Thu, 11 Mar 2010 03:06:57 +0100 ca http://www.jurisa.com/ca/ Staylogic Online Services, S.L. 60 serveisweb@staylogic.com (Staylogic Online Services, S.L.) 144 35 http://www.jurisa.com/ca/ http://www.jurisa.com/images/logos/staylogic_rss.jpg La reforma de l'impost sobre successions a Catalunya http://www.jurisa.com/ca/noticies/la-reforma-de-limpost-sobre-successions-a-catalunya.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/la-reforma-de-limpost-sobre-successions-a-catalunya.html Thu, 18 Feb 2010 10:16:40 +0100 Coincidint amb les rebaixes de gener, el mateix dia 1 va entrar en vigor a Catalunya la tan esperada reforma de l’impost sobre successions i donacions (mitjançant la llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives). Coincidència o no, el cas és que la reforma suposa per als hereus dels “residents” en aquesta Comunitat Autònoma unes merescudes “rebaixes” respecte a la tributació del mateix al millorar-se el tractament fiscal sobretot referent als familiars directes (parella i fills). Sense endinsar-nos de nou en el debat sobre el possible trencament del principi constitucional d’igualtat, el cert és que, actualment, en funció de la Comunitat Autònoma en què resideixi el difunt, els seus hereus pagaran molt, poc o res per l’impost sobre successions. No és el mateix que el causant residís a Madrid on existeix una bonificació en la quota de l’impost a familiars directes del 99% que, a Catalunya, on per l’impost es podia arribar a pagar fins un tipus màxim del 32,98 %. Doncs bé, sent Catalunya una de les Comunitats on resultava “més car morir-se” amb ocasió de la reforma que ha entrat en vigor el passat 1 de gener de 2010 s’han establert una sèrie de mesures que, si bé es poden considerar per a alguns de decebedores (sobretot si es comparen amb les condicions actuals existents respecte a aquest mateix impost a Europa així com a la resta de Comunitats Autònomes), és evident que disminueixen la tributació. Fundamentalment s’han ampliat de forma considerable les reduccions per parentiu (nous mínims exempts i reduccions addicionals), de manera que si l’import de l’herència és menor a aquestes quantitats no s’haurà de pagar per l’impost. Malgrat aquesta ampliació de les reduccions serà aplicable de forma progressiva en tres fases, la primera de l’1 de gener al 30 de juny de 2010, la segona de l’1 de juliol de 2010 al 30 de juny de 2011 i la tercera a partir de l’1 de juliol de 2011. En conseqüència, si fins ara en el denominat grup II a què pertanyen el cònjuge o parella estable, descendents de 21 anys o més i ascendents, la reducció per parentiu era per a tots de 18.000 euros, amb la nova regulació s’ha ampliat per al cònjuge o parella a 125.000 € (durant la 1a fase + una addicional màxima de 37.500 €), 312.500 € (durant la 2a fase + una addicional màxima de 93.750 €) i a 500.000 € (a partir de la 3a fase + una addicional màxima de 150.000 €), per als fills de 21 anys o més als 68.750 € (durant la 1a fase + una addicional màxima de 31.250 €), 171.875 € (durant la 2a fase + una addicional màxima de 78.125 €) i a 275.000 € (a partir de la 3a fase + una addicional màxima de 125.000 €), establint-se’n altres diferents per a la resta de descendents i per als ascendents així com per a la resta de grups de parentiu. Malgrat els esmentats imports de reducció personal i addicional es redueixen a la meitat si el contribuent decideix aplicar-se altres reduccions com la d’empresa familiar, no així la de vivenda habitual que es pot aplicar sense minoració de l’import de la reducció. Pel que fa a l’habitatge habitual s’introdueix la seva definició ampliant el seu concepte (traster i dues places d’aparcament) i considerant-la com a tal, així i tot, en els casos de canvi de residència efectiva a un altre domicili no propietat del difunt sempre que aquest immoble tingués la condició de vivenda habitual, dins dels deu anys anteriors a la mort o sense limitació temporal en cas d’última residència en centre residencial o sociosanitari. Es redueix i simplifica la tarifa de l’impost (també per al cas de donacions) que malgrat mantenir el seu caràcter progressiu queda establert en cinc trams (abans setze) amb un tipus mínim del 7% i un màxim del 32%. Se suprimeixen els coeficients multiplicadors per patrimoni preexistent i únicament es mantenen per als grups III i IV independentment del patrimoni. Per últim, en la pròpia llei de reforma es preveu la presentació al Parlament abans del 31 de gener de 2010 d’un nou projecte de llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions que codificarà en un sol text tota la normativa autonòmica, actualment presentat encara que això sí, fora del termini previst. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, S.L. Operacions vinculades: nou escenari fiscal http://www.jurisa.com/ca/noticies/operacions-vinculades-nou-escenari-fiscal.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/operacions-vinculades-nou-escenari-fiscal.html Fri, 12 Feb 2010 16:57:06 +0100 Amb la publicació de la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de Mesures per a la prevenció del Frau Fiscal i el desenvolupament posterior del Reglament de l'impost de societats en el Reial Decret 1793/2008, de 3 de novembre, s'ha agreujat considerablement el tractament fiscal de les operacions vinculades. Ens trobem amb un nou increment de les obligacions formals a càrrec de les societats amb l'evident finalitat de facilitar o permetre un major control per part de l'Administració Tributària. En el marc de les Aules Formatives de Jurisa i sota el rètol 'Fiscalitat de les operacions vinculades', César Ruiz i Marc Viñes, del departament fiscal de Jurisa, van exposar les grans línies d'aquesta nova normativa. Es van abordar en profunditat la importància dels preus de transferència, els supòsits de vinculació, les obligacions de documentació, el règim sancionador, així com l'anomenat ajust secundari. Diversos enfocaments pràctics complementaren la conferència. Però què són les operacions vinculades? Es poden definir les operacions vinculades com totes aquelles transaccions que es realitzin entre entitats vinculades. L'apartat 3 de l'article 16 del text refós de la Llei de l’Impost de Societats estableix els supòsits per a considerar a dues entitats com vinculades. Però es podrien definir, tal com va explicar César Ruiz, "com aquelles operacions que pel fet de realitzar-se entre parts no independents són susceptibles de ser acordades a preus diferents dels de mercat". Els preus entre entitats vinculades, anomenats de transferència, plantegen un escenari en què es donen les circumstàncies següents: 1. Les societats hauran d'elaborar i posar a disposició de la inspecció certa documentació, àmplia i complexa d'elaborar, en funció del tipus de relació que hi hagi entre les entitats i les persones vinculades. 2. Totes les transaccions entre entitats vinculades han de ser sotmeses a un previ procés de valoració que, necessàriament, s'ha de fer segons algun dels cinc mètodes compresos en el text legal. 3. Apareix la figura de "l’ajust secundari", mitjançant el qual, amb independència del concepte que s'hagi atorgat a la transacció, la inspecció d'hisenda qualificarà pel seu compte la mateixa atenent al que ella interpreti com "veritable naturalesa de l'operació". En la majoria de les ocasions, les conseqüències fiscals de l'ajust secundari seran més importants que la mera correcció del valor en la transacció "primària". 4. El règim sancionador de l'absència de documentació de l'aplicació de preus diferents als que s'han calculat en la documentació, deriva en unes sancions molt importants. Aquest escenari ens obliga segons Ruiz 'a anticipar-nos, a preparar bé la documentació i a ser conscients que estem en una àrea de creixent conflictivitat amb l'Administració Tributària". D’altra banda, Marc Viñes va desgranar els supòsits de vinculació, resumint-los en 10 casos possibles. Viñes va fer especial èmfasi en les relacions societàries entre familiars, que la nova normativa contempla fins al tercer grau. Un altre punt important són les obligacions de documentació, i el capítol de sancions que va qualificar de "molt dures". Sobre l'ajust secundari Viñes va argumentar que quan el valor convingut sigui diferent al de mercat, la diferència entre ambdós tindrà per a les entitats vinculades el tractament fiscal corresponent a la naturalesa de les rendes posades de manifest com a conseqüència de tal diferència". Viñes va finalitzar la seva intervenció amb una sèrie d'exemples pràctics que afecten la pràctica totalitat de les empreses. A l'exposició va seguir un ampli debat amb els assistents a la conferència. La propera Aula formativa, oberta a tot el públic interessat tindrà lloc el 15 d'abril amb el títol 'Conflictes entre socis. Com evitar-los '.
Supòsits d'entitats vinculades L'apartat 3 de l'article 16 del text refós de la Llei de l'Impost de Societats estableix els supòsits per a considerar a dues entitats com vinculades. Els podem agrupar en els següents grups: - Relacions soci – societat. - Relacions administrador – societat. - Relacions per pertinença a grup de societats. - Relacions per participació en societats, sense formar grup. - Relacions amb establiments permanents. - Relacions relatives a cònjuges i parents de socis i administradors.
]]> Dipòsits combinats. Què són? http://www.jurisa.com/ca/noticies/diposits-combinats-que-son.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/diposits-combinats-que-son.html Fri, 15 Jan 2010 11:44:33 +0100 Davant la baixada de rendibilitat dels dipòsits bancaris clàssics i els terminis fixos, tornen a aparèixer amb força els dipòsits combinats. Intentarem exposar què són i la seva possible conveniència. En principi i per simplificació agafarem el cas més comú, que és la combinació de 2 productes, un dipòsit a curt termini amb una rendibilitat superior al mercat i un producte de capital garantit vinculat normalment a un índex de borsa o cistella d'accions. El dipòsit a curt termini és un termini fix bancari tradicional. Actua com a 'ganxo' publicitari ja que la seva rendibilitat sol ser molt superior a la del mercat. No sol tenir penalització ja que l'entitat no té gaire interès en mantenir-lo perquè no és la part rendible del producte. La part on treu rendiment l'entitat és en el garantit. El producte garantit, com hem assenyalat, és on l'entitat guanya diners i el que fa és traspassar part del marge al dipòsit a curt termini perquè aquest sigui atractiu. Des del punt de vista tècnic i per simplificar, el producte garantit es compon de 2 productes a la vegada: Un Títol de renda fixa cupó zero (en lloc de cobrar interessos periòdicament es descompten a l'inici del preu de compra, semblant a les Lletres del Tresor), que actua de garantia ja que al venciment del mateix equival al capital invertit. I unes opcions amb el descompte obtingut en la compra del títol de renda fixa. És aquí on part d'aquest descompte en lloc d'invertir-lo en opcions es destina a augmentar l'atractiu del dipòsit de curt termini i part al marge de guanys de l'entitat. Vegem 2 exemples hipotètics de 2 títols de renda fixa cupó zero. En els 2 casos li exigirem una rendibilitat del 3% (el que podem esperar d'una entitat de solvència). A tres anys podem comprar un nominal de 1.000 euros per aproximadament 915 euros. Això vol dir que per muntar un producte garantit a tres anys disposem d'un 8,5% de capital del garantit per comprar opcions (rendibilitat del garantit), incrementar la rendibilitat del dipòsit de curt termini i el marge de l'entitat. Si el termini és de 5 anys, per a un nominal de 1.000 euros necessitarem aproximadament 862.6 euros. Disposarem d'un 13.74% del capital per a la resta del producte. Respecte a la seva conveniència, és una mica més complex, ja que és bastant difícil que s'adapti a les nostres necessitats. És preferible tenir els productes separadament ja que encara que en un dipòsit em pagaran menys, podré escollir un garantit a la meva mida i amb un potencial de rendibilitat molt superior. Com a exemple per a un combinat amb un garantit a 3 anys se sol parlar de rendibilitats del 50% de la mitjana d'un índex, mentre que en un garantit a 5 anys sense vincular a un dipòsit, podem estar parlant del doble. L'ús de garantits hauria d'integrar-se dins d'una combinació de productes i utilitzar-lo com a complement a una estratègia de compres periòdiques. En aquest cas ens protegiria d'una pujada ràpida de les borses en que l’estratègia anterior no és eficient. Vegem uns exemples on les estratègies es complementen. Posarem 2 imports de 6.000 euros. Un en un garantit al ibex35 a 5 anys on ens donen el 100% de la pujada mitjana anual. I els altres 6.000 euros comprant participacions d'un fons indexat al ibex35 un cop l'any. Primer un període de pujada ràpida i caiguda forta al final. Ometrem càlculs i anirem al resultat. Com podem veure en un mercat que al final ha pujat un 18,9% hem obtingut un 23.56%. Evidentment en aquest cas hagués estat millor tenir només el garantit, però això ho sabem ara. A més dins de l'estratègia de compres periòdiques cal tenir en compte possibles consolidacions de guanys i reinversions. Però què passa si el mercat hagués anat a l’inrevés. En aquest cas és al contrari. El garantit no dóna revalorització. I malgrat que el mercat està un 22% més baix, l'estratègia de compres periòdiques ens fa guanyar diners en un període on la majoria estan perdent. Cal fer constar que en els 2 exemples un any més tard es guanyava molts més diners. Ja que en el primer cas a desembre del 2009 estem al voltant dels 12.000 punts en lloc de 9.196 i a Desembre de 2005 estava a 10.734 en lloc de 9.080 de l'any anterior. La principal recomanació és no deixar-se portar per l'atractiu publicitari i analitzar en profunditat el producte. I si pot ser, de la mà d'un professional d'experiència que conegui els productes. Carlos Ferrer Departament d’Inversions de Jurisa Alternatives a l'augment de sou http://www.jurisa.com/ca/noticies/alternatives-a-laugment-de-sou.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/alternatives-a-laugment-de-sou.html Fri, 04 Dec 2009 10:57:54 +0100 Un entorn difícil, de plena crisi, fa que moltes de les reivindicacions laborals d'abans, que es consideraven normals, passin ara a ser una excepció. Sens dubte, fa impensable plantejar en les empreses increments laborals com en els anys passats. És temps de moderació i d'imaginació. De buscar alternatives al clàssic augment de sou que, a més, puguin suposar un estalvi per a l'empresa. La segona de les Aules Formatives de Jurisa, celebrada el passat 3 de desembre, va abordar aquesta qüestió sota el títol de 'Negociació salarial i retribucions alternatives'. De la mà de Carolina Robusté, responsable laboral de Consultoria Jurisa, es va tractar aquest tema oferint un ampli ventall de possibilitats tant en l'àmbit col·lectiu com en l'individual. Abans d'abordar la implementació de la negociació salarial cal tenir en compte 'la bona importància de la comunicació', argumenta Robusté. Es tracta que al posar en marxa un sistema alternatiu de retribució salarial es 'comuniqui bé, de manera que els receptors percebin el valor del que se'ls està oferint'. Com a pròleg a tota negociació salarial, és bàsic com assenyalem l'aspecte comunicatiu en el qual convé definir bé les eines que s'utilitzaran i la seva estratègia: qui ho ha de comunicar, amb quins materials, sota quines fórmules, etc. En la negociació salarial alternativa, és primordial conèixer els interessos dels treballadors per poder saber quines formules podem aplicar. Així, no és el mateix un treballador amb fills petits i que valori el cost de les quotes d'una escola bressol, de les que pot fer-se càrrec l'empresa; que un altre molt més sensibilitzat en tenir una assegurança de vida, que a través de la seva empresa pot accedir a un cost molt més econòmic que si fos contractat de forma individual. El camp de les retribucions alternatives és molt ampli. Es tracta de 'destinar els augments de sou a conceptes exempts, de manera que rebaixem el cost de Seguretat Social, el brut necessari perquè el treballador percebi un net de mercat i a més no s'integren a la base computable a efectes d'acomiadament', explica Robusté. Els exemples són molts. Vals restaurant, quotes de llars d’infants, compra d’equips informàtics, cursos de formació, lliurament d'accions o participacions, plus transport, pagaments de viatge o altres formes de lleure, entre d’altres. També hi ha una àrea important com són les millores no retributives, en les quals els treballadors donen valor a conceptes motivadors com la distribució horària o l'horari flexible. En tots els casos, és important tenir un 'catàleg' dels béns que es van a oferir, implementar un bon procés de comunicació del sistema, i signar un acord marc que empari la modificació de les condicions. A títol individual, és important també que el treballador signi el producte o servei que desitja com a complement. En tot cas, com diem, l'estalvi per a l'empresa és important en els seus costos i pot aconseguir, a més, una especial motivació del treballador i crear l'harmonia i bon clima necessaris per a la marxa de l'empresa. Òbviament, totes aquestes mesures requereixen de l'assessorament d'un especialista. La propera conferència participativa d'aquestes Aules Formatives de Jurisa tindrà lloc l'11 de febrer vinent sota el títol de 'Fiscalitat encoberta: operacions vinculades'
]]> Impagats. I els impostos, què? http://www.jurisa.com/ca/noticies/impagats-i-els-impostos-que.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/impagats-i-els-impostos-que.html Mon, 16 Nov 2009 10:35:23 +0100 La situació de crisi que travessem en els darrers temps ha disparat de forma molt considerable els efectes comercials impagats per les empreses. Això es tradueix, inevitablement, en un empitjorament de les posicions de tresoreria de les nostres empreses, que suporten quantitats impagades després d'un prolongat període de finançament comercial que es demora seixanta, noranta o més dies. Davant aquesta situació, i malgrat constatar que les empreses han extremat la precaució en les seves operacions de tràfic comercial, continuen sorgint casos de clients reconvertits a morosos que passen a engrossir el compte d'impagats de les empreses. Arribats a aquest punt és quan l'empresari es pregunta: "I els impostos, què?". Com és conegut pel lector, per la venda efectuada i no cobrada, l'empresa ha imputat un ingrés en la comptabilitat que li suposarà una major quota en l'Impost sobre Societats. D'altra banda, i per regla general, s'ha vist obligada a repercutir IVA a les factures expedides als seus clients, i a liquidar a la Hisenda Pública un impost que no ha obtingut del seu client. Quant a l'Impost sobre Societats, la normativa comptable vigent permet dotar "Pèrdues per deteriorament per a insolvències", fiscalment deduïbles per a deutes vençuts de més de sis mesos d'antiguitat o, sense necessitat de terminis temporals si s'ha interposat reclamació judicial. En aquest cas, durant el tancament de l'exercici fiscal hauran d'analitzar les provisions necessàries per tal d'evitar tributar per les vendes que no ha cobrat. Pel que fa a l'IVA, permetin que els recordi que la normativa espanyola estableix la possibilitat que les empreses recuperin l'impost que hagin liquidat a la Hisenda Pública i que correspongui a factures impagades pels seus clients, quan es produeixi alguna de les següents dues circumstàncies i segons un estricte procediment: a) El client està incurs en un procediment concursal. En aquest cas, s’hauran de realitzar els tràmits formals de recuperació de l'IVA en el termini màxim d'un mes des de la publicació al BOE del procediment concursal. b) En els altres casos en què el crèdit reuneixi els requisits que estableix específicament la Llei de l'IVA per ser considerat incobrable. Els principals requisits a complir són: 1. Que hagi transcorregut un any des de la data d'emissió de la factura sense que s'hagi obtingut el cobrament (total o parcial) de la mateixa. 2. Que l'empresari afectat hagi instat el seu cobrament mitjançant reclamació judicial al deutor. 3. Que es realitzin els tràmits formals de recuperació de l'IVA abans de transcórrer un any i tres mesos des de la data d'emissió de la factura. Pel que fa a aquests tràmits formals, l'empresa haurà: d’enviar al deutor una factura rectificativa de la impagada, de base imposable zero i IVA negatiu; Dirigir un escrit a l'Agència Tributària comunicant la recuperació de l'impost juntament amb la documentació justificativa, i finalment, recuperar l'impost minorant l'import de l'IVA repercutit en la propera liquidació de l'IVA (model 303). Com veuen, el procediment de recuperació de les quotes de l'IVA requereix el compliment rigorós per part de l'empresa d'una sèrie de requisits materials, formals, subjectius i temporals. La meva recomanació per als responsables de comptabilitat de les empreses és que estableixin un procediment intern per assegurar la recuperació de l'impost amb els següents passos: • Generi periòdicament informes amb la composició de saldos impagats, junt amb l'antiguitat dels mateixos. • Atenent a una quantia mínima predefinida, i preferiblement abans de complir l'any d'emissió de la factura impagada, analitzi amb el seu assessor legal la forma més adequada de reclamar judicialment el deute (monitori, canviari, ordinari, verbal ...). La interposició de la reclamació es pot realitzar en qualsevol moment després de detectar l'impagat de la factura, encara que s'ha de coordinar aquesta acció amb el compliment de terminis temporals descrits a efectes de recuperar l'IVA. • Un cop admesa la demanda al jutjat, generi un sistema d'avisos per assegurar el compliment escrupolós dels terminis temporals establerts per notificar al deutor i a l'Agència Tributària, a comptar a partir de l'any d'emissió de la factura. Sigui rigorós i analitzi les causes de demora dels seus clients morosos. Per regla general, no accepti demorar amistosament el deute més enllà d'un any, o perdrà definitivament la possibilitat de recuperar l'IVA. I no estan els temps com per deixar perdre res. Marc Viñes Departament Fiscal-Comptable CONSULTORIA JURISA Es pot negociar amb la Banca? http://www.jurisa.com/ca/noticies/es-pot-negociar-amb-la-banca.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/es-pot-negociar-amb-la-banca.html Mon, 02 Nov 2009 10:27:56 +0100 És possible avui demanar i aconseguir un crèdit sense excessius problemes?, estan els bancs oberts a finançar projectes o han tancat totalment l'aixeta?, és cert que, tot i el descens de la demanda, s'autoritzen en percentatge tantes sol·licituds com abans ?, què ha de fer una empresa per negociar amb els bancs?, convé preparar una estratègia?, com afrontar les dificultats en la negociació? Aquestes van ser algunes de les moltes qüestions que es van abordar en el seminari que porta per títol aquest article. En el marc de les primeres Aules Formatives de Jurisa, la primera jornada es va celebrar el passat 29 d’octubre amb l'aportació de dos conferenciants especialistes en el sector. D'una banda, Joan Perona, director d'operacions del BBVA a Barcelona, i Juan Pablo Vizcaíno, advocat expert en temes bancaris. Perona va abordar en l'inici de la seva exposició alguns paràmetres macroeconòmics relatius a la província de Tarragona. Va destacar, entre altres, que 'l’evolució de la renda per càpita de Tarragona és inferior a la de la resta de Catalunya perquè ha crescut molt més la seva població'. De tota manera, la nostra província es troba en la posició 9 de totes les d'Espanya per renda per càpita. També va destacar el directiu del BBVA que 'la construcció a Tarragona pesa més que a la resta de Catalunya'. Han tancat l'aixeta els bancs? Amb aquesta pregunta, Perona va iniciar una sèrie de reflexions per analitzar la situació actual. Va aportar dades com el molt alt endeutament familiar en relació al PIB, i el mateix per a les empreses que en aquest barem han arribat al 90% del PIB. Aquest nivell d'endeutament 'alentirà la sortida de la crisi'. Així les coses, 'el decreixement de la demanda de crèdit ha caigut un 25% a causa de la manca de confiança dels consumidors i dels empresaris'. No obstant això, Perona va aportar una dada rellevant respecte a la concessió de crèdits que en temps de bonança, en la seva entitat, s'autoritzava el 78% de sol·licituds mentre que ara és el 73%. Resulta paradoxal observar que no poques línies de crèdit oficial no s'esgoten per manca de sol·licitud, encara que en no pocs casos la burocràcia en la seva tramitació impedeix arribar a un bon fi. En aquest sentit Perona va animar els assistents a perdre la por a demanar, perquè 'el nostre negoci és captar i deixar diners i si no ho fem a la banca, els que entrem en fortes dificultats som nosaltres', va concloure. Juan Pablo Vizcaíno va centrar la seva exposició en la negociació amb els bancs en el marc de la crisi actual. Vizcaíno va assenyalar que 'és imperatiu negociar amb la banca'. I davant de les dificultats actuals, 'cal estrènyer els bancs i treballar amb diversos, encara que no amb molts, per poder trobar solucions'. Segons l'advocat especialista en negociació bancària, 'els consumidors no consumeixen, els empresaris no contracten i els inversors no inverteixen'. D'altra banda, a l'hora de negociar en aquests temps de crisi, 'cal preparar bé l'estratègia bancària, trobar l'interlocutor vàlid en l'entitat i oferir la màxima informació possible, ja que ens estem movent en un entorn en el qual s'està produint un ajust del crèdit i un enduriment d'aquesta oferta'. En una bona negociació, 'no és suficient presentar balanços i números, cal oferir al banc un pla de viabilitat de l'empresa, una projecció realista que ajuda a convèncer a l'hora de deixar-nos diners'. I, en tot cas, 'cal estrènyer als bancs i insistir'. Vizcaíno va aportar la seva opinió sobre una problemàtica que es dóna actualment: el concurs de creditors, antiga suspensió de pagaments. 'Normalment, l'empresari creu que aquesta és una sortida molt popular, que és per a tots, quan la realitat ens diu que només és bo per a les grans empreses ja que el seu cost és molt elevat'. Es tracta, segons el parer de Vizcaíno, d'una sortida no apta per a la petita i mitjana empresa'. A la conferència van assistir una cinquantena de persones que un cop finalitzades les exposicions van participar en un animat debat en el qual les preguntes, i algunes propostes, van ser analitzades entre els ponents i els assistents. Les Aules Formatives de Jurisa tindran un segon capítol el proper dia 3 de desembre en què s'abordarà la temàtica de 'Negociació salarial i retribucions alternatives'.
]]> Jurisa posa en marxa les Aules Formatives 2009-2010 http://www.jurisa.com/ca/noticies/jurisa-posa-en-marxa-les-aules-formatives-2009-2010.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/jurisa-posa-en-marxa-les-aules-formatives-2009-2010.html Tue, 06 Oct 2009 11:30:20 +0200 Coincidint amb la celebració del 30è aniversari de Jurisa, el grup Jurisa posa en marxa les seves Aules Formatives, una primera experiència de seminaris pràctics dirigits a gestors d'empreses i els seus equips directius. Sota el format de conferències participatives, Jurisa vol que els assistents puguin aprofundir en aspectes essencials de la gestió del seu propi negoci. Per a això, aquests seminaris volen ajudar a identificar les claus que permetran una millora de la gestió de l'empresa. Amb aquesta finalitat, en aquest primer cicle 2009-2010, Jurisa ha dissenyat sis seminaris. El primer d'ells s'inicia a l'octubre amb la conferència sota el títol 'Es pot negociar amb la Banca?', al qual seguirà al desembre un sobre 'Negociació salarial i retribucions alternatives'. Al 2010, s'abordaran temes com la 'Fiscalitat encoberta: operacions vinculades' (febrer); 'Conflictes entre socis' (abril); 'Seguretat informàtica a l'empresa' (maig) i finalment al juny tancarà el cicle el seminari 'La lletra petita dels contractes d'assegurances '. El cicle es desenvoluparà a la seu de Jurisa (raval Sant Pere, 5 de Reus). La participació en aquestes Aules Formatives és gratuïta. N'hi ha prou amb realitzar prèvia reserva al Tel 977 300 500 o bé inscriure's a través de l'e-mail: formacio@jurisa.com. Igualment en aquesta web pot trobar un full d'inscripció.
]]> Limitant els salaris de tramitació http://www.jurisa.com/ca/noticies/limitant-els-salaris-de-tramitacio.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/limitant-els-salaris-de-tramitacio.html Mon, 28 Sep 2009 17:16:36 +0200 Una situació econòmica complicada, les relacions laborals cada vegada més crispades, la manca de personal als Jutjats Socials... totes aquestes circumstàncies estan vigents en aquest moment, i sembla que s'han conjurat per aconseguir que els assenyalaments judicials siguin cada vegada més tardans. Encara hem de donar gràcies a que els procediments per acomiadament siguin preferents i es resolguin en un termini no exagerat, tanmateix a l'habitual disgust que suposa no veure resolta una pretensió ràpidament, s'afegeix un perjudici per a les empreses que perden una demanda per acomiadament: els salaris de tramitació es disparen. Els salaris de tramitació compensen al treballador de la manca d'ingressos que li ha ocasionat un acomiadament declarat nul o improcedent, durant el temps que ha intervingut des del propi acomiadament fins a la data de notificació de sentència (sigui en la instància que sigui). Per tant, contra més tard se celebri el judici i es dicti sentència, més s'incrementarà la despesa per aquests salaris i la cotització a Seguretat Social que comporten. Abans que ens posem les mans al cap, els vaig a parlar de l'única arma que tenen les empreses per a no arruïnar-se a força de salaris de tramitació: aplicar l'article 116 de la Llei de Procediment Laboral, és a dir, sol•licitar a l'Estat que es faci càrrec dels salaris i cotitzacions corresponents que excedeixen d'un termini raonable, entenent per termini raonable 60 dies feiners. Així, si una empresa és condemnada transcorreguts més de 60 dies feiners des que la demanda va ser interposada i fins que es declara la improcedència o nul•litat de l'acomiadament per primera vegada, està facultada per sol•licitar a l'Estat el reintegrament dels salaris i cotitzacions que sobrepassen aquest límit. El procediment és el següent: cal sol•licitar un escrit al Jutjat en què la sentència ha originat els salaris en el qual es faci constar la fermesa de la mateixa així com una relació de les possibles incidències que hagin pogut sorgir durant el procés. Un cop s'obtingui aquesta certificació, es presentarà una reclamació prèvia administrativa a l'Estat en sol•licitud del muntant calculat, aportant justificació del pagament efectuat al treballador i Seguretat Social per aquest concepte. En cas de resolució desfavorable, es pot interposar demanda contra l'Estat davant del Jutjat Social, en el termini de dos mesos a comptar des de la presentació de la reclamació prèvia. Sembla que la normativa va crear aquest mecanisme per compensar els perjudicis que causa en les empreses demandades (i condemnades) un funcionament deficient i lent de la Justícia. És per aquest motiu que l'Estat no es faria càrrec de les despeses ocasionades per dilacions no atribuïbles a l'Administració, per exemple, si el retard es deu al fet que la part actora va presentar la demanda per acomiadament davant d'un Jutjat no competent. D'aquesta manera, cal incloure com a demandat al treballador acomiadat, ja que és possible que el Jutjat resolgui que qui ha de rescabalar a l'empresa és ell. En tot cas, l'ideal seria que els Jutjats poguessin treballar amb major fluïdesa, i això només s'aconsegueix dotant-los de més mitjans (personals i materials), o fent que es redueixi el nombre de plets. El primer és més fàcil que el segon, i de fet la litigació no pot descendir per art de màgia, sinó quan la conjuntura econòmica millori. Tanmateix, prendre una mesura com imposar costes processals en seu laboral, faria que el volum de processos disminuís ostensiblement. Carolina Robuste Responsable del Departament laboral de Consultoria Jurisa SL Especial cautela a les compravendes immobiliàries a baix preu a Catalunya http://www.jurisa.com/ca/noticies/especial-cautela-a-les-compravendes-immobiliaries-a-baix-preu-a-catalunya.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/especial-cautela-a-les-compravendes-immobiliaries-a-baix-preu-a-catalunya.html Tue, 01 Sep 2009 10:27:46 +0200 En tota operació immobiliària convé estar ben assessorats amb la finalitat de conèixer amb exactitud no només els drets que es poden fer valer sinó també les obligacions assumides en ocasió de la mateixa. En aquest sentit, en els actuals temps de crisi especial cautela s'ha de tenir quan es tracta d'una compravenda d'un immoble a un preu que per la seva escassa quantia podem considerar que està molt per sota del seu valor real. No hem d'oblidar que en el dret civil català continua vigent l'anomenada "rescissió per lesió ultra dimidium". Es diu del «perjudici sofert pel venedor o alienant a causa d'haver-se assenyalat un preu o contraprestació inferior a la meitat del que es consideri just». És una institució heretada del Dret Romà i, més concretament, del justinianeu. La institució ve a contradir la no exigibilitat del preu just en les vendes i a la possibilitat d'engany entre els contractants, segons el principi liberal de tant paguen, tant vals. Com assenyala la jurisprudència, l'ordenament jurídic català parteix pel que fa a les transaccions econòmiques oneroses sobre béns immobles de que la onerositat no ha de ser merament formal, sinó real o material de manera que les prestacions que recíprocament es comprometin en el negoci de transmissió d’un bé immoble siguin proporcionades i equilibrades almenys en el llindar de la meitat del just preu. En conseqüència, en els contractes de compravenda, permuta i altres de caràcter onerós, relatius a béns immobles, en què l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del just preu, seran rescindibles a la seva instància, encara que en el contracte concorrin tots els requisits necessaris per a la seva validesa. La possibilitat de rescissió es basa en les circumstàncies objectives del contracte i no en les subjectives dels atorgants no sent necessari que hi hagi mala fe. El concepte de just preu es defineix en la norma com el valor en venda que les coses tinguessin al temps d'atorgar-se el contracte en relació a altres d'igual o anàlogues circumstàncies a la respectiva localitat encara que el contracte es consumes després. El just preu ha vingut sent identificat com a preu comú podent-se provar davant els tribunals mitjançant dictamen pericial, declaració de diversos testimonis o confrontació amb immobles similars. No obstant, la normativa preveu una sèrie d'excepcions a la possibilitat d'exercici de l'acció de rescissió per lesió quan la venda s'ha realitzat en pública subhasta -amb la presumpció que s'haurà obtingut el millor preu possible-, quan la contraprestació que es promet es troba decisivament determinada per l'ànim de liberalitat de l'alienant -en el qual es parteix de que la lesió ha estat estimada i consentida pel transmetent en funció del desig de beneficiar a l’adquirent- i també s'exclou quan el preu o contraprestació hagi estat decisivament determinat pel caràcter aleatori o litigiós d'allò adquirit. L'acció rescissòria és de naturalesa personal, transmissible als hereus i caduca als 4 anys de la data del contracte. Per tant, abans de comprar a baix preu o fins i tot a l'hora de fixar el preu en la compravenda d'un immoble (per exemple en els casos en el que es pretengui disminuir la tributació de l'operació) hem de ser conscients del risc que pot suposar per al comprador el possible exercici de l'acció de rescissió per lesió. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, SL.
]]> Invertir en renda variable a llarg termini i sense ensurts http://www.jurisa.com/ca/noticies/invertir-en-renda-variable-a-llarg-termini-i-sense-ensurts.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/invertir-en-renda-variable-a-llarg-termini-i-sense-ensurts.html Wed, 01 Jul 2009 14:07:43 +0200 En aquest moment molts estalviadors es plantegen què fer amb el fruit del seu treball. Partim d'una situació de gran incertesa on els mercats financers han patit la major baixada dels darrers 80 anys, hem presenciat la fallida de grans empreses i una baixada de preus al costat de la falta de liquiditat del sector immobiliari. Els dipòsits estan baixant la seva rendibilitat fins i tot per sota del 2%. Això ha provocat l'aparició de productes alternatius que en molts casos l'estalviador no acaba d'entendre (dipòsits mixtos o estructurats) o no percep el risc que comporten (deute subordinat i accions o participacions preferents). La inversió en renda variable es troba en una relació entre preus i beneficis estimats molt atractiva. Però trobem que l'inversor en un moment de tanta variació de preus i incertesa no sap quan invertir i canvia contínuament d'opinió. En un entorn de tipus d'interès baixos, una de les formes de batre la inflació és la inversió en renda variable, però comporta principalment dos preocupacions a les que proposarem sengles solucions: 1r. La possible fallida de l'empresa: per això proposem com a vehicle d'inversió un fons o similar, ja que invertim en una diversificació d'empreses amb el criteri i participació del gestor del fons. 2n. El moment de la compra que ens pot portar a que més endavant la nostra inversió valgui menys. Per això la nostra proposta és disposar d'un temps raonable per poder mantenir la inversió i la utilització d'un mètode matemàtic per a realitzar la compra. Aquest mètode sobretot seria aplicable a aquelles persones que tenen com a objectiu solucionar una necessitat d'estalvi amb un termini superior a 10 anys. Com a exemple podria ser la jubilació o els estudis dels seus fills. I que a més busquen una bona rendibilitat a llarg termini i estan disposades a patir variacions a curt termini en el preu de la seva inversió per obtenir una major rendibilitat. L'estratègia es coneix com "dolar cost average" i es basa en l'aplicació d'una mitjana ponderada de preus. Per simplificar vegem un exemple on compararem una inversió de 10.000 euros feta en una sola vegada, davant la mateixa inversió fraccionada en 5 imports iguals de 2.000 euros. Ho aplicarem en un mercat molt similar al dels moments de crisi, on el mercat passa de l'eufòria al pessimisme absolut per posteriorment tornar-se a recuperar. Com el període entre l'any 2000 al 2007 o els darrers 6 mesos de l'IBEX35. INVERSIÓ ÚNICA INVERSIÓ FRACCIONADA Com podem veure en aquest exemple, la inversió periòdica ens suavitza les oscil•lacions en el valor de la nostra inversió. A part ens transforma les baixades dels mercats en rendibilitat addicional. I un punt molt important és l'efecte tranquil•litzador ja que davant d'una baixada del 50% molts inversors opten per desinvertir per no perdre més. Així, tot invertint en Borsa, guanyem tranquil•litat i rendibilitat. És convenient que totes aquestes estratègies es portin a terme de la mà d'un assessor i adaptar-les a les circumstàncies personals i del mercat. Aplicant addicionalment criteris de consolidació de beneficis (vendes parcials) i reinversió (recompres). Carlos Ferrer Departament d’Inversions Grup Jurisa
]]> Exempció en l’IRPF per als treballadors desplaçats a l’estranger http://www.jurisa.com/ca/noticies/exempcio-en-lirpf-per-als-treballadors-desplacats-a-lestranger.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/exempcio-en-lirpf-per-als-treballadors-desplacats-a-lestranger.html Mon, 01 Jun 2009 10:10:22 +0200 Immersos un any més en la campanya de la declaració de la renda, és procedent treure a col•lació una qüestió d'especial interès per a aquells treballadors que hagin estat desplaçats pels seus ocupadors fora de les nostres fronteres durant l’exercici fiscal. I és que la Llei de l'IRPF (Llei 35/2006 del 28 de novembre), al seu article 7.p, eximeix de tributar als treballadors, residents a Espanya, per les rendes del treball generades durant els desplaçaments a l'estranger per prestar els serveis que les seves empreses els encomanin. El fonament jurídic buscat amb aquesta mesura no és cap altre que incentivar, mitjançant la reducció de la pressió fiscal suportada pels treballadors desplaçats, la internacionalització del capital humà amb residència al nostre país, alhora que millorar la seva experiència laboral a l'exterior. D'aquesta manera, es pretén indirectament que la mesura redundi en una major competitivitat i desenvolupament de les nostres empreses a l'exterior. Els requisits per a poder aplicar l'esmentada exempció són els següents: • La quantia exempta en l'IRPF no pot superar els 60.101 €. Es calcularà aplicant a la remuneració anual obtinguda, el percentatge de dies de permanència efectiva a l'estranger durant l'exercici fiscal. • La renda obtinguda ha de ser qualificada de rendiment del treball, sent el treballador contribuent per l'IRPF a Espanya. Es considerarà resident fiscal qui hagi romàs més de 183 dies a l'any en territori espanyol o qui, en defecte, mantingui el seu centre d'interessos econòmics o vitals (nucli familiar) a Espanya. • El treballador s'ha de desplaçar físicament fora del territori espanyol per prestar els seus serveis, havent d'efectuar els treballs per a una empresa o entitat no resident a Espanya, el que requerirà demostrar que aquesta empresa estrangera és la beneficiària última d’aquest treball. • És necessari que el país on es prestin els serveis hagi establert un Conveni de Doble Imposició Internacional amb Espanya, amb clàusula d'intercanvi d'informació. Aquest és un requisit de tipus formal, que no exigeix de cap manera que s'hagi tributat efectivament al país on s'ha residit temporalment. En l'actualitat, dels països pertanyents a la Unió Europea només queda Xipre per signar el Conveni de Doble Imposició amb el nostre país. • Els treballs no poden realitzar-se en països qualificats com a paradisos fiscals. • Finalment, resulta incompatible l'exempció esmentada amb el règim d'excessos de dietes exclosos de tributació. Arribats a aquest punt, és necessari precisar que la Llei de l’Impost no condiciona l'exempció a què l'entitat contractant a l'estranger sigui independent de l'espanyola. No obstant això, s'ha de reconèixer que s'haurà de posar especial atenció a aquells casos en els quals l'empresa destinatària del treball i la prestadora formin part d'un mateix grup societari. I és que l'Administració ve entenent que quan el desplaçat presta serveis a una empresa vinculada és necessari que aquesta (la no resident) rebi una utilitat del mateix, o en termes de la pròpia Dirección General de Tributos: "És a dir, si, en circumstàncies comparables, una empresa independent hagués estat disposada a pagar a una altra empresa independent l'execució d'aquesta activitat o si l'hagués executat ella mateixa internament. Si l'activitat no és de les que una empresa independent hagués estat disposada a pagar per ella o hagués executat ella mateixa, no s'hauria de considerar, en general, que el servei s'ha prestat. " Per això, és recomanable que abans d'aplicar l'exempció regulada a l'article 7.p, i especialment en operacions amb entitats vinculades, es posseeixin els mitjans de prova suficients de l'esmentada utilitat, sent especialment necessari al meu entendre que existeixi una correcta documentació de preus de transferència. En qualsevol cas, i davant de l'eventual comprovació a què l'Administració pot sotmetre al contribuent, és recomanable disposar de la documentació justificativa necessària, i que enumero a títol il•lustratiu: carta d'assignació, partes de treball a l'estranger, sol•licitud de certificat de cobertura a efectes de Seguretat Social (model E-101), permisos de treball al país de destí, justificants que acreditin el desplaçament (bitllets d'avió) o justificants d'allotjament (factures d'hotels, contractes d'arrendament d'habitatges, etc.). El meu consell als responsables d'Administració i de Personal d'empreses amb una base transnacional d'operacions és que analitzin al costat del seu assessor els moviments dels seus treballadors, i en la mesura possible, abordin l'exempció explicada en aquest article. La transcendència econòmica que aquesta mesura pot suposar en l'IRPF dels treballadors afectats no és fútil, i constitueix una interessant forma de fidelització i retenció de l'empleat, a cost zero per a l'empresa. Una mesura gens menyspreable en els temps que corren. Marc Vinyes Departament fiscal CONSULTORIA JURISA 30 aniversari de Consultoria Jurisa http://www.jurisa.com/ca/noticies/30-aniversari-de-consultoria-jurisa.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/30-aniversari-de-consultoria-jurisa.html Fri, 15 May 2009 12:42:52 +0200 A l’any 1979 va néixer Consultoria Jurisa. 30 anys d'història que s'han fet realitat gràcies a la fidelitat de molts clients i a la incorporació de molts altres al llarg de tot aquest temps. Consultoria Jurisa és avui la matriu d'un grup d'empreses de serveis que compta amb una cartera de clients que sumen més de 6.000. Amb la premissa de la qualitat i a la recerca de l'excel·lència en els nostres serveis, Jurisa ha anat incrementant la seva oferta i buscant alhora els col·laboradors més qualificats per a la seva prestació. A més hem dotat d'una estructura empresarial molts dels nostres nous serveis. Així, per exemple, la nostra Corredoria d'Assegurances i el departament d'inversions són dos puntals del Grup. Durant aquests anys hem consolidat i augmentat les prestacions dels departaments fiscal, laboral i comptable, potenciant igualment l'equip jurídic especialitzat en assumptes mercantils, tributaris i administratius. Tots els nostres serveis s'articulen des de la nostra central a Reus des de la qual pretenem una vocació integral de serveis que també es fa extensiva a la nostra xarxa de sis oficines. De la multinacional a la persona física, Jurisa ha tingut sempre el seu objectiu en la qualitat, per sobre d'altres paràmetres. Adaptar-nos als canvis i necessitats del mercat, avançar-nos quan ens sigui possible, l'exigència en la qualitat, i poder créixer amb els nostres clients són algunes de les nostres premisses i el nostre principal horitzó d'actuació.
]]> Sobre l’absentisme laboral http://www.jurisa.com/ca/noticies/sobre-labsentisme-laboral.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/sobre-labsentisme-laboral.html Mon, 04 May 2009 13:08:29 +0200 L'absentisme dels empleats ha estat sempre una de les majors preocupacions per a les empreses. En l'actualitat, i en vista dels temps que corren, la inquietud s'aguditza, doncs maximitzar els recursos amb què compten s'ha convertit en la màxima a seguir. L'absentisme té un alt cost econòmic, però major (encara que més difícil de quantificar) és el cost organitzatiu. El cost econòmic ve constituït per les prestacions de Seguretat Social a càrrec de l'empresa que cal abonar als treballadors de baixa mèdica; els complements a aquestes prestacions que estableixen els diferents convenis col•lectius; el salari dels dies en què es gaudeix d'un permís retribuït; i en general els dies que, per desídia o per evitar problemes, les empreses acaben abonant a treballadors que s'absenten sense motiu legal que ho empari. Però repeteixo, malgrat que un càlcul detallat d'aquestes partides pot donar unes xifres desorbitades, el cost organitzatiu sempre serà major: l'absència d'un empleat format i adaptat al lloc de treball que ocupa implica la necessitat de substituir-lo, però aquesta substitució (la majoria de les vegades) no serà tan efectiva com si del treballador origen es tractés, ja que evidentment no podrà exercir la feina amb la mateixa eficiència. El problema s’accentua si l'absència és inesperada, ja que falta marge de reacció per gestionar el reemplaçament. Davant de la necessitat de prendre mesures sobre això, i amb l'objectiu de minimitzar l'absentisme, les empreses han de saber que les absències al lloc de treball injustificades són motiu de sanció disciplinària, podent fins i tot arribar a l'acomiadament. El nombre d'absències computables per aplicar aquestes mesures variarà en funció del conveni col•lectiu que reguli les relacions de treball, però en general la inassistència durant 3 dies consecutius acostuma a ser vàlid motiu d'acomiadament, sobretot si l'empleat en qüestió arrossega un històric sancionador. Ara bé, convé tenir en compte que no tota absència no notificada pot ser objecte de sanció, ja que la impossibilitat d'avisar no pot oposar-se al treballador, si el motiu de l'absència és justificat. Tanmateix, continua existint un absentisme justificat, principalment provinent de treballadors que causen baixa mèdica de forma habitual, el qual causa greus problemes organitzatius però que lògicament no pot ser objecte de sanció disciplinària. En aquest sentit, l'ordenació jurídica ofereix una altra eina per resoldre aquest tipus de problemes, que és l'extinció del contracte per causes objectives derivades d'absentisme laboral. Aquest tipus d'acomiadament està destinat a les persones que tenen un nivell d'absentisme superior al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, o al 25% de les jornades hàbils en quatre mesos discontinus (dins d'un període de 12 mesos). És condició indispensable que els períodes d'absència siguin intermitents, per tant són necessaris, com a mínim, dos processos. A més, el centre de treball ha de suportar una taxa d'absentisme superior al 5%. Per integrar aquests percentatges nomes es tenen en compte els processos d'incapacitat temporal per contingències comunes de durada inferior a 20 dies no derivats d'embaràs, i les absències injustificades. En cas de complir amb tots aquests requisits, l'empresa pot realitzar l'acomiadament, que ha de ser notificat amb un mes d'antelació i comporta l'abonament d'una indemnització de 20 dies de salari per any treballat. Capítol a part mereix un altre tipus d'absentisme: el presencial. Difícil de detectar, encara més difícil d’eradicar i altament perjudicial per a l'organització empresarial, ja que és una via per la qual es perden part dels diners destinats a costos socials, per no rebre contrapartida en treball efectiu. Consisteix en empleats que assisteixen puntualment al seu lloc de treball, però que no duen a terme les seves tasques amb la diligència que seria exigible, ja que es passen les hores despistats, xerrant, navegant per Internet o directament fent veure que treballen, però sense produir el més mínim. Com apuntava, és complicat descobrir-ho, però convé fer un esforç en aquest sentit, doncs pot donar la resposta del per què malgrat comptar amb una plantilla suficient, el treball no s'executa en les condicions i termes que seria desitjable. El meu consell és donar sempre instruccions concretes sobre el que s'espera de cada treballador, a fi de no deixar lloc a dubtes sobre el que es pot fer o no a l'empresa. En cas de detectar un incompliment sobre això, amonestar verbalment, recordar les instruccions donades i requerir major serietat en el compliment de les seves funcions. Si encara així no s'aconsegueixen resultats satisfactoris, ja podrem començar a parlar de sancions escrites de major envergadura, que podrien arribar en l'acomiadament disciplinari. Carolina Robusté Responsable Departament Laboral CONSULTORIA JURISA
]]> La dació en pagament, actualment una pràctica habitual com a alternativa a la morositat http://www.jurisa.com/ca/noticies/la-dacio-en-pagament-actualment-una-practica-habitual-com-a-alternativa-a-la-morositat.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/la-dacio-en-pagament-actualment-una-practica-habitual-com-a-alternativa-a-la-morositat.html Wed, 01 Apr 2009 10:20:34 +0200 A l'actual escenari de crisi econòmica no són gaires les alternatives que li queden a les entitats financeres davant del constant increment de la morositat en el pagament de les hipoteques, o bé executen judicialment el bé immoble, o bé apliquen altres alternatives entre les quals ha adquirit en els últims temps un especial protagonisme la dació en pagament. La dació en pagament suposa un acte en virtut del qual el deutor transmet béns de la seva propietat amb la finalitat que el creditor receptor els apliqui al pagament del seu crèdit. Consisteix en el lliurament de l'habitatge a canvi de la cancel•lació total del deute hipotecari. Ni que dir té que la dació en pagament no és una solució ideal ni per a l'entitat financera el negoci de la qual no consisteix a adquirir immobles (amb la problemàtica actual que això comporta), ni per al deutor que haurà de recórrer al lloguer o una altra solució per disposar d'un habitatge, però en moltes ocasions és l'única solució per a ambdós. En termes generals sempre resulta molt més perjudicial haver d'acudir a un procediment judicial d'execució hipotecària el resultat final de la qual en el millor dels casos ve a ser el mateix, és a dir, l'adquisició de l'immoble, però qui sap en quines condicions de conservació i qui sap després de quant de temps de procediment. No obstant això, abans d'acceptar una dació en pagament és imprescindible que el deutor estigui degudament informat de tots els costos i impostos que li suposarà la realització de l'esmentada operació. En aquest sentit, he de destacar que l'assessorament d'un professional especialitzat en la matèria resulta fonamental perquè pot arribar a donar-se el cas que un deutor entengui que amb la dació en pagament s'acaben els seus problemes crediticis sense saber que molt lluny d'aquesta consideració el que ha aconseguit és canviar al creditor Banc pel creditor Hisenda a causa dels impostos derivats de l'esmentada operació dels quals desconeixia la seva existència. D'una banda, tenim l'IRPF, ja que freqüentment l'import del deute pendent és superior al preu de compra, originant-se així un hipotètic guany patrimonial subjecte a tributació (i dic hipotètic perquè ja m'explicaran quin guany pot tenir el deutor que es veu obligat a perdre el seu habitatge per cancel•lar el deute). Però això no és tot, perquè també pot ocórrer que una vegada realitzada la taxació de l'habitatge (obligatòria segons la normativa del Banc d'Espanya) aquesta resulti inferior a l'import del deute pendent, en el cas del qual la valoració que s'ha de donar en l'escriptura al bé transmès és el de la taxació (no el del deute que es cancel•la) produint-se'n així una reducció del deute (per la diferència entre l'import del deute i el de la taxació) que també haurà de tributar com a guany patrimonial. I finalment, no hem d'oblidar-nos tampoc de l'impost sobre increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana que, llevat de pacte en contrari, haurà de pagar així mateix el deutor. En conseqüència, un bon assessorament tant legal com fiscal resulta fonamental en aquest tipus d'operació. La "datio pro soluto" sí, però revisin a quin preu. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departament Jurídic de Consultoria Jurisa, S.L. Article publicat al Diari de Tarragona en la seva edició del 30 de maig de 2009 100 números d’Empresa al dia http://www.jurisa.com/ca/noticies/100-numeros-dempresa-al-dia.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/100-numeros-dempresa-al-dia.html Thu, 12 Mar 2009 11:39:58 +0100 Cent números, nou anys. Per a nosaltres un aniversari molt especial. Empresa al dia va néixer com un modest projecte de comunicació del Grup Jurisa: inicialment amb uns continguts exclusivament tècnics, vuit pàgines i en bicolor. Amb el temps vam veure la necessitat d'augmentar els continguts i canviar radicalment la presentació afegint notícies econòmiques del nostre entorn, així com articles d'opinió i entrevistes. També la distribució, gratuïta, s'ha augmentat considerablement, rebent-la un bon nombre de professionals, empreses i institucions. Tot mitjà de comunicació necessita el seu temps de consolidació, en el nostre cas ens hem convertit gairebé sense pretendre-ho en el més antic en la seva especialitat econòmica i periòdica a les nostres comarques. Però no oblidem la vocació de servei que ens mou: complementar l'oferta als nostres clients i donar-nos a conèixer sota unes premisses de rigor i originalitat. Una faceta diferenciadora com a mitjà és també el tractament de les notícies: hem apostat per l'optimisme, per donar a conèixer les iniciatives de certa envergadura que potencien la nostra economia, intentant oferir sempre un to amable i positiu que contrasti amb l'ambient no poques vegades de color gris i pessimista.
]]> Año nuevo normativa nueva sobre sucesiones en Cataluña http://www.jurisa.com/ca/noticies/ano-nuevo-normativa-nueva-sobre-sucesiones-en-cataluna.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/ano-nuevo-normativa-nueva-sobre-sucesiones-en-cataluna.html Tue, 20 Jan 2009 11:39:58 +0100 El 1 de enero de 2009 hemos “estrenado” nueva normativa catalana sobre sucesiones con la entrada en vigor del Libro IV del “Codi civil de Catalunya”. La nueva regulación no sólo armoniza y sistematiza la legislación catalana en este ámbito sino que además pretende ajustarse a la nueva realidad económica y social de la sociedad catalana. Entre los cambios más significativos que muestran esta nueva línea de modernización se encuentra la actual equiparación de los derechos sucesorios del cónyuge viudo y del que convive en unión estable de pareja sea cual sea su orientación sexual. Estos derechos vienen reconocidos en los casos de sucesión intestada que básicamente se produce cuando una persona muere sin hacer testamento. Otra de las novedades a destacar en la sucesión intestada es la mejora que se otorga al viudo o pareja sobreviviente puesto que si concurre a la sucesión con descendientes del difunto se mantiene el derecho al usufructo universal de la herencia si bien puede optar por conmutarlo (durante el año siguiente a la muerte del causante) por la atribución de una cuarta parte de la herencia (en bienes relictos o con dinero, a elección de los herederos) y, además, el usufructo de la vivienda familiar (siempre que perteneciera al difunto). Ambos usufructos tienen carácter vitalicio y no se pierden aunque se contraiga nuevo matrimonio o se pase a convivir con otra persona. Por lo que respecta a la legítima, es decir, el derecho que se atribuye a los hijos del difunto o, en su defecto, a los progenitores, sobre una porción de los bienes del difunto que la ley les reserva de forma forzosa, continua siendo de una cuarta parte del activo hereditario, pero se acentúa la tendencia a debilitarla, puesto que a efectos de calcularla únicamente deben añadirse las donaciones hechas en los 10 años precedentes a la muerte del causante salvo que se trate de donaciones imputables a la legítima que, en todo caso, deben computarse. Existen muchas otras novedades en materia sucesoria pero sin duda la más significativa de todas es la regulación de la sucesión contractual. Se introduce la figura de los pactos sucesorios que ya no estarán limitados a la institución de heredero o heredamiento, sino que admiten también atribuciones particulares, conjunta o aisladamente, incluso a favor de terceras personas. Se desliga de su contexto matrimonial ya que pueden continuar haciéndose en capítulos matrimoniales pero ya no es requisito necesario sólo basta que se hagan en escritura pública. Con esta nueva regulación se pretende dar cobertura legal a la planificación sucesoria del patrimonio familiar y, en especial, de las empresas familiares puesto que se prevé expresamente la posibilidad de que los pactos sucesorios contengan también estipulaciones propias de un protocolo familiar. El tiempo nos dirá la efectividad de esta nueva normativa pero lo que no se puede negar es la necesidad que existía de una regulación completa, ordenada y sistemática del derecho de sucesiones en Cataluña. Mónica Martín Vivancos. Responsable del Departamento Jurídico de Consultoria Jurisa, S.L. Artículo publicado en el Indicador de Economía en su edición de marzo 2009. Jurisa Assegurançes abre oficina en La Selva del Camp http://www.jurisa.com/ca/noticies/jurisa-assegurances-abre-oficina-en-la-selva-del-camp.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/jurisa-assegurances-abre-oficina-en-la-selva-del-camp.html Mon, 03 Nov 2008 12:55:55 +0100 Con la asistencia de un gran número de personas, Jurisa Assegurançes inauguró sus oficinas en La Selva del Camp el pasado 31 de octubre. La inauguración, que contó con la presencia de Josep Masdeu, alcalde de la localidad, sirvió para presentar a todos los asistentes la nueva oficina que se encuentra en la avenida Puig i Ferrater, 7. Al frente de la nueva oficina se encuentra Ramona Robledillos, que con el soporte de la central de Jurisa Assegurançes ofrecerá todo el arco de productos que dispone la correduría del Grupo Jurisa. Se da la circunstancia que es la primera oficina que abre una participada del Grupo, que se unirá así al resto de puntos de servicio con los que cuenta Jurisa en la provincia (Cambrils, Mòra d’Ebre, El Morell y la central de Reus).
]]> El seguro en tiempos de crisis http://www.jurisa.com/ca/noticies/el-seguro-en-tiempos-de-crisis.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/el-seguro-en-tiempos-de-crisis.html Mon, 27 Oct 2008 23:24:31 +0100 La economía cíclicamente sufre convulsiones que se traducen en una crisis económica. Es como un tira y afloja de los mercados que se expanden y contraen para compensar las leyes de la oferta y la demanda. Nuevamente nos encontramos en una situación de crisis económica, o más bien financiera ya que en esta ocasión las causas pueden estar más en los sistemas financieros que en los mercados de materias primas o de productos energéticos. Pero no es el motivo de éste artículo analizar las causas. Mi reflexión es la función que tiene el seguro en épocas de crisis económica. En la sociedad actual, basada en el consumo y dirigida hacia el estado del bienestar, los individuos adquirimos bienes, patrimonio, a base de esfuerzo económico y con fuerza de trabajo. Este patrimonio esta expuesto a riesgos que lo pueden destruir o menguar, siendo necesario disponer de suficientes medios de protección. Uno de ellos, el más económico por sus prestaciones, es el seguro. Cabe recordar que el principal objetivo del seguro reside en cubrir las pérdidas que, por riesgos de diversas naturalezas, pueda sufrir nuestro patrimonio personal o financiero. El medio que utilizan las entidades aseguradoras es el reparto de daños entre un elevado número de asegurados expuestos al mismo riesgo y basado en cálculos actuariales sobre las probabilidades que ocurra y su intensidad. En las épocas de crisis económicas la función del seguro es fundamental por dos circunstancias. Por una parte se constata un aumento de los siniestros y, por otra se reduce nuestra liquidez y se endurece la concesión de créditos. 1.El incremento de los siniestros esta marcado, especialmente, por los robos en comercios, industrias y viviendas. Pero también por un aumento de los siniestros de incendios, actos vandálicos y daños por agua originados en inmuebles contiguos al nuestro por estar desocupados, por que se ha paralizado su actividad industrial o comercial, por una falta de mantenimiento adecuado o por una disminución de los gastos en prevención de incendios. Aumentan los impagados en la industria de suministro de bines, que pueden llevar a comprometer la solvencia.. Igualmente aumentan los impagos de pólizas de seguro, con la consiguiente anulación de la póliza, falta de cobertura, por lo que las reclamaciones por daños y perjuicios que podamos sufrir serán de difícil cobro. 2.Nuestra capacidad económica para hacer frente a las eventualidades, nuestra liquidez, puede haberse reducido por la disminución de ingresos como consecuencia de una reducción de las ventas o bien nos han aumentado los gastos. Asimismo, en la actual situación, cabe añadir un endurecimiento en la concesión de préstamos por parte de la banca privada. Aún más si sirven para reconstruir y garantizar la continuidad de una actividad industrial o comercial después de un siniestro ante las expectativas de decrecimiento económico de los próximos años. Ante estas circunstancias el servicio que presta el mercado asegurador es importantísimo y requiere de una mayor atención y cuidado en el mantenimiento adecuado de las pólizas de seguro. La prestación económica y compensatoria que abona la aseguradora nos permite reiniciar nuestro comercio o industria, reconstruir nuestra vivienda y reparar los daños sufridos por un siniestro, sin alterar ni comprometer el resto de nuestro patrimonio. Difícilmente, sin el seguro, podríamos volver a una situación similar a la anterior de la ocurrencia del siniestro, únicamente contando con otros medios económicos para reponer y compensar las pérdidas. Como hemos anotado, es un momento muy adecuado para revisar las pólizas que tenemos contratadas y analizar nuestras necesidades de seguro. Al revisar las pólizas debemos prestar atención a los capitales asegurados de Continente (edificaciones) y Contenido (ajuar, mercancías, maquinaria, existencias etc.) deben ser los correctos, en el caso de seguros de vida o accidentes los capitales cubiertos por fallecimiento e invalidez se ajusten a las necesidades familiares, actualizándolos si no son suficientes; comprobar que las coberturas de los riesgos de incendios, robo, pérdidas de beneficios y responsabilidad civil son los adecuados a nuestras necesidades. Para atender estos aspectos, es recomendable acudir a nuestro mediador de seguros. Su experiencia y profesionalidad nos ayudará analizar aquellos riesgos de mayor intensidad a que estamos expuestos y para los que carecemos de cobertura en las pólizas contratadas o presentan alguna deficiencia o, en el peor de los casos, no tenemos ninguna póliza que los cubra, en cuyo caso proponer su contratación. Finalmente no caer en el error de concebir el pago del seguro como un gasto prescindible, sino como un gasto de seguridad activa de protección de nuestro patrimonio y como una inversión. Joan Carles González De la Fuente Jurisa Corredoria d’Assegurançes Publicado en la revista Empresa al dia de octubre de 2008
]]> La división de la cosa común en Cataluña http://www.jurisa.com/ca/noticies/la-division-de-la-cosa-comun-en-cataluna.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/la-division-de-la-cosa-comun-en-cataluna.html Fri, 17 Oct 2008 10:09:51 +0200 El Libro Quinto del Código Civil de Cataluña, vigente desde el 1 de julio de 2006, introduce una regulación singularmente novedosa en materia de división de la comunidad de bienes. Existe comunidad cuando dos o más personas comparten de forma conjunta y concurrente la titularidad de la propiedad o de otro derecho real sobre un mismo bien o un mismo patrimonio. Partiendo del principio general que establece que ningún copropietario está obligado a permanecer en la comunidad, cualquier cotitular puede exigir, en cualquier momento y sin expresar sus motivos, la división. Como excepción al principio general de todo copropietario de solicitar la división, no puede pedirse cuando el objeto sobre el que recae la comunidad es una nave o un local que se destina a plazas de aparcamiento o a trasteros de modo que cada cotitular tiene el uso de una o más plazas, salvo que se acuerde previamente modificar su uso y ello sea posible. Hasta la fecha, la normativa aplicable contenida en el Código Civil estatal ofrecía a todos los comuneros un trato igualitario al establecer que, a falta de acuerdo, cualquiera de ellos podía solicitar la venta del bien indivisible en pública subasta y repartirse el precio obtenido en la venta entre los comuneros. Este trato igualitario ha desaparecido en el Código Civil de Cataluña al disponer que el cotitular o la cotitular (curiosa puntualización) de al menos cuatro quintas partes de las cuotas, esto es, de un 80%, puede exigir la adjudicación de la totalidad del bien a su favor pagando en metálico el valor pericial de la participación de los demás cotitulares. En caso que el objeto de la comunidad sea indivisible o desmerezca notablemente al dividirse, se adjudica al cotitular o la cotitular que tenga interés en el mismo. Si varios tienen interés en ello, se adjudica al que tenga la participación mayor. Y si las participaciones de los interesados son iguales decidirá la suerte. Sólo en el caso que ningún cotitular tenga interés en adjudicarse el bien, éste se venderá y se repartirá el precio entre todos en proporción a su participación. En consecuencia, la nueva regulación trata de facilitar la concentración de la plena propiedad en quien mayor cuota de participación ostenta intentando evitar en lo posible la venta en pública subasta que supone la entrada de licitadores extraños y en la que el valor del bien en ocasiones puede verse manipulado por los expertos en este tipo de adquisición de bienes. Asimismo, establecer el valor pericial como valor de liquidación a quienes no resulten adjudicatarios parece una buena solución que al menos garantiza un precio justo de las participaciones de los comuneros salientes. Mónica Martín Vivancos Responsable del Departamento Jurídico de Consultoria Jurisa, S.L. Publicado en el Indicador de Economía en su edición del mes de octubre
]]> El parque fotovoltaico de Jurisa Solar inicia su producción de energía http://www.jurisa.com/ca/noticies/el-parque-fotovoltaico-de-jurisa-solar-inicia-su-produccian-de-energaa.html http://www.jurisa.com/ca/noticies/el-parque-fotovoltaico-de-jurisa-solar-inicia-su-produccian-de-energaa.html Thu, 10 Jul 2008 16:53:47 +0200 Una cincuentena de empresas y particulares, mayoritariamente de nuestras comarcas, participan en la inversión Después de 8 meses de construcción, el parque fotovoltaico que la sociedad reusense Jurisa Solar (compañía creada por Consultoría Jurisa y Enalcat) ha puesto en marcha en la localidad toledana de Calera y Chozas ya ha sido conectado a la red eléctrica, último requisito para que el complejo inicie su funcionamiento. Con una inversión de 16 millones de euros, el parque cuenta con una potencia de 2,1, megavatios, y es una de las inversiones más importantes en este sector acometida por una empresa de nuestras comarcas. Desde finales de agosto de 2008 el parque ha entrado en plena producción por lo que los inversores que participan en él podrán obtener los ingresos de la venta de energía a la compañía Iberdrola. Hay que tener en cuenta que no pocos proyectos se encuentran todavía en fase de construcción y que la fecha límite para conectarse a la red eléctrica finaliza el próximo 28 de septiembre. A partir de entonces, la tarifa de compra que se aplicará para los nuevos parques será muy inferior a la que se consigue ahora y que además tiene por ley una duración de esas condiciones de tarifa por 25 años, lo que garantiza unos ingresos futuros muy importantes para todos los inversores que han participado. .El parque cuenta con el soporte financiero del BBVA, entidad que ha apostado por esta operación mediante la puesta en marcha de la operación financiera que da soporte a cada uno de los inversores. Entre los inversores, la mayoría son de nuestras comarcas, pero también los hay de Valencia, Canarias, Madrid, Francia o Holanda, entre otros.
]]>