiento. Con una inversión de 16 millones de euros, el parque cuenta con una potencia de 2,1, megavatios, y es una de las inversiones más importantes en este sector acometida por una empresa de nuestras comarcas. Desde finales de agosto de 2008 el parque ha entrado en plena producción por lo que los inversores que participan en él podrán obtener los ingresos de la venta de energía a la compañía Iberdrola. Hay que tener en cuenta que no pocos proyectos se encuentran todavía en fase de construcción y que la fecha límite para conectarse a la red eléctrica finaliza el próximo 28 de septiembre. A partir de entonces, la tarifa de compra que se aplicará para los nuevos parques será muy inferior a la que se consigue ahora y que además tiene por ley una duración de esas condiciones de tarifa por 25 años, lo que garantiza unos ingresos futuros muy importantes para todos los inversores que han participado. .El parque cuenta con el soporte financiero del BBVA, entidad que ha apostado por esta operación mediante la puesta en marcha de la operación financiera que da soporte a cada uno de los inversores. Entre los inversores, la mayoría son de nuestras comarcas, pero también los hay de Valencia, Canarias, Madrid, Francia o Holanda, entre otros.